Damià Portella Coll.

TW
0

Autofitxa
Em dic Damià Portella Coll, vaig néixer a Ciutadella un bon dissabte de Sant Joan de l'any 1957. Estic casat i tenc tres fills, en Damià, n'Isaac i na Laura. Som el fill d'en Demetrio Portella, conegut per l'elaboració de paret seca, i jo m'hi he dedicat tota la meva vida ja que m'agradava de veritat, era com un hobby. Fins ara he treballat d'empresari però ara ho he deixat i faig de pescador. Som guàrdia de caça i inspector de seguretat. Alhora, com a anècdota, vaig rebre dues condecoracions per haver salvat gent. Va ser quan feia la mili que vaig fer de xofer de capitans i coronells. Hi va haver alguns atemptats i vaig salvar qui duia en el cotxe, per això, l'Estat espanyol em va condecorar.

M.P.F. Maó
Com s'interessa pel tir amb arc?
El meu fill tirava amb arc, d'això deu fer una vintena d'anys. Jo l'acompanyava i em vaig començar a interessar per aquesta activitat. Un dia vaig veure a una revista que un campió d'Espanya venia el seu arc i me'l vaig comprar. Quan va arribar vaig veure que era un arc bastant especial, un arc compost, que tenen la peculiaritat de ser molt potents i llençar la fletxa molt lluny. Poc a poc vaig aprendre a manejar-lo fins que vaig decidir que havia de fundar un club a Ciutadella, ja que l'únic que hi havia era a Maó. D'això deu fer sis o set anys. És així com ja som monitor de tir i enguany m'han fet delegat de tota Menorca de tir amb arc.

Quants seguidors té aquest esport a Menorca?
Som una trentena d'arquers en el Club de Ciutadella.

És un esport que sembla poc conegut però que amb els anys està agafant adeptes importants. No és així?
Jo realment no em pensava, quan vaig fundar el Club, que arribessin a ser tants seguidors. El que veig és que a Maó ha perdut un poc mentre que a Ciutadella, any rera any, anam creixent en nombre de seguidors i això em fa molt feliç. A més, crec que d'aquí a quatre o cinc anys Menorca comptarà amb una bona plantilla ja que alguns arquers que estaven molt preparats han hagut de marxar a estudiar i quan tornin, recuperarem un equip important.

Quin és el secret perquè la fletxa aconsegueixi arribar a la diana?
No hi ha molts de secrets. Fa falta molta concentració i saber la tècnica de com tirar amb una correcta col·locació. També hi ha diferents distàncies. Les oficials comencen als 18 metres i acaben als 90, que és la distància que nosaltres llencem. A més, hi ha diferents punts de mira, visors que fan que no sigui complicat llençar a diana. I realment és molt polit observar el vol de la fletxa fins a aquests 90 metres. També hi ha diferents tipus de fletxes segons la distància a què es llença.

Hi ha diferents tipus d'arcs?
Sí, hi ha l'arc recte, el longbow, l'arc estàndard, l'arc compost i l'arc olímpic. També hi ha diferents tipus de competicions segons les edats perquè en el club tenim arquers de tan sols sis anys i altres que arriben a tenir-ne 70.

Quines parts corporals es desenvolupen?
Hem de pensar que una tirada solen ser 60 o 72 fletxes que s'han de recollir en aquests 90 metres. Correm bastant. Exercitem braços, mans i també la vista.