Convençuda. Del poder de les persones per canviar el món

TW
0

L.M.F. Maó
Està realment convençuda que les persones tenim la capacitat de canviar un món que sembla que no funciona i és un desastre si assumim el nostre poder de decisió. Anna Fernández Montes (Barcelona, 1980) és llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració i diplomada en Salut Mental en Situació de Violència Política i Catàstrofes Naturals. Actualment treballa a l'Àrea de programes de Comerç Just de SETEM-Catalunya i ve a Menorca impartint un curs sota el títol "Si el planeta no està en venda, perquè l'estem consumint?. Educar en el comerç just i responsable".
Som conscients que el planeta és limitat?
Crec que no. La idea és fer arribar als assistents que és el comerç just, però una idea prèvia és entendre quin és l'estat del món, com funciona el comerç internacional, que té unes regles molt complexes i això fa que no puguem ser moltes vegades conscients com afecta tant a les persones com al planeta i com la resposta individual que tenim davant d'açò és la reflexió i el consum responsable. El comerç just és una eina dintre d'aquest consum responsable que té a veure amb els països més empobrits i el desenvolupament, altra seria l'ecològic que tindria més a veure amb el medi ambient. Tot això parteix de reflexions que fa la persona en cada acte de consum i acaba decidint, doncs, per una opció més justa, més responsable i més ecològica o per l'opció més fàcil, menys reflexiva, d'anar, doncs, a la primera botiga i comprar el primer producte o el més econòmic.

És freqüent que en parlar de consum responsable es parli de comerç just, però està apuntant altres vies.
El comerç responsable i el consum conscient té tres branques. El primer pas que sembla el més fàcil però que és el que costa més de donar tant a la societat com a les administracions públiques és un consum crític i responsable, preguntar-se si necessito allò que compro, qui ho ha produït, en quines condicions i un cop s'ha donat aquest pas llavors ja ve la resta. Les altres dues branques són el consum ecològic que és quan les preguntes tenen més a veure sobre quin ha estat el procés de producció, si s'han utilitzat químics, el impacte ambiental... i el comerç just que té més a veure amb els drets laborals dels productors o quin desenvolupament porta a la comunitat local de que prové.

Què dificulta més el consum responsable, el no fer aquest procés reflexiu o el preu dels productes ecològics i justos?
Hi ha una sèrie de dites que també es treballaran al curs sobre el consum responsable, dites que la població percep com problemes per optar per un consum responsable, ecològic i just. Un d'ells és el preu que, en alguns casos, és més car. En el procés reflexiu que estàvem comentant podríem preguntar-nos on van els nostres diners, si ens interessa més que guanyin quatre multinacionals o que es reparteixen d'una manera més equitativa entre moltes famílies que potser estan vivint en condicions molt poc dignes. A més a més, si més persones o les administracions públiques, que sovint tenen el 17 per cent de la despesa de la societat, apostessin pel comerç just i ecològic aquesta demanda faria baixar el preu.

Una societat envaïda per la publicitat pot fer aquest procés reflexiu?
La publicitat té dues potes, les dues bastants nocives, per una banda complica que els mitjans promoguin el procés de crítica i de reflexió davant de molts sistemes productius de les empreses perquè molts d'aquests mitjans sovint depenen d'aquestes empreses i difícilment ajudaran a ser crítics al sistema actual. Per altra, la publicitat en si mateix és un miratge i constant creació de necessitats totalment contradictòria pel que fa al procés de reflexió i de preguntar-se si alguna cosa es necessita o no i d'apostar per cada cop tenir menys consum però que aquest consum sigui responsable. Per exemple, no ens ajuden a plantejar-nos que a una fruiteria hi hagi fruites de tot el món quan no fa tants anys n'eren de productors locals. Els mitjans no ajuden ni aquesta creació constant de necessitats tampoc.

I la crisi, afecta?
El tema de la crisi serà fotut perquè ens estan arribant missatges que part de la solució passa perquè no devalli el consum perquè així seguim incentivant l'economia. El que sí ha quedat demostrat i en molts anys s'ha posat en dubte és el sistema capitalista, el sistema de consum constant per augmentar la demanda i el benefici arriba un moment que es col·lapsa. Potser, ha arribat el moment de provar altres alternatives. I el comerç just és una i ha demostrat que el benefici econòmic no està al final. La redistribució que implica va bé als països del Sud i a nosaltres que provem un altre sistema que esperem que no es col·lapsi.