La primera paredadora

Va viure uns quants d'anys a un lloc des Mercadal, per açò també se la coneix com na Federica de Sant Pere. "Quan hi havia enderrossalls cridàvem a Joan Cardona, que venia al lloc a peu des del poble amb el càvec i la senalla. Jo l'ajudava posant el reble i s'empegueïa que ho fes una dona", comenta com a anècdota. A través de les feines de manteniment al lloc va conèixer altres paredadors i es fixava amb la manera com treballaven.

Després d'uns anys a Sant Pere, es traslladà a viure a Ciutadella, on s'introduí de ple en aquest ofici. "Sempre havia estat interessada en saber paredar i en vaig aprendre a través del contacte amb gent de l'ofici". Fa una dècada que es dedica professionalment a fer de paredadora i ha adquirit experiència i pràctica en l'ofici. "Els clients pels qui he treballat estan contents, senyal de que les meves parets estan ben fetes!", comenta fent rialles. Ara treballa construint una mitgera de paret seca a Líthica amb les tanques de s'Hostal. "Les vaques alguna vegada havien entrat al jardí botànic i convenia fer una paret", assenyala.

Aprofitant que ha començat la fonamentada de la paret, se li va acudir organitzar un taller per a les persones interessades en aprendre les nocions bàsiques per construir o arreglar parets seques. Els curs tindrà lloc aquest dissabte, dia 21, a Líthica, de 10 a 13 hores i de 15.30 a 18.30 hores.

La seva idea és, a la llarga, muntar un centre formatiu de paredadors a les Pedreres de s'Hostal, com a punt de partida per muntar un museu dedicat a l'ofici i al patrimoni etnològic de la pedra, lligat a la història, al paisatge i la cultura de Menorca. Un espai didàctic de visita també per a les escoles "per a que no es perdi aquesta cultura". De fet, Federica Mahieu ha començat a escriure un llibre que vol dedicar a la tècnica de paredar, a les diferents tipologies de parets existents a Menorca i a recuperar l'argot de l'ofici i els noms de les eines. És un món que l'apassiona i del qual no es cansa d'investigar, de demanar i aprendre.

Mahieu afirma que mai no ha tingut cap problema per ser dona paredadora. Anys de feina al camp l'han preparada físicament per a un ofici que li encanta. "Si no dus entrenament, sí és una feina feixuga", diu. Segueix l'estil tradicional, no li agrada emprar el fang i prefereix fer una paret rústica que una paret per un xalet. "Tot i que he fet i faig de tot", mentre ensenya la darrera fotografia d'una obra feta a Cala Morell. Com a paredadora, quan passeja sempre es fixa amb les parets de les tanques i les pedres que troba. "Hi ha parets molt velles que no s'han mogut i estan perfectes. Són un exemple".