"M’agradaria que es publiqués la meva novel·la més llarga"

Moll es va endinsar en el món de la literatura cap allà l'any 1936, durant la Guerra Civil. Des de sempre va tenir predilecció per les lletres. "Com que tenia molt de temps i passava la meitat de la vida as Migjorn, llegia els clàssics que m'agradaven. Vaig aprendre llatí al Seminari i escrivia versos de tant en tant, uns textos que es van publicar més endavant". Aquesta inquietud seva el va fer "remenar tota la biblioteca del meu avi, el doctor Camps".

El literat ciutadellenc, coneixedor també del grec i que va treballar com a traductor, va marxar a Xile quan tenia 37 anys. "El 1963, quan me'n vaig anar a Amèrica, aquí no hi havia res, però quan vaig tornar l'any 1971, hi havia coses molt interessants, hi havia tot un esplet de joves narradors i poetes. En arribar, vaig anar a veure un amic meu que era rector del Carme, Bartomeu Febrer, i estava llegint "Un regne per a mi", de Pau Faner, que havia estat distingit amb el Premi Sant Jordi. I vaig pensar: bono, aquí hi ha cosa".

Moll va treballar dos anys en una parròquia rural a Xile, i va completar els estudis de llatí a la universitat, obtenint-ne la llicenciatura. Al país sud-americà es va casar i va tenir el primer dels seus quatre fills. El 1971 va anar a viure a Barcelona, on va treballar amb diferents editorials.

La seva contribució a la renaixença de les lletres catalanes esdevé amb obres com "Inventari de minyonia", amb què va obtenir el Premi de la Biennal Literària de Sant Joan, "Finestra dels dies" (Premi Frederic Erdozaín), "L'hostal de la sirena", "Lluna d'octubre", "La noia que sortí del mirall" o "Llibre i de les Odes d'Horaci". Però, a banda de tots aquests llibres publicats, Antoni Moll destaca una obra que va escriure amb 30 anys. "És la novel·la més llarga que mai hagi confegit. Es podria titular "Daniel i el seu dimoni". Com que és inèdita, en curs de revisió i esmena, només diré que sembla un llibre prou divertit i llegible, i que m'agradaria que, un dia o l'altre, s'arribés a publicar". Aquest és, precisament, un dels seus projectes. "M'agradaria corregir la novel·la. A part d'això, no tinc cap projecte literari, només anar corregint i completar coses que tinc a mig fer", explica.

bon moment del català
"Actualment, crec que la cultura catalana està molt bé, hi ha molta gent que escriu en català. A banda de Pau Faner, hi ha en Toni Català, n'Ignasi Mascaró, en Joan F. López Casasnovas... hi ha molta gent. També hi ha bons periodistes, com en Miquel Àngel Limón, o historiadors com Miquel Àngel Casasnovas, de qui tinc la seva "Història de Menorca".

La cultura catalana està en un bon moment", conclou el Ciutadellenc de s'Any.