"La meva filla em fa de públic a l’assaig general dels contes"

Comenta que sempre li havia agradat escriure i que ara li ha tornat la inspiració...

Sí, sempre he tingut molta imaginació, de petita llegia molt i recordo que d'adolescent solia dur una llibreta dins la bossa i me n'anava a algun lloc i omplia pàgines i pàgines. Després ho vaig deixar una mica arraconat, em costava escriure i ara, de sobte, amb un instant he tingut dos contes escrits i la màquina de la imaginació segueix funcionant.

I d'aquí han sorgit els contacontes?

Va començar en broma. Una amiga sempre em deia que noltros dues havíem de fer alguna cosa relacionada amb els fiets. Ella va obrir una escola d'anglès per a fiets que es diu Susie's Blue Ship. Quan va obrir em va demanar si volia fer contacontes i vaig dir que sí. D'això deu fer uns quatre mesos. Amb un principi he agafat contes ja inventats però que són poc coneguts i els he adaptats.

I com va ser el primer contacte amb aquest públic menut?

El primer dia vaig tenir molts de nervis. Però quan veus que els nens t'escolten i estan atents, t'emociones i et motiva a seguir endavant. A l'escoleta Es Pouet vaig fer un contacontes com a activitat extraescolar. Va ser el primer cop que en vaig estrenar un de creació pròpia. Van acudir un centenar de persones. Vaig fer-me una màscara de cartolina que era un sol a més de 70 figures referents a la història del conte "Sol solet" per tal que els nens participessin. Va ser un èxit. He fet sessions en celebracions d'anys, a altres escoles, en festes de carrer. A l'escola d'anglès he representat el segon que tenc escrit, de pirates.

Què diria que han de tenir els contes per captar l'atenció dels fiets?

Els han d'obrir la imaginació i ser una mica fantàstics. Cada conte té una història al seu darrera, és un món diferent que aporta aventura, fantasia, reptes, proves. També han de ser històries xistoses, amb escenes de riure, els personatges solen tenir noms curiosos amb virtuts i defectes i alhora cada història ha de tenir una moralitat, un sentit.

N'Íria és el seu primer públic?

Ella és el meu públic de l'assaig general. A més em corregeix si no dic la paraula exacta.

Sempre li ha agradat escriure narracions infantils?

No, mai n'havia escrit. Solia fer relats curts o històries i fets del dia a dia. Però quan tens un fill canvies.

Aquest tipus d'activitats no només necessiten la imaginació del conte sinó també tenir gràcia escènica, veritat?

Sí, però la veritat és que mai abans havia fet res de teatre. Som totalment autodidacta. Això de contar històries sempre m'ha agradat. Recordo que quan la fillola meva era petita sempre n'hi contava un abans d'anar a dormir i n'Íria de tant de sentir-me ja se'ls inventa ella i després me'ls conta. També crec que em ve un poc de mon pare que sempre me'n contava i sempre ha tingut molta imaginació. Crec que ell m'ho ha transmès.

Hi ha més històries dins el calaix a punt de treure?

Em fa ganes fer un escenari de titelles, també tenc pensat una versió molt diferent de na Caputxeta Vermella i unes titelles amb fruites i verdures. Una altra idea és fer instruments musicals a partir de materials casolans, d'ús diari i fer participar els fiets en proves.