Retxa renova la seva imatge de trenta anys

Retxa, situada al carrer 9 de Juliol de Ciutadella, va ser fundada el 1980 per Miquel Cardona qui durant tota la seva trajectòria professional va combinar el seu treball en arts gràfiques amb el nou espai que dedicava a l'art, una afició que practicava fins la creació de Retxa. Des de l'inici va comptar amb la dedicació entregada de Martina Faner, també pintora. Des de 2007 han passat el relleu a Ester Moll Benejam, que portava vint anys treballant a Retxa, i a Susana Marquès Marquès, que n'hi portava quatre.

L'espai que a partir d'ara conforma Retxa ha perdut els tres arcs del mostrador, que eren tota una referència, a favor d'un espai molt més obert i versàtil. Ha estat obra de l'arquitecte Toni Vivó i de la dissenyadora Carme Carretero. La transformació de l'espai s'ha concebut en distintes zones. La principal és l'expositiva, que recupera les bigues de llenya de l'antic taller de sabates que hi havia a l'inici; al centre el material de belles arts i l'últim espai es dedica al fons de la galeria. El mostrador és un espai innovador que es situa a peu de carrer amb amplis ventanals que permetran gaudir dels quadres exposats tant des del carrer com a l'interior com una petita sala més.

Després de la primera exposició de Zulema que inaugura l'espai, Susana Marquès i Ester Moll tenen prevista una exposició col·lectiva per celebrar els trenta anys d'ençà la creació de Retxa. Artistes de sempre com Matias Quetglas, Fedelich, Biel Camps, Reure, Torrent, Vives Llull o Vives Campomar hi seran presents, als quals se sumen també Pacífic, Jofre, Rafel Vidal, Paca Florit, Nuria Roman, també habituals dels últims temps. Una llista que suma més de 45 artistes que donaran novament resposta als desitjos de la clientela fidel que té Retxa com un referent.

El fundador
El 15 de juliol de 1980 Miquel Cardona inaugurava un nou espai dedicat a l'art a Ciutadella que es donava a conèixer amb el nom de Retxa, nom que li inspirà la novel·la "Rayuela" de l'escriptor argentí Julio Cortázar en un viatge a Madrid.

Miquel Cardona compartia la seva afició a la pintura amb un grup d'amics amb qui sortia els diumenges a pintar al natural, "érem tres dones i tres homes, Fedelich, Xec Coll, Nina Camps, Maria Sintes, Martina Faner i jo, també ens trobàvem els dimecres als porxos de ca na Martina on pintàvem sobretot bodegó". El grup d'amics els diumenges estenien el mapa de Pasarius sobre el capó del cotxe, mapa que treballava Cardona, i a l'atzar senyalaven amb el dit l'indret a visitar. "Va ser una època molt polida, vaig descobrir moltes coses més que la pintura, els llocs, l'arqueologia... sempre hi va haver molt bon caliu", recorda.

L'afició a la pintura de Cardona va durar fins a tres mesos després d'haver obert la galeria que juntament amb el seu treball d'arts gràfiques i el taller d'emmarcació li absorbia tot el temps "vaig tenir sort de poder comptar amb na Martina Janer, ella era l'ànima de Retxa", declara Cardona.

Vint-i-sis anys d'entrega a Retxa que Miquel Cardona ha vist recompensats amb el reconeixement general que se li atorga tant pel seu treball d'editor com de galerista.