L’enderroc que canvià Ciutadella

Com es va prendre la decisió d'enderrocar la murada?

Devers 1850 es va obrir un intens debat a Ciutadella sobre si enderrocar o no. Hi havia partidaris i detractors. Prèviament hi havia hagut trams que s'havien enderrocat. La demolició va venir imposada pel Govern central i oficialment devia començar cap el 1887.

Com va ser enderroc?

El material està escampat per tota Ciutadella. Hi havia molt de reblert entre la murada medieval i la moderna. N'hi ha a la mateixa Contramurada, al Camí de Sant Nicolau i en el pont del Canal dels Horts. La gent també va aprofitar les pedres. Per exemple, els Quarters de Dalt sa Quintana es van construir amb pedres de la murada. L'enderroc era el negoci urbanístic d'aquell temps, per a subhastar les terres que ocupaven les murades. Fins a finals del segle XIX no s'havia plantejat l'urbanisme com a negoci. A partir de 1868 va ser quan l'Estat forçà els enderrocs. L'únic que volia era ingressos perquè tenia les despeses de la guerra i un important deute.

Com s'organitzà la subhasta?

El 1872 es va iniciar el tràmit oficial d'enderroc de la murada. El projecte data del 1883. Després es va fer la subhasta a Palma. Un propietari o grups de propietaris van adquirir els lots i van ser els encarregats d'executar l'enderroc. Els quatre lots abraçaven quatre zones: des Pins fins la Plaça d'Artrutx; de la placeta fins davant el Casino Nou; de Ses Palmeres fins la Plaça Federico Pareja i d'allà fins el Bastió de sa Font. Aquest últim és l'únic que s'ha conservat perquè tenia un recinte aprofitable. Com també ha perdurat el Bastió des Governador perquè formava part de l'edifici municipal.

Llavors, sense murades, Ciutadella va començar a créixer...

Un cop enderrocada la murada es van fer solars edificables que es van vendre a particulars per edificar-hi cases. És quan a Ciutadella i a d'altres ciutats de l'Estat despertà per primera vegada el negoci immobiliari. Un exemple és Barcelona, quan es va fer l'Eixample, ideada per Ildefons Cerdà, que inventà el concepte de la mansana o illa de cases.

Quina va ser la darrera zona en urbanitzar-se?

L'any 1926 encara aguantava, mig enderrocat, el Bastió dels Anglesos, suvora els Salesians.

Com canvià Ciutadella amb l'enderroc?

És el canvi urbanístic més important de Ciutadella. Aparegué una terra que no era coneguda. Llavors era impensable anar a viure fora de les murades. A l'exterior només hi havia el camp i els camins. Sempre s'havia de tornar a casa, dins les murades, era un fet cultural. Va ser quan es començà a urbanitzar la Contramurada. L'avinguda té la mida de l'espai lliure de l'estament militar. Sense cercar-ho, va quedar el passeig fet, perquè els altres carrers, com Sor Águeda, Degollador o Mossèn Salord i Farnès, són estrets.

Com va ser aquest desenvolupament urbà?

Amb l'orografia de Ciutadella sempre es xerra d'edificis i construcció no es xerrava del que en realitat volia la gent. Mai s'han volgut tractar temes com l'urbanisme durant la primera República, la guerra Civil i la postguerra. El 1942 hi va haver el gran projecte urbanístic de Josep Claret Rovira: que va dissenyar l'eixample de Ciutadella per encàrrec de l'Ajuntament. Només s'han seguit les seves línies mestres, tot i que de forma involuntària, a la zona del Sector B-8 i Sant Nicolau. La resta es pot dir que ha quedat en un projecte utòpic.

Com ha crescut la ciutat en època moderna?

Es diu que fins els anys 50 no es va reprendre l'activitat de creixement urbanístic de la ciutat. Però, tan just acabada la guerra la gent es posà a fer feina. Un exemple són "ses Cases Barates". Mai en la història de la ciutat no s'ha aconseguit fer 92 habitatges en 2 anys. Es van construir de 1940 al 42. Durant la guerra hi va haver aturada, però de fet sempre hi va haver activitat constructiva.

Quina ha estat l'evolució de la construcció?

El "boom" fort començà en la dècada dels 70. El 1940 es feien uns 40 habitatges anuals a Ciutadella. Fins els anys 70, la mitjana era d'uns 70 a l'any. A partir de 1970, amb l'aparició del turisme, la mitjana augmentà fins els 120 a l'any tant a Ciutadella com als nuclis turístics. Després, de 1980 al 1990 es mantingué la mitjana de 120 habitatges al nucli urbà, però a les zones turístiques es disparà als 400 anuals.

Com veu l'urbanisme del futur de la ciutat?

L'urbanisme sempre s'ha estructurat des del punt de vista de créixer i ordenar segons les necessitats del moment, sense planificar. S'hauria de replantejar el creixement: mirar cap el nucli urbà existent i reordenar l'urbanisme no des del punt de vista constructiu sinó social.