Responsabilitat, constància i moltes hores d'estudi són alguns dels requisits bàsics per ser estudiant de medicina. Saben que s'enfrontaran a múltiples dificultats, entre altres un temps d'estudi perllongat respecte a altres carreres, amb unes notes de tall de les més altes per entrar a la universitat, però els que són obstinats amb el seu objectiu obtenen finalment la recompensa de poder oferir com a metges un servei dels més pròxims al ser humà, el de la curació, pel que hauran de demostrar dots personals i socials.
A la convocatòria del MIR (Metge Interí Resident) 2010 han opositat 13.700 aspirants dels quals quatre són menorquins: Marta Garcia Orellana, Carles Garcia Roca, Aina Gomila Grange i Nina González Pons, quatre dones i un sol home el que posa en relleu la xifra d'estudiants del sexe femení que arriba al 70 per cent. Acabats els estudis universitaris han volgut opositar i no dubten que tindran a la seva disposició una de les 6.948 places disponibles, la incògnita és la de si podran optar a l'especialitat del seu agrad en un hospital de referència on passaran els pròxims quatre o cinc anys rebent una formació intensa i formar-se així en una especialitat concreta. A partir del 12 d'abril, de forma presencial a Madrid, viuran un nou episodi de nervis i tensions davant les llistes que s'obriran perquè, per torn de nota, escullin una opció o l'altra que marcarà, sens dubte, el seu futur professional almenys dels primers anys en els que exerciran.
Carles Garcia Roca defineix els estudis de medicina com una carrera de fons. Es tracta d'una de les carreres universitàries de més durada en el temps, sis anys, una carrera de grans esforços que o bé els desperta una autèntica vocació o bé els estudiants acaben renunciant a la seva primera aspiració. L'aprenentatge no finalitza amb la carrera universitària realitzada, la majoria intensifiquen els seus estudis durant uns mesos, amb sort un any, per presentar-se a l'examen del MIR, unes oposicions dures que els estudiants viuen amb especial intensitat i tensions però que a la vegada els suposa un nou bagatge de coneixements que valoren finalment. Per endavant els quedarà, després d'escollir plaça, quatre o cinc anys més en els que s'especialitzaran en una branca de la medicina de forma més pràctica i no tant teòrica com han fet fins ara, Aina Gomila ho resumeix així "ara que ho veig des de la distància, crec que ha estat un període constructiu". Quan finalment puguin exercir com especialistes hauran passat 11 ó 12 anys.
El sistema sanitari espanyol garanteix l'assistència al total de la població i per aquesta raó, principalment, està ben valorat, Marta Garcia declara "vivim en un país amb un dels millors sistemes sanitaris del món: públic, equitatiu, gratuït... i deficitari". Però a pesar de la bonança del sistema, distintes problemàtiques requereixen d'actuacions immediates, algunes d'elles afecten a la formació. En opinió de la doctora Maravillas Izquierdo, que ha fet declaracions entorn de l'informe "Las Necesidades de Médicos en España" realitzat per la Cátedra de Salud Pública y Gestión Sanitaria de la Universidad Europea de Madrid i que es va donar a conèixer a inicis d'aquest mes, recomanava "replantejar el sistema actual de formació especialitzada amb una major flexibilitat en l'accés a l'especialitat i al canvi d'especialitat, mitjançant el desenvolupament de la troncalitat i de les passarel·les que permetin un canvi d'especialitat i crear noves especialitats relacionades amb les necessitats reals". Els metges entrevistats posen en evidència les mancances patides en els seus estudis i reclamen una altra manera de plantejar la carrera especialment des de les pràctiques i amb l'opció més clara cap a l'especialització. Aquesta és l'opinió de Carles Garcia "la carrera de medicina hauria de donar la formació necessària per ser metge de família, i en cas de que algú es vulgui especialitzar ja s'aprendrà cada un dels protocols i tractaments específics de la seva especialitzat, perquè al cap i a la fi, moltes de les coses que estudiem a la carrera s'acaben oblidant".
Un altre dels temes controvertits és la falta de metges. Hi ha al voltant de 165.000 metges a Espanya dels que 8.500 professionals treballen fora del país. L'informe "Las Necesidades de Médicos en España", posava en evidència que falten 9.000 metges, però el doctor Julio Sánchez Fierro advertia que l'augment de facultats o de places no és l'única solució. Una de les qüestions de rerafons és la de les desigualtats entre els professionals, la falta de fidelització dels metges ja formats i que cal augmentar els incentius tant econòmics com laborals, com una millora en els horaris. Aquesta problemàtica afecta especialment a Menorca sobretot en determinades especialitats com pediatria i oncologia.
Aquestes mancances obren totes les possibilitats d'aquests metges recentment formats que, en la majoria, els agradaria treballar a Menorca, però abans hauran d'acabar la seva formació.
El reconeixement social de la professió de metge és avui distint al que era abans, igual que el seu poder adquisitiu que ha disminuït respecte a temps anteriors. No obstant i malgrat les circumstàncies que els condicionen, ser metge comporta grans responsabilitats i grans satisfaccions al mateix temps i continua sent una professió altament valorada que en cap cas ha d'escassejar per bé de tots.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.