"Al cinema negre es pot desconfiar de tothom"

Com sorgeix la idea d'organitzar un cicle de cinema negre a la Biblioteca Pública de Maó?
Quan vaig tornar a Menorca a la Biblioteca em vaig trobar una antiga professora meva que em va comentar que tenien un grup de lectura al que ens vam apuntar amb na Laura. Entre el grup sempre sortia el tema de comparar el llibre amb la pel·lícula i va ser així que vaig pensar en fer un cicle de cine, a jo m'agrada especialment el negre, i comparar-lo amb els llibres. En Pancho, director de la Biblioteca, va acceptar de seguida i després de cobrir les despeses de l'SGAE vam començar.

Dia 7 d'abril projectarem "La mujer del cuadro" de Fritz Lang, el 28 "La dama desconocida" de R. Siodmak, el 12 de maig "Forajidos" de R. Siodmak, el 26 de maig "La dama de Shanghai" d'Orson Welles i el nou de juny "La senda tenebrosa" de D. Daves. I encara n'hi quedaran unes quantes més. Ens trobam a les 19 hores i abans de començar la pel·lícula m'encarreg de fer una petita presentació.

Quins són els ingredients que fan que el cinema negre tengui un atractiu especial?
És una combinació de trames interessants; diàlegs molt ben treballats durs, irònics, cínics, d'una maduresa extraordinària; el paper atractiu de la dona fatal que també agrada molt i després molt de misteri, moltes sèries d'avui en dia triomfen gràcies a aquest component de misteri. És un gènere que continua agradant.

En cartellera posen títols dels anys 40 i 50, No s'han superat encara autors com Fritz Lang, Siodmak o Orson Welles?
Sempre s'ha dit que la dècada dels 40 és la del cinema negre i per aquesta raó ens hem cenyit a aquest moment. És el moment, el 1946, en què els nazis se'n van de França i aquell mateix estiu es fan moltes pel·lícules, que no s'haurien pogut fer durant la Segona Guerra Mundial, i que els crítics francesos acunyen amb el nom de cine negre. Tres d'aquelles pel·lícules les he incloses, "Laura" i "Perdición", que ja les hem projectades i "La mujer del cuadro" que és la següent.

Quin és el context del que sorgeix el cinema negre?
Hi ha una anacronia entre la literatura que inspira aquestes pel·lícules i les pel·lícules mateixes. Aquestes novel·les dels anys 30 estan marcades per les circumstàncies, a EEUU s'ha dictat la llei seca, proliferen els gàngsters, és el moment de la gran depressió... tot està submergit en un ambient de gran desconfiança i açò es percep a les pel·lícules i als llibres, pots desconfiar de tots els personatges sense excepció. Per altra part cal dir, en la relació entre literatura i cinema, que als anys trenta comencen a fer-se pel·lícules amb so pel que van haver de fer-se guions, una novetat en aquell moment que van resoldre en molts casos acudint a la literatura com passa als inicis del cinema negre.