La Volta des Milord, la ruta oblidada

Un paisatge singular

La zona del sud-est de l'Illa es caracteritza per la concentració de diversos nuclis de població i la fragmentació de la propietat rural, el que ha configurat un paisatge singular i molt humanitzat. La divisió de la propietat agrària a l'actual municipi de Sant Lluís és un fenomen que en el cas des Pou Nou es remunta a finals del segle XVI, a Binifadet data de finals del segle XVII, mentre que a Torret i s'Ullastrar es va originar a inicis del segle XVIII. L'eclosió militar i comercial de Maó en el segle XVIII va representar la proliferació de vinyes i horts a les rodalies del port, a costa de la desintegració -i fins a la pràctica desaparició- dels llocs periurbans de Llucmaçanes, Mussuptà i Binifadet, entre altres. A més, amb l'esfondrament del model econòmic caracteritzat per l'estància de guarnicions militars, obres i corsarisme es van rompre molts erms i marines dels llocs, època que també va coincidir amb la construcció de milers de quilòmetres de paret seca, a més d'espedregar les terres noves i consolidar marges i vessants.

Sant Lluís i es Castell es van fundar a mitjan segle XVIII, durant les dominacions francesa i britànica, respectivament, mentre que Sant Climent es va aixecar a inicis del segle XIX. Aquestes poblacions, amb Maó, conformen els principals nuclis tradicionals de població de la zona sud-oest, exponent de la petjada que l'home ha deixat en el territori durant segles, amb l'establiment de poblacions, casolanies i cases d'estància i de llocs, i l'aixecament de nombroses construccions utilitzades per a l'activitat agrícola i ramadera. Tot aquest llegat es va anar construint amb el segell de l'arquitectura tradicional menorquina, entesa com aquella que ha predominat com a mínim en els darrers tres-cents anys.

Itinerari

L'inici de la Volta des Milord era l'Esplanada de Maó, seguia pel carrer Vassallo cap a la carretera de Sant Climent i arribava a aquesta població, després d'haver passat per Llucmaçanes. Continuava pel camí de la Marina, que comprenia l'actual carretera de Binidalí i tot el trajecte des del lloc de Forma fins a Sant Lluís. Quan s'arribava a Forma es girava cap a l'esquerra pel camí de Biniparratx, passant pels diferents Binidalins, Biniparratx Petit, Biniparratxet, Binissafúller d'en Moysi, Binissafullet Nou i Binissafullet Vell. Des d'aquí seguia pel camí que condueix a Biniali, s'Ullastrar, Torret i Sant Lluís, on travessava pel Cós i, devora el casat del Lloc d'en Caules, girava a la dreta pel camí de ses Barraques. Des d'aquesta casolania s'anava pel camí de Toràixer -actual carretera des Castell-, es passava per les casolanies de Trebalúger i Toràixer i s'arribava as Castell, des d'on continuava per la carretera fins arribar a Maó pel camí des Castell.

Aquest és el trajecte de la Volta des Milord amb el que coincideixen les diferents publicacions del segle XX, com la "Guía de Menorca" editada el 1932 per Ramón V. Pons i Juan Victory; la "Guía de Mallorca, Menorca e Ibiza" de Josep Pla publicada el 1950; i la guia turística "Menorca, el último remanso del Mediterráneo", del diari "Menorca" de 1960.

Visitants il·lustres

També és cert que no sempre es devia completar aquest itinerari i que, per tant, es recorria de forma parcial. Aquest va ser el cas de la Infanta Isabel el juliol de 1913, donat que des de Maó es va desplaçar a Sant Climent, des d'on va passar per Llucmaçanes, Maó, Sant Lluís, es Castell i, finalment, Maó. A la crònica publicada pel diari "El Bien Público" apareix per primera vegada la denominació de la Volta des Milord. A més, Álvaro de Figueroa y Torres, més conegut amb el nom de Conde de Romanones, a l'abril de 1915 també va realitzar la Volta des Milord, sense recórrer l'itinerari que unia Sant Climent i Sant Lluís per la costa sud. Per altra banda, el desembre de 1928, el general i governador militar de Cartagena, Germán Gil Yuste, i el comandant Ramón Franco van fer l'excursió denominada Volta des Milord.

L'orígen incert d'una volta

Resulta difícil precisar l'origen de la Volta des Milord, perquè no es tracta d'un camí que s'hagi construït en un moment determinat, sinó que és un passeig que recorre diferents camins. El 1948, Jaime Ferrer Aledo, en un treball sobre la població rural de l'Illa, assegura que la Volta des Milord es remunta a les dominacions britàniques del segle XVIII, tot i que no cita la seva font d'informació. "Es un paseo que desde el tiempo de los ingleses viene efectuándose con los medios de locomoción propios de la época, para obsequiar a los forasteros que llegan a Mahón, y que consiste en visitar los pueblos de Villacarlos, San Luis, San Clemente y caserío de Llumessanes". Curiosament, la "Guía de Menorca" de l'Ateneu de Maó, editada el 1911 amb un interés turístic, no menciona la Volta des Milord.