Palos. És vocal de la Subcomissió d’Estrangeria del Consell General de l’Advocacia Espanyola - Gemma

TW
0

Margarita Palos Nadal és advocada especialitzada en immigració, vocal de la Subcomissió d'Estrangeria del Consell General de l'Advocacia Espanyola i professora associada de la Facultat de Dret de la UIB. Ahir va ser l'encarregada d'encetar les Jornades de Sensibilització del fet migratori que impulsa Caritas Diocesana de Menorca sota el lema "Conviure és viure" amb l'objectiu de sensibilitzar a la població sobre reptes i oportunitats que planteja la diversitat cultural. La xerrada versà sobre la nova reforma de la Llei d'Estrangeria, que malgrat contemplar millores en els drets fonamentals ha estat fortament criticada per les incògnites que planteja. Tot i així Palos no en té una visió negativa ja que afirma "confiar plenament en el sistema judicial".

Conviure és viure?

Conviure és viure i també podríem dir que viure és conviure. No hi ha experiència vital sense convivència. La immigració m'ha aportat conèixer nous territoris, altres punts de vista. Per això intent tenir una visió molt positiva de la immigració perquè són persones valuoses, valentes, decidides, que tenen la possibilitat de sortir, sempre parlant d'una majoria. He de dir que mai no m'he compadit d'un immigrant. He sentit les seves mancances i les he reconegudes però mai compassió. Els advocats que ens dediquem al dret d'estrangeria som professionals i l'immigrant no vol que el compadeixis sinó que li solucionis el problema.

Quines són les directrius de la nova reforma de la Llei d'Estrangeria?

Qualsevol reforma que es faci en legislació serà restrictiva perquè nosaltres com Estat ja no som plenament sobirans en tema d'estrangeria sinó que estem condicionats per directives comunitàries. Per altra banda, diria que s'han millorat molt els drets dels estrangers, s'ha avançat molt en el reconeixement de l'assistència jurídica gratuïta, i el debat sobre l'empadronament, he de dir que és un dret i una obligació. Sí que és cert que es comença a qüestionar la viabilitat o no de l'empadronament de persones irregulars. Des del meu punt personal sóc favorable a l'empadronament. No m'imagino la nostra societat amb guetos de malalts que no volen acudir a la sanitat per por a ser denunciats. És cert que la legislació ens costa diners però tot el que l'Estat inverteix en els immigrants és preventiu i dissuasiu de creació de conflictes.

És una reforma que ha rebut moltes crítiques.

Des del punt de vista jurídic planteja problemes, però jo que he tocat la Llei del 1985, dic que amb aquesta reforma em conformo. Probablement viurem un empitjorament amb el reglament. Els advocats no veiem la Llei tant negativa perquè confiem en el sistema judicial.

Quins aspectes preocupen els professionals?

Ens preocupa l'arrelament social, com quedarà la reagrupació familiar. També, com quedarà la residència de llarga durada, com afectarà l'atur en la renovació de les documentacions dels immigrants ja que es pot produir un fenomen massiu d'irregularitat sobrevinguda. El consell que donaria és que si tenen problemes, que facin ús de l'assistència jurídica gratuïta.

Els més fràgils seran els més colpejats per la reforma de la Llei?

La Llei no afectarà els més fràgils. Els afectarà la situació econòmica actual.

Un dels objectius d'aquesta reforma és frenar l'entrada de nous immigrants davant la magnitud de la crisis?

És clar que sí, però regular l'entrada dels immigrants i que l'entrada sigui ordenada no és negatiu. No significa minvar drets a ningú. És garantir els drets dels que han de venir. Que continuaran venint malgrat les traves, està clar, però s'ha demostrat que el millor control i els acords amb altres països ha frenat l'entrada il·legal. I no és que vulgui que no arribin immigrants sinó que no morin pel camí.

Una societat multicultural és sinònim de riquesa?

Sí, però no tenc clar que sigui possible. Perquè crec que hi ha desconfiança i incultura per part de tots els sectors implicats. A més, hi ha valors europeus de la cultura mediterrani-cristiana incompatibles amb certs valors d'altres països. Em preocupa en especial la dona, que no tenguin las mateixes oportunitats que nosaltres, fins i tots quan vénen aquí, per mor de les seves famílies.

Com valora aquest tipus d'activitats de sensibilització de Caritas?

Les veig molt positives. Caritas és pionera en aquest tipus de feina i demostra que l'església catòlica ha anat per davant en sensibilització social, d'ajuda als immigrants i en fer palesos els valors cristians, que són els mateixos que tenim en la societat laica.