"Els nostres clients poden disfrutar d’un partit estirats al llit de l’habitació"

Bolton, un canvi important...
Si. Vam arribar a Bolton fa poc més d'un any perquè al meu sogre li van diagnosticar càncer i li van donar 18 mesos de vida. La meva dona i jo vam decidir estar al seu costat. Desgraciadament, el pare de na Mandy ens va deixar quan portàvem dos mesos a Anglaterra. Tot i així, vam optar per quedar-nos aquí durant un temps per fer costat a la meva sogra.

¿Es va adaptar fàcilment als costums i al clima britànic?
La veritat és que el que més em va costar va ser adaptar-me al fred. L'idioma no va resultar un problema perquè parlo anglès des dels 16 anys. A més, sempre m'ha agradat la cultura anglesa, la meva dona m'ha ensenyat a entendre els seus costums. Tot i així he de dir que l'única cosa a la que no puc acostumar-me és a sopar a les sis del capvespre, per a mi aquesta és l'hora de la bereneta!

Hi ha molta diferència entre la vida a Bolton i a Londres?
Londres és una ciutat molt cara i amb moltes cultures i estils de vida diferents. Nosaltres vivim a Athertoon, a les afores de Bolton. No és Menorca però també és polit. M'encanten els paisatges verds i la neu. No obstant, el que més m'agrada de viure aquí és el meu lloc de feina: treballo a un hotel de quatre estrelles que es troba dins el recinte del camp de futbol del Bolton Wanderers, un equip de la primera divisió anglesa.

Un hotel dins d'un camp de futbol?!
Si, és impressionant. És un camp que només té deu anys d'antiguitat i van construir un hotel dins amb la idea que els clients puguin gaudir d'unes comoditats mai pensades. Hi ha habitacions des de les que pots veure el partit de futbol estirat al llit o restaurants que tenen vistes al camp.

Quin tipus de clients s'allotjen en un establiment com aquest?
Son clients que poden pagar més de 300 euros per una habitació amb vistes al camp o gastar 200 euros per dinar mentre disfruten del futbol. Al mateix temps també et relaciones amb gent del carrer que va a veure el futbol. A Anglaterra, aquest esport forma part de la cultura.

Va resultar complicat trobar aquesta feina?
Vaig tenir molta sort. Cercaven un cambrer per l'hotel i, quan vaig anar a fer l'entrevista i els hi vaig donar el meu currículum, em van oferir un lloc de segon encarregat de cambrers. He treballat de cambrer des dels 15 anys. Vaig començar a 'Las Brasas', a Cala en Blanes, on vaig aprendre l'ofici. Posteriorment vaig fer feina a diversos restaurants com 'Club 94', 'S'Olivera' o 'Bahia', entre d'altres. Fins i tot vaig fer una petita temporada a les Illes Canàries.

Suposo que la pregunta obligada és si a vostè li agrada el futbol...
La veritat és que m'he criat jugant a futbol. Vaig jugar durant 12 anys al meu club de tota la vida, el Sami, on em van posar el mal nom de "chilena". Per mi és un somni treballar a aquest hotel i tenir l'oportunitat de conèixer el món de la lliga anglesa. A més estic agafant molta experiència per a quan torni a Menorca, on espero trobar una bona feina.

Mentre treballa té l'oportunitat de disfrutar del futbol?
Si. No només veig tots els partits sinó que també he tingut la gran sort de conèixer molta gent del món del futbol i especialment a espanyols, portuguesos i brasilers que juguen a Anglaterra. He conegut a Rafa Benítez, l'entrenador del Liverpool i a Fernando Torres. Va ser impressionant! Per a ells també va ser sorprenent trobar a un espanyol treballant a Anglaterra. Conec a tot l'equip del Bolton i fins i tot he fet de traductor d'un jugador brasiler que va estar a punt de fitxar per l'equip.

Com és un dia a dia en la seva vida a Bolton?
Si he de fer feina no faig moltes coses: pel matí estic amb el meu fill i al capvespre vaig a treballar. Pel contrari, si tinc el dia lliure és un altre cosa. Passo el temps amb n'Oliver i na Mandy i, si tenim l'oportunitat, anam fins a Morecambe, a una hora en cotxe, per veure els meus nebots, en Jordan, n'Aroon i n'Èlia, que també van néixer a Menorca.

Troba a faltar la Illa?
Molt. Trobo a faltar als meus pares, als meus germans i a les meves cosines, que sempre estan allà quan els vols veure per xerrar d'alguna cosa. També enyoro als meus amics, anar a fer un cafè o unes cerveses amb ells... A més, trobo a faltar el menjar de Menorca. L'altre dia vaig rebre un paquet de la meva mare amb pernil, sobrassades i fuets. El primer que vaig fer va ser convidar al meu nebot, en Jordan, i a en Toni Salord, un company meu que també viu a Anglaterra. Ens vam fotre tot el menjar i després els vaig convidar a veure el futbol a l'hotel on treballo.

Visiteu Menorca sovint?
Com a bon menorquí i ciutadellenc mai em perdo unes festes de Sant Joan i fins i tot crec que a la meva dona li agraden més que a mi. Enguany no se si podrem venir perquè esperem el nostre segon fill pel maig i per Sant Joan tindrà només quatre o cinc setmanes. Potser faig una "escapadeta", mai es sap...

Tornaran a instal·lar-se a Menorca en un futur?
Si! No només jo vull tornar, a la meva dona també li fa il.lusió. Ella està enamorada de l'Illa i volem que n'Oliver vagi a l'escola a Menorca i que el fillet que esperam també creixi allà. Pel moment, n'Oliver, que va marxar de Ciutadella quan tenia vuit mesos, ja diu quatre coses en menorquí. Ens fa molta gràcia perquè fins i tot té accent ciutadellenc. A més, tenim una casa a Ciutadella, que ara està llogada. Així, suposo que l'any que ve ja serem a casa de nou.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com