David Prats Bonet (Es Castell, 1967) es va criar al municipi de Llevant, el primer que veu sortir el sol, on encara viu la majoria de la seva família. Posteriorment, el jove menorquí va compaginar els seus estudis d'enginyeria informàtica amb estades a països tan diversos com Polònia, Finlàndia o Hongria. Una experiència que, segons explica, li va obrir els ulls al món. Una vegada finalitzada la carrera va aconseguir una feina temporal a Toulouse, a França, i després de dur a terme el servei militar va decidir provar sort a Londres, on va viure durant cinc anys. Va ser a la capital del Regne Unit on Prats va conèixer Veronique, una al·lota francesa que avui és la seva dona. El destí els va portar cap a Frankfurt, on es troba la seu del Banc Central Europeu (BCE) i on els dos treballen actualment.
Durant la seva etapa d'estudiant va viatjar a diversos països. Què va suposar per a vostè aquesta experiència tant a nivell personal com professional?
Vaig aprendre que al món hi ha diferents maneres de fer les coses i no sempre una és millor que una altra. Així, et tornes més tolerant i més obert de mentalitat. També em vaig adonar que em divertia estar rodejat de gent diferent. A nivell professional, aquestes estades van suposar una manera d'agafar experiència i no acabar la carrera amb el currículum mig buit. Per una altra banda, et portes moltes sorpreses que et fan la vida més divertida. Recordo que a Finlàndia, on tenen fama de ser freds i distants, els companys de feina em convidaven a casa seva, i, en lloc d'oferir-me un cafè, em convidaven a anar a la sauna!
Després d'una temporada a Toulouse, va marxar a Londres. Per quin motiu va decantar-se per aquesta opció?
A Espanya hi havia una crisis important. Després d'enviar un munt de currículums, em vaig cansar de rebre poquíssimes respostes. Sabia que a Londres era molt fàcil trobar i canviar de feina, així que un dia vaig decidir provar fortuna: vaig agafar una maleta i vaig partir. Tot i així, va resultar complicat perquè Londres és una ciutat caríssima i no tenia gaires contactes. En un primer moment vaig fer feina en una fàbrica d'envasos per poder pagar-me una part del lloguer i de les despeses. Finalment vaig aconseguir una feina de programador a una empresa de telecomunicacions.
Va viure a la capital del Regne Unit durant cinc anys, com recorda aquella època?
Vaig estar poc mes de cinc anys a Londres i va ser fantàstic. És impossible avorrir-se aquest ciutat i sobretot m'agradava que és molt cosmopolita. Tenia amics de Vietnam, Iran, Austràlia, Grècia i de mitja Europa. Professionalment, Londres és un bon lloc per a treballar. El "management" anglosaxó es molt democràtic, en qualsevol empresa es pot parlar de tu a tu amb el director per comentar o intentar influir en una decisió. A més, sempre són molt amables, mai hi ha una mala paraula ni un crit. De cada lloc on he viscut m'he portat alguna cosa i, concretament d'Anglaterra fascina l'humor anglès, uns pastissos anomenats "scones" i el menjar indi. Des del meu punt de vista, tothom que pugui hauria d'anar a viure a Londres durant una temporada, és una experiència molt enriquidora.
Finalment, l'amor el va portar cap a Frankfurt, no és així?
Sí. Després de quatre anys a Anglaterra, ja estava una mica cansat i començava a fer plans per tornar a Espanya. En aquell moment vaig conèixer una al·lota francesa i vam començar a sortir junts fins que a ella, que és economista, li van oferir una feina a la seu del BCE. Jo em vaig quedar a Londres i durant un any vam estar els dos viatjant cada cap de setmana. A l'any 2001 van sortir unes places per informàtics al BCE, en vaig aconseguir una i em vaig instal·lar a Frankfurt.
Com recorda els seus inicis a Alemanya?
No va ser difícil, ja que vaig arribar a Alemanya amb un contracte de feina firmat. Tot i així va ser un gran canvi marxar de una ciutat tan dinàmica com Londres per arribar a un lloc tranquil com Frankfurt. També l'idioma va suposar un gran canvi. En un primer moment anava pel carrer i no entenia cap conversa.
Quines son les principals diferències amb les que es va trobar a nivell laboral?
A Anglaterra, la gent és més amable. No és que els alemanys siguin antipàtics, però son molt directes: si t'han de dir una cosa te la diuen sense miraments. A la feina, els alemanys tenen una concepció molt més jeràrquica i no tenen el sentit de l'humor dels anglesos. Quan estan a l'oficina, estan per treballar i no per socialitzar. Afortunadament, treballo a un organisme internacional i per tant, l'ambient no és del tot "alemany". A més, com hi ha personal que prové de tota Europa, les reunions son totes en anglès i els documents també.
El Banc Central Europeu és un dels òrgans més importants de la Unió Europea, de quina manera es viu des de dintre la crisi econòmica?
Hi ha molt debat intern sobre la crisi i es nota que han d'innovar i cercar solucions que no surten als llibres. La veritat és que és un moment molt interessant per estar aquí. Des del meu punt de vista, crec que el BCN no ho ha fet malament perquè està prenent noves responsabilitats. Ara s'està creant un nou organisme de supervisió financera que estarà controlat per el BCE. En relació al departament d'informàtica on treballo, molts projectes sobre les mesures extraordinàries per donar liquiditat als bancs que en condicions normals s'haurien portat a terme al llarg de molts mesos es van haver d'acabar en menys de dos mesos. Això es va traduir en moltes hores extres els caps de setmana!
Quina és la seva tasca al departament d'informàtica del BCE?
Faig feina com a "project manager" i/o expert tècnic per el desenvolupament de sistemes d'informació. Bàsicament, porto a terme la gestió de projectes informàtics, la coordinació tècnica i, a vegades, el seguiment amb proveïdors externs. Pels projectes informàtics treballem molt amb consultors, empreses externes o bancs centrals nacionals. Els projectes a nivell europeu, que impliquen la col·laboració amb bancs nacionals centrals són els més interessants. En aquest sentit, entre juliol de 2006 i juliol de 2007 vaig partir un any cap a Madrid, al Banc d'Espanya.
Quin era l'objectiu d'aquesta estada a Espanya?
Vaig treballar a un projecte europeu anomenat TARGET2 que permet fer transferències de grans pagaments en temps real. Al Banc d'Espanya necessitaven recursos personals addicionals i jo tenia ganes de viure temporalment al país. La meva tasca era coordinar les proves tècniques d'una sèrie d'aplicacions informàtiques internes que interactuen amb el sistema TARGET2. Va ser una magnífica experiència que em va permetre descobrir una altra manera de fer feina.
A què es refereix?
Treballar a Espanya és més divertit. La gent és mes sociable i es fan bromes fins i tot durant reunions de feina. Tot i així, s'ha de dir que a Espanya hi ha una concepció més jeràrquica: si un "manager" diu una cosa, aquesta va a missa. En canvi, al BCE està bastant estès el "management" de tipus anglès, que és més democràtic. En alguns moments semblava que al Banc d'Espanya hi havia una mica de descontrol però, realment, si hi havia qualque problema tothom es posava a fer feina i trobaven la solució. Per una altra banda, a Alemanya s'ha de justificar molt bé quan hi ha excepcions a la norma, mentre que a Espanya tot és més flexible i la veritat és que, al final, els resultats són igual de bons.
Tornant a la seva vida a Frankfurt, quina valoració en fa d'aquests nou anys a Alemanya?
A Menorca resulta difícil tenir una carrera professional perquè és petit. Així, una vegada has partit cap a Barcelona o Madrid, ja pots fer un pas més i veure un mica de món. Fa nou anys que vaig arribar a Alemanya i, juntament amb la meva dona, vam decidir que estaríem aquí com a màxim deu anys. Tot i així, ningú amb una mica de cap canviaria de feina en aquest moment de crisi i, per això, ens quedarem a Frankfurt uns anys més. El que tinc clar és que no em vull quedar aquí 20 anys més.
Hi ha molta diferència entre viure a Frankfut o a altres ciutats més conegudes com Berlín?
Els alemanys es refereixen a Frankfurt com a Bankfurt. Aquesta ciutat té fama d'estar plena de banquers avorrits però, com qualsevol altre lloc, té els seus encants. Berlín és potser la ciutat més interessant d'Alemanya per la seva història i per estar a l'avantguarda. Per la seva part, Colònia i Múnic són ciutats molt acollidores, on hi ha molts d'estudiants.
Quins són els encants de Frankfurt?
A mi m'agraden molt els mercats de Nadal, en els que es ven una beguda anomenada Glüwein. És una mena de vi calent amb espècies que va molt bé quan la temperatura és de menys de deu graus. També m'agraden els festivals medievals que fan per aquí. Es porten a terme a ciutats petites amb un castell com Konigstein i molta gent es vesteix com a l'edat mitjana, amb pells, túniques, espases i armadures. És tot molt autèntic!
A quina zona de la ciutat viu?
Vivim a Rödelheim, cap al nord i a prop d'una zona industrial. Tot i així, podem anar a la feina en tramvia, ja que la seu del BCE està a tan sols cinc parades. Volíem una casa amb jardí i al centre és molt difícil trobar-la. Ens va llogar la casa un espanyol que es jubilava i tornava a Espanya. Quan vam visitar-la per primera vegada, hi havia un munt de gent interessada en comprar-la, però el propietari, en veure que era espanyol, em va posar el primer de la llista!
Com definiria els alemanys?
Com he dit abans, són molt directes i solen dir les coses clares. A més, tenen la necessitat de planificar-ho tot: només comencen a fer alguna cosa després d'haver dut a terme un pla detallat amb totes les possibilitats d'acció i anticipant possibles problemes. Una altra de les peculiaritats dels alemanys és que tenen normes per tot i les compleixen sempre. Els diumenges no es pot fer net el cotxe ni tirar bòtils de vidre per reciclar per no fer renou. Ningú ho fa! També tenen un sentit de la puntualitat molt estricte. És habitual que fins i tot els trens surtin dos o tres minuts abans d'hora.
Hi ha qualque costum alemany que encara el sorprengui?
Tenen un amor un poc extremat pels cotxos. Hi ha molta gent que viu de lloguer a un pis petit però té un BMW o un Audi. Diuen irònicament que per a un alemany el més important és el cotxe, després els fills i després la dona!
Visiten sovint Menorca?
Sempre que podem. Venim un mínim de tres vegades a l'any. A més, intentem demanar un mes sense sou a l'estiu per estar més temps a l'Illa. Ens interessa que els nostres fills aprenguin castellà i menorquí. La veritat és que Menorca és l'únic lloc on em sento a casa meva i, per tant, necessito venir de tant en tant per recarregar energia. Trobo a faltar el calor de la gent, el mar i el camp menorquí, així com la família i els amics.
Tornarà a instal·lar-se a l'Illa en un futur?
Com a molt tard, tornaré a Menorca quan em jubili tot i que m'agradaria molt poder tornar abans si tinc l'oportunitat. Penso que tots els menorquins que vivim a l'estranger tenim molta sort de pertànyer a un lloc tan especial com aquesta Illa. He conegut molta gent de grans ciutats d'Europa que no saben on acabar els seus dies quan es jubilin. Nosaltres no tenim aquest debat intern!
Suggeriments per la secció"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.