"Espina no és un somni, és una necessitat de fer música"

Som n'Arturo Uhler Camps de Maó, som fadrí, visc sol i estic molt bé. Som tècnic de màquines de cafè i una de les meves aficions és escoltar música forta i anar d'excursió quan no hi ha ressaca.

Hi ha nervis davant el concert d'estrena d'Espina demà a la nit a l'Akelarre?

Dani. No. Ha de ser una festa, encara que sempre hi ha una mica de mal de panxa abans de començar un concert.

Turo. Hi ha més ganes que nervis. Però hi ha nervis.

De la seva primera maqueta al disc "Diploma de gran perdedor" s'han sofisticat una mica...

Dani: No crec que sigui sofisticació. A passat un any, toquem millor i les condicions de gravació del disc han estat més professionals.

Turo: Hi ha una milloria musicalment xerrant, degut a totes les hores dins de l'estudi de gravació.

Rock pur i dur. Com és la seva música? De què van les cançons?

Dani: Els temes són directes, sense contemplacions ni condescendències. Ens permetem sortir del guió establert, sense demanar permís a ningú... que és el que més "em molesta" del món!. Fem el que surt i quan surt.

Un somni de joventut fet realitat. Amb la maduresa perd part de l'encant emprendre una aventura així, ho tenen més fàcil?

Dani: Espina no és un somni, és una necessitat de fer música. I respecte a la facilitat o no de conseguir-ho, tot és una qüestió mental. Si tens clar on vas i qui ets, la resta no té importància.

Turo: Tenir les coses clares no vol dir tenir-ho més fàcil, però tens menys obstacles en el camí.

Dani. I ara és moment de presentar la resta del grup, no?

Endavant.

Dani. Joan Carles Villalonga, veu; Yanyel, guitarra elèctrica i guitarra espanyola; Turo, baix; David, guitarra i jo a la bateria.

Comencen amb empenta, hi ha Espina per molt de temps?

Dani. Només el temps ho dirà.

Turo. Sí.