Pioner de l’energia eòlica a Espanya

Amb motiu d'aquest aniversari, el nostre conterrani ha redactat un llibre, editat el desembre de 2009 pel Govern Balear i que va ser donat a conèixer el passat dijous a la Fira de la Ciència de Palma. L'autor va ser presentat per Felicià Fuster Jaume, que, amb 84 anys, és President d'Honor d'ENDESA i del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears, així com assessor d'importants empreses privades. Després d'haver explicat la gènesi dels aerogeneradors PEUI-10, va ser com si tots els presents en fóssim partícips d'aquest triomf de la tècnica i del raonament humà. El moment més emotiu de l'acte va ser quan vam poder escoltar el vent de la serra mallorquina d'Alfàbia i vam poder veure girar les pales de l'aerogenerador PEUI-10-2.

Josep Lluís Cardona farà la presentació "menorquina" de l'esmentada publicació avui, a les 20 hores, a la seu de l'Institut Menorquí d'Estudis (Camí des Castell 28, de Maó).

Quins motius el van empènyer a estudiar enginyeria aeronàutica?
Acabats els estudis a l'institut de Maó el juny de 1969, vaig patir l'estrés fortíssim de molts de joves a l'hora d'haver d'escollir carrera universitària. La decisió d'estudiar enginyeria aeronàutica la vaig prendre la nit del 20 de juliol de 1969, a punt d'esgotar-se el termini, perquè, de matinada, vaig veure en un televisor en blanc i negre la retransmissió a tot el món de l'arribada de l'home a la Lluna i vaig poder escoltar la fantàstica frase de l'astronauta Neil Armstrong quan va posar el peu damunt de la superfície lunar: "una petita passa per a l'home, una gran passa per a la humanitat". El mes de setembre d'aquell mateix any vaig començar el camí de l'enginyeria aeronàutica.

Per quin motiu es va sentir atret per les energies alternatives -solar, eòlica- tenint en compte que vostè va començar la sevs singladura professional treballant en el projecte d'una central nuclear?
L'any 1974, quan vaig acabar la carrera, el món vivia una profunda crisi econòmica i social degut a la crisi mundial del petroli; a Espanya va ser especialment greu per l'elevada dependència del petroli i amb les dificultats dels joves titulats per trobar feina.

Vaig començar la meva experiència laboral a la Càtedra de Propulsió per Reacció Aèria i Espacial donant classes de "motors per a coets". Vaig participar a un estudi per utilitzar l'hidrogen com a combustible en el que també hi col·laborava el catedràtic Manuel Elices Calafat, ben conegut a Menorca. No vaig realitzar cap esforç especial per treballar en el sector nuclear: va venir a l'Escola d'enginyers aeronàutics el director de personal d'una de les majors empreses espanyoles d'enginyeria (SENER) i ens oferí treball als graduats que teníem un expedient acadèmic destacat.

Després de dos anys a SENER, vaig començar a CASA l'any 1977. Trobava les energies renovables molt més atractives que les convencionals, i treballar a "Construcciones Aeronáuticas, S.A." i en un departament d'energies renovables que s'acabava de crear era molt golós per a un jove enginyer aeronàutic.

Qui i per què va prendre la decisió d'impulsar al nostre país l'energia eòlica com a alternativa a la derivada del petroli i, també, a la nuclear? Va influir la crisi del petroli dels anys 70 ?
La crisi del petroli va ser decisiva. A principis dels anys 80 la situació econòmica del país era desesperant. De totes maneres, l'energia eòlica no es considerava una "alternativa" al petroli; del que es tractava era de disminuir la dependència, i, per tant, la factura, del petroli, que Espanya no podia pagar. Les decisions les van prendre polítics i alts funcionaris del Ministeri d'Indústria subvencionant el desenvolupament dels primers aerogeneradors i els primers parcs eòlics, i creant lleis favorables a l'energia eòlica, així com empresaris valents i intel·ligents, com Feliciano Fuster que, sent president de GESA, va crear un Grup d'Investigació en energies renovables i va dirigir, entre 1977 i 1985, el Programa Solar de l'INI i el Programa Energètic UNESA-INI .

El PEN (Plan Energético Nacional) de 1975 contemplava la reducció de l'elevada dependència que tenia el nostre país respecte del petroli ( baixar del 73% al 43%) i l'expansió de l'energia nuclear (del 3% al 23%). Què en pensau de l'energia nuclear?
Si volguéssim que tots els habitants del planeta poguessin viure tan bé com noltros, aleshores els recursos energètics actualment coneguts probablement no serien suficients o s'esgotarien en un temps relativament curt. Afortunadament, la capacitat d'innovació dels homes és molt gran i creix especialment davant les dificultats i els reptes. En qualsevol cas, es tracta de saber explotar tots els tipus de recursos energètics possibles, ambientalment suportables, incloent l'energia nuclear.

Aquesta ha estat considerada perillosa i ha estat objecte de molta demagògia política. El transport aeri també s'ha considerat perillós, però no hi hem renunciat. Crec que els perills de l'energia nuclear es poden controlar d'una manera tan eficient com els del transport aeri. Els perills més difícils de controlar provenen, com tantes vegades, dels errors i comportaments humans. Per altra banda, les persones som molt egoistes i inconseqüents: volem totes les comoditats o avantatges i rebutjam qualsevol inconvenient associat.

Març de 1982, a la central de Sant Joan de Déu, de GESA, s'instal·la un primer aerogenerador importat de Dinamarca, que és connectat a la xarxa elèctrica. Què va sentir en posar en marxa aquell aerogenerador danès? Tenia la sensació certa de ser un pioner?
Segur que vaig sentir prou emoció. Vam instal·lar l'aerogenerador danès "Wind Matic" que jo mateix havia seleccionat després d'uns quants viatges per Europa i els EE.UU. En qualsevol cas, sí puc dir que vaig tenir la sensació de ser pioner a Espanya. Quinze dies més tard d'haver-lo instal·lat, vaig assistir a les "Primeras jornadas de energía eólica", que s'havien organitzat a Tenerife, amb més de 40 participants de tot el país. Idò bé, jo era l'únic que podia presentar una experiència pràctica d'injecció d'energia d'origen eòlic a la xarxa elèctrica.

¿Va ser important aquella experiència amb l'aerogenerador danès per desenvolupar el primer aerogenerador propi, el PEUI-10-1?
Vaig aprendre molt dels danesos, que era el país més avançat del món en la utilització de l'energia eòlica; ens duien uns 10 anys d'avantatge. Quan vam instal·lar el Wind Matic, el març de 1982, hi havia a Espanya 5 grups treballant en el desenvolupament d'aerogeneradors. Noltros, la gent de GESA, un any després, el març de 1983, vam instal·lar al mateix lloc del Wind Matic, a la central de Sant Joan de Déu, el nostre primer aerogenerador PEUI-10-1, amb pales, mecanismes, controls, etc., construïts a diferents llocs de la península, Era el primer aerogenerador dissenyat i construït íntegrament a Espanya que es connectava a la xarxa elèctrica. Els altres aerogeneradors que s'estaven desenvolupant van requerir entre 3 i 5 anys per començar a funcionar i els grups que els van desenvolupar no van tenir cap experiència operativa prèvia.

Per les magnífiques condicions eòliques que reunia la serra d'Alfàbia, el 1983 s'hi va construir una estació d'assaigs per a dos aerogeneradors. De qui va ser la decisió?
Era necessari provar el primer aerogenerador PEUI-10-1 amb velocitats de vent molt elevades, impossibles d'aconseguir a la badia de Palma. Era bon amic d'un altre menorquí que vivia a Palma i que en sabia molt del vent a Mallorca, n'Agustí Jansà. Va ser ell qui em donà a conèixer les extraordinàries característiques eòliques d'Alfàbia perquè l'Institut Nacional de Meteorologia hi tenia, des de feia molts anys, una estació meteorològica. Era i és un lloc extraordinari perquè quan el vent bufa en direcció perpendicular a la Serra de Tramontana, la vall de Sóller actua com un embut i fa que el vent dupliqui o tripliqui la seva velocitat en sortir per la zona on instal·làrem l'estació d'assaigs. Al lloc que vam triar teníem estadísticament assegurat arribar cada any a vents màxims d'entre 150 i 210 km/h. i a vents de més de 90 km/h. entre 40 i 90 dies a l'any.

Vam saber justificar suficientment la necessitat de construir una estació d'assaigs d'aerogeneradors i la idoneïtat de la zona d'Alfàbia per aconseguir que el Programa Energètic UNESA-INI ens assignés la partida pressupostària necessària.

L'abril de 1984, s'inaugurava el Parc Eòlic Pilot de l'Empordà, el primer parc eòlic d'Espanya, amb cinc aerogeneradors PEUI-10-2.

Aquesta fita no va ser una casualitat. A la tardor de 1983 el president Pujol es va posar en contacte directament amb en Feliciano Fuster per saber si érem capaços d'engegar-lo en un termini de temps realment curt perquè hi havia eleccions autonòmiques a la vista. Com he comentat abans, hi havia 5 grups espanyols que ja estaven desenvolupant aerogeneradors, però només nosaltres podíem contestar la pregunta de la Generalitat perquè feia mig any que estava funcionant el primer aerogenerador PEUI-10-1. Ens vam arriscar i ara, després de molta de feina i no pocs nervis, podem dir que l'experiment va ser tot un èxit. El segon aerogenerador desenvolupat dins del projecte eòlic del Programa Energètic UNESA-INI, denominat PEUI-10-2, va ser instal.lat l'abril de 1984. En vam construir sis: cinc van ser instal.lats al primer parc eòlic espanyol, a l'Empordà, i l'altre a l'estació d'assaigs a'Alfàbia, al costat dels repetidors de televisió.

Què va suposar per al nostre país, a començament dels 80, el Programa Energètic UNESA-INI, que volia incentivar el desenvolupament de l'energia eòlica?
Va suposar la posada en funcionament del primer fabricant espanyol d'aerogeneradors: GESA. A finals del anys 80, ENDESA es va fer dipositària de la tecnologia desenvolupada a GESA. Després va aparèixer un segon fabricant, l'empresa "ECOTECNIA". A la segona meitat de la dècada dels 80 es van instal·lar parcs eòlics amb aerogeneradors d'aquests dos fabricants a Granadilla (Tenerife), La Muela (Aragó), Estaca de Bares (Galícia), Ontalafia (Castella-la Manxa), Tarifa (Andalusia) o Cap de Creus (Catalunya), amb aerogeneradors cada vegada més grans (75, 110, 150 i 300 kW). Ara, 25 anys després, aquelles iniciatives es poden qualificar d'espectaculars i excepcionals en un país com el nostre.

Per què GESA, en aquell moment una empresa pública capdavantera en aquest camp, no va invertir molts més doblers en el desenvolupament de l'energia eòlica i deixà que el negoci el fessin altres empreses privades?
És la llei del mercat... Mirau què va passar amb "La Menorquina"... encara que tenia millors productes que el seu comprador, va ser venuda! GESA va ser comprada per ENDESA i la nostra activitat de I+D va acabar ubicada a un altre empresa del grup ENDESA, MADE, de Madrid. L'any 2003, MADE va ser comprada per GAMESA, que actualment és el fabricant líder a Espanya i el tercer del món. Recentment, el president nordamericà Barak Obama va visitar la delegació de "GAMESA" a Pensilvània. És la mostra més clara del recorregut que ha tingut l'energia eòlica al nostre país,

L'any 1981, al número 1 de la col·lecció "publicacions menorquines" del Consell Insular de Menorca, esmentàveu que la velocitat mitjana del vent a l'illa era de 13,4 km/h, amb una potència eòlica mitjana de 126 w/m2. Considerau que aquests valors són suficients per a instal·lar aquí parcs eòlics?
Podríem dir que rallar de Menorca com "l'illa del vent" és un tòpic sense fonament?
És una creença un poc tòpica, Menorca és una "illa de ventades" més que de vents constants, que són els millors per al seu aprofitament energètic. Però hi ha emplaçaments concrets amb prou vent per aprofitar-lo econòmicament gràcies a les subvencions habilitades per l'Administració per als parcs eòlics. Per ser coherents amb la consciència ecològica que deim tenir molts de menorquins, hauríem d'acceptar la instal·lació de parcs eòlics.

Fa uns 4 anys hi va haver una proposta de parc eòlic a les terres altes de Ruma, a Ses Comunes, entre els termes de Ferreries i Es Mercadal. Els consistoris de les dues poblacions s'hi van pronunciar en contra dient que s'havia redactat un Pla d'energies renovables des de Mallorca, sense tenir en compte l'opinió de les illes menors. Com veu el futur dels parcs eòlics a Menorca?
El Govern Balear ha rebut 25 peticions de permisos d'instal·lació de parcs eòlics per una potència eòlica total de 300 MW, 12 a Mallorca i 13 a Menorca. La presentació dels projectes és molt acurada. No crec que cada un hagi costat menys de 10 o 15 mil euros. La majoria d'ells incorporen estadístiques de vent als emplaçaments, un estudi econòmic de la instal·lació, un estudi d'impacte ambiental i d'evacuació de l'energia elèctrica produïda, etc. Quan les empreses privades presenten aquests projectes tan ben fets i tan costosos és perquè estan segures de la seva rendibilitat econòmica.

Idò bé, estan tots sense autoritzar perquè la "Comissió de Medi Ambient" del Govern balear va rebutjar els anys 2006 i 2007 els dos primers projectes, tots dos a Menorca. Els promotors van posar un contenciós-adminstratiu contra l'administració autonòmica i la Direcció General d'Energia no va voler presentar-ne més a l'esmentada Comissió.

Vos puc dir que a l'illa de El Hierro (Canàries), declarada Reserva de la Biosfera després que Menorca i que viu bàsicament del turisme, l'any que ve començarà a funcionar un nou sistema eòlic-hidràulic per abastir quasi el 100% de la demanda d'electricitat. És el sistema que vam presentar en una conferència a Roma l'any 1986, reproduïda a l'annex 9 del llibre que presentaré.

Esperem que qualque dia augmenti la coherència personal dels responsables autonòmics de Medi Ambient i que tots els menorquins siguem més respectuosos amb allò que s'espera d'una Reserva de la Biosfera.

El llibre que ha publicat en Josep Lluís Cardona és un compendi dels deu anys de la seva vida en que es va dedicar apassionadament a impulsar l'energia eòlica al nostre país. Serveixin aquestes paraules com a testimoni de la feina feta.