Les avellanes cobreixen la Contramurada amb una estora espessa

Una estona, la de les avellanes, en què els més petits aprofiten per jugar i participar activament de la festa. Mentre, els majors, s'agrupen a cases i cotxeries de la zona per compartir berenetes i ginets.

Com sempre, la zona des Molí va ser ben concorreguda i, com darrerament, convertida en zona problemàtica per haver convertit una festa simpàtica, la de les avellanes, en una guerra sense sentit en què l'objectiu, sembla, és el de fer mal. No hi van faltar llàgrimes de més d'una al·lota per les maneres poc convencionals d'alguns aprofitats. Unes pràctiques que haurien de desaparèixer pel bé de la festa, per recuperar la tradició tal com és, carregada de bonhomia i alegria.A banda d'açò, el capvespre va transcórrer amb total normalitat. A mesura que passaven les hores la Contramurada s'anava omplint més i més, concentrant bona part dels ciutadellencs i visitants. A les cotxeries, l'ambient també es va anar escalfant al so de la música, mentre el gin amb llimonada no aturava d'omplir gotets.

El sol començava a caure i tothom ja estava pendent per, si d'enfora, escoltava el tambor i el fabiol, senyal de que caixers i cavallers tornaven a poble després de Completes. Després de diversos "no, encara no ho són ells", per fi arribà l'hora. Eren les 22 hores. La qualcada tornava a poble disposada a fer botar tothom, primer a ses Voltes i després a Santa Clara.

Hi havia gent que esperava la comitiva al Molí des Cavallitos on, en arribar, s'entregà la canya verda a cada membre de la qualcada, el passi a la beguda que el caixer senyor, Manuel de Soto Martorell, oferiria ja de matinada al casat de Cas Duc.

Un altre bon grup de persones esperava a la Plaça Jaume II, així com també als carrers Marquès d'Albranca i Sor Àgueda. A un i altre indret, els cavalls, fins i tot cansats per l'excursió a Sant Joan de Missa, van respondre a la festa amb molts de bots i capadetes.