Vicent Llabrés i Joan Mercadal Victory es comprometen amb Jesús Servidor

Les esposes dels aspirants i les seves filles, familiars, amics - entre ells, un diaca arribat des de Solsona-, una trentena de preveres i desenes de creients provinents de diferents punts de l'Illa van acudir a Ciutadella per viure un moment molt especial per a la Diòcesi menorquina, el de la confirmació del diaconat permanent, ministeri instituït en abril de 2007 que haurà d'enriquir-se i créixer de la mà dels seus primers exponents.

La transcendència del moment va deixar-se notar en la contenció amb la que va discórrer tota la celebració, trencada únicament amb els aplaudiments que van seguir a l'ordenació dels diaques, el moment de la pau, la convidada del bisbe a veure la pel·lícula sobre el sacerdoci "La última cima" o l'acció de gràcies que un emocionat Victory va llegir, en nom d'ell i de Llabrés, gairebé al final de la missa.

"Avui farem història. Encara que la institució té 30 anys per nosaltres és nova", havia assegurat dos anys enrere l'aleshores bisbe de Menorca, monsenyor Piris, durant el ritus d'admissió. Aquesta consciència surava en l'aire rivalitzant amb el perfum de l'encens i va fer-se l'ama de l'homilia en la que el bisbe Salvador va reflexionar sobre el ministeri diaconal, un cop proclamada la Paraula i començat el ritus d'ordenació, amb la crida i la petició.

"L'Església accepta dos diaques permanents i açò ens alegra a tots, ens arriba, ens plena i ens compromet", asseverà monsenyor Giménez abans de reivindicar el servei com la clau del Diaconat permanent - "servei a la Paraula, l'Eucaristia i als nostres germans", puntualitzà referint-se als tres puntals d'aquest ministeri que té en el Jesús Servidor el seu referent.
"Tots mirem a Jesucrist perquè canvii la nostra vida i siguem servents dels nostres germans", digué el bisbe Salvador abans d'exhortar els aspirants a "servir amb totes les seves forces amb les qualitats posades durant tota la seva vida". Monsenyor Giménez va insistir que el servei havia d'ésser l'eix del ministeri amb el que, minuts després, anaven a comprometre's Llabrés i Mercadal Victory.

"Us deman que desenvolupeu aquest orde amb senzillesa, sol·licitud i profunda alegria como ho feien els cristians de Roma i ho hem intentat fer tots els pastors i els fidels posteriors. Qui vulgui ser important es faci servidor i que la seva importància es medeixi per la seva capacitat de servei, per la profunditat i l'amplitud d'aquest servei", desitjà dirigint-se a tota l'assemblea, però especialment als encara aspirants.

En finalitzar la seva intervenció, l'ordenació va prosseguir amb l'examen i compromís, moment en que Llabrés i Mercadal Victory manifestaren la seva voluntat d'acceptar el ministeri, i la promesa d'obediència al bisbe i els seus successors. Amb les lletanies, l'assemblea demanà la intercessió de la Verge Maria i dels sants, assistint expectant després a la imposició de mans, per la qual, i pel do de l'Esperit Sant, els aspirants van ser consagrats com a diaques.

A continuació tingué lloc l'oració consecratòria i la imposició de les vestidures sobre la túnica que duien els diaques (en el ritus d'admissió va prescindir-se per no afavorir l'associació entre diaconat i una de les seves vessants, el servei a l'altar), una tasca en la que van participar les seves esposes, Maria Antònia Llambías i Isabel Marqués, així com els preveres Llorenç Vidal i Cristòfol Vidal.

Ja revestits, Llabrés i Mercadal Victory van rebre el llibre dels evangelis. "Rep l'Evangeli de Crist del qual has estat fet missatger. Creu el que llegeixes, ensenya el que creus i practica el que ensenyes", va dir a cadascú en el moment del lliurament, que va precedir el bes de la pau amb el que clogué l'ordenació i que va ser celebrada amb aplaudiments dels fidels.
La missa continuà aleshores amb la litúrgia de l'Eucaristia en la que el dos diaques van assolir un nou protagonisme, servint l'altar, la manifestació més visible de l'orde al que acabaven de ser consagrats. No cedia la contenció, convertida en intensa emoció quan Mercadal Victory va llegir una acció de gràcies, sincera i sentida, en la que es feu menció de totes les persones que havien contribuït que arribàs el moment acabat de viure i va demanar que els creients pregassin perquè ells fossin capaços de desenvolupar aquest ministeri.
La música de l'orgue- que va fer sonar Tomé Olives al llarg de la celebració- va acomiadar l'assemblea. Eren quasi les dues del migdia quan la festa es traslladava al Claustre del Seminari on va compartir-se un petit refrigeri mentre els diaques- per fi relaxats i somrients- eren felicitats per familiars i amics.