Sant Antoni, un univers simbòlic que perfuma de màgia, bellesa i romanticisme el port de Maó. La ciutat contempla admirada el lloc per excel·lència de s'altra banda, un dels més emblemàtics de l'Illa en el que s'han llaurat històries i llegendes que es recullen al llarg del temps forjant la seva idíl·lica imatge.
El romanç de l'Almirall Nelson amb Lady Hamilton és una de les històries meravelloses que ha transcendit d'entre totes les històries que es conten de Sant Antoni, o The Golden Farm com la van batejar els anglesos, malgrat que la famosa dama no visités mai l'Illa. L'Almirall Nelson va resguardar les seves tropes al port de Maó a inicis del segle XIX i constància hi ha de les seves estades al lloc des d'on, a més de poder vigilar les seves embarcacions, podia gaudir de la casa, els seus jardins i les vistes privilegiades. Històries i llegendes se succeeixen i coneixen per una tradició oral que es manté al llarg de les generacions de la família Vigo que té en possessió el lloc des del segle XVII. Però sobretot la magnificència de Sant Antoni s'accentua amb el llibre que escriu Ramón de Delás l'any 1963, "Las historias de 'The Golden Farm'", en el qual és protagonista el vent de Tramuntana que porta les notícies de visites importants que s'han rebut a Sant Antoni. El llibre, que s'acaba de reeditar, situa els orígens de Sant Antoni en la conquesta catalano-cristiana de Menorca per part d'Alfons III que aconsegueix la seva comesa el 17 de gener, diada del sant. A l'any 1535 Mossèn Bartolomé Mir creua nedant el port de Maó per demanar un cavall als pagesos de Sant Antoni i anar a cercar ajuda a les poblacions veïnes davant el desembarcament de Barba-Rossa. L'emperadriu d'Àustria, Isabel Wittlsbach, més coneguda com a Sissí, també visita en algun moment de la seva vida Sant Antoni; així com l'última reina d'Itàlia, Maria José de Bèlgica; el príncep de Gales Eduard II amb la seva esposa i filles i el Kaiser Guillem II d'Alemanya entre altres.
La casa de Sant Antoni s'aixeca privilegiada sobre els costers de la ribera nord del port de Maó. El seu nucli original es conserva en una sèrie d'estances, a la planta baixa, construïdes amb gruixudes parets de pedra i morter que parlen del seu passat medieval. Però és la seva configuració com a vil·la històrica, coneguda a Menorca com a casats de senyor, que l'ennobleix i la converteix en un dels principals models de referència de la resta de vil·les construïdes a l'Illa. Tot i que es desconeix la data exacta de la concepció d'aquesta obra arquitectònica, i el nom de qui la va dissenyar, la data fiable de la creació de la seva capella, l'any 1732, quasi quaranta anys abans de la següent capella que és la de Torresolí Vell, és indicativa de la primerenca iniciativa de Sant Antoni. Només hi ha una capella anterior a la que ens ocupa, la des Banyul de 1695 que no gaudia de vil·la i per tant no és una referència en aquest cas.
Sant Antoni esdevé així una de les primeres vil·les històriques construïdes a Menorca. Una tipologia arquitectònica que es configura com l'aportació més original i pròpia de l'Illa en matèria arquitectònica.
La vil·la és fruit d'un sentiment romàntic de nostàlgia pel camp. El propietari rural es construeix una casa a la seva propietat per fugir de l'àmbit urbà des de temps molt remots. El plaer i la salut que propicia la natura esdevenen factors claus, les vistes des de la casa sempre són les millors possibles, en el cas de Sant Antoni l'ampli port de Maó.
Durant el Renaixement la figura de l'arquitecte Pal·ladi esdevé fonamental per a la configuració formal i estètica de la vil·la. Els anglesos durant el segle XVIII propicien l'estil neo-pal·ladià que estenen al llarg del món. La vil·la a Menorca es legitima en tot aquest llenguatge classicitzant, però ho fa d'una manera sòbria i discreta. En el cas de Sant Antoni aquest llenguatge es formalitza en les proporcions de la seva façana, la perfecte simetria i en el frontó, cornises i pilastres amb capitells dòrics que la decoren. Una sèrie de figures toscament esculpides es situen als vèrtex del frontó. Sant Antoni, com molts altres casats de l'Illa, inclou un dels elements de l'arquitectura tradicional més rellevants, la porxada. La porxada en aquest cas es dobla al seu interior, no passant a altre lloc que a Can Gonyalons, construït el 1891 per Joan Rubió i Bellver amb un clar estil modernista. La porxada també serveix de model a la galeria de la planta superior des d'on es gaudeixen de les millors vistes i es situa l'habitatge del propietari, la dels pagesos sempre és a la planta inferior. Però sens dubte una de les qüestions que crida més l'atenció és la seva façana vermella, que per altre temps fou groga, com consta en diversos documents, posant en dubte l'entitat colonial d'aquest color de façanisme.
De Sant Antoni també cal destacar algunes estances interiors, com ara la biblioteca en què a més d'una important col·lecció de llibres i alguns quadres, destaca també el fris pintat per Alexandre amb escenes menorquines d'entre les que destaquen algunes referides al port. El menjador, on s'ubica la capella, la sala i algunes habitacions són igualment notables en el seu estil.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.