L’enrenou d’esperons s’acomiada des Mercadal fins el proper Sant Martí

A les 8.30 hores, la Banda de Cornetes i Tambors de Dalt Sant Joan anuncia que el dia ja clarejava i és hora de deixondir-se per viure el dia gran.
L'enrenou d'esperons, el soroll de les ferradures dels cavalls a pas estirat i la diana a toc de tambor i buf de fabiol anuncien que el replec ja ha començat. Mentrestant, la gent desfila cap a la Plaça Constitució, armada amb gorres, capells de palla, bòtils de refresc i ulleres de sol.

L'espera al bell mig de la plaça dóna lloc a un caramull de situacions, anècdotes, curiositats. Una parella decideix fullejar una revista del cor, comenten sobre els personatges, els famosos. El venedor de globus d'aire aprofita per traslladar-se de punt estratègic i, malauradament i a causa del vent que bufa fort, s'entrebanca amb la gent, no pot avançar, el públic riu. Uns altres, aliens a la festa, traginen amunt i avall nombroses capses d'ensaïmades. Se'ls miren, comenten, es demanen si totes són per menjar durant les festes. Els músics cerquen el lloc on menys els toqui el sol, missió un tant complicada. De sobte apareix un jove, empunyant una ombrel·la. A uns metres del punt neuràlgic festiu, un home es disposa a embellir casa seva donant color a portes i finestres com si sigui un dia d'allò més normal.

A les onze el toc de fabiol visitant la plaça Constitució anuncia que el replec ja està completat, tan sols falten dues voltes pel poble perquè comenci de nou la festa grossa. Vint minuts després, i amb els aplaudiments de la gent, que es mou ràpid cap a les voreres de la plaça, el caixer batlle, Francesc Ametller, i el caixer capellà, Francesc J. Cardona, apareixen per fer saltar el cavall a ritme de pasdoble. I tot seguit comença el jaleo.

Desplaçats una mica de la zona de salts, trobem a Francesc Ametller, ansiós de viure aquest darrer ball. Mentre observa les primeres parelles que boten a la plaça comenta que se sent satisfet de com va transcórrer, dissabte, la festa en els tres focus principals: la plaça Constitució per a qui cerca protocol, la Plaça Pare Camps per als més festius i la fira per als més menuts.

La música sona, els cavalls provoquen el llançament de desenes de flaixos i el serrell que decora la zona indica que la frescor del vent farà la jornada més suportable.
La gent s'exalta, s'arreplega ràpidament cap als costats, cap a l'interior dels carrers. Un cavall s'ha desbocat, el caixer no pot controlar-lo. Nervis. Tres companys de qualcada l'escorten perquè pugui sortir de la plaça i així ho fa en cadascuna de les voltes. La música torna a sonar. La primera volta acaba a les 12.20 hores. La segona ho fa exactament una hora després, també la tercera. A les 14.30 hores comença el lliurament de canyes verdes. Alguns es resisteixen a atracar-se, altres ho aconsegueixen sense problemes.

La festa ha acabat per als cavalls, la gent es disposa a ballar i es dansa a ritme de pasdoble i cançó menorquina per tal d'acomiadar-se fins l'any que ve. Però encara falta el darrer esglaó a viure, l'escuma, ja tradicional, llençada des del Gurugú.

Mentrestant, els caixers deixen els cavalls per assistir a la beguda a casa de la caixera sobreposada, Regina Sintes. Tot seguit, ja passades les 17.30 hores, missa de caixers amb l'acompanyament de la Banda de Música i recepció a l'Ajuntament de caixers i ciutadans en general.

L'acomiadament del caixer batlle i capellà als respectius domicilis anuncia que la celebració és a punt d'acabar i es fa realitat amb el darrer i emocionant toc de fabiol.
Ja a la tarda i després de descansar una mica, els més petits gaudeixen d'un espectacle infantil i jocs de màgia que no deixen indiferent ningú. I la jornada dominical acaba amb la revetlla, a la Plaça Pare Camps, a càrrec de l'Orquestra Huracán.

Incidències
Creu Roja va informar que no s'havien produït incidències greus. Es van realitzar tretze intervencions, majoritàriament trepitjades de cavall. Es va dur a terme un trasllat a l'Hospital Mateu Orfila d'un home que fou ferit per un cavall. Segons Creu Roja, es dolia del cap i, malgrat que en tot moment va estar conscient, es va optar pel trasllat per tal de tenir-lo en observació.