Bussos a la recerca de proves

Enguany, l'OBSAM compta amb una vintena de voluntaris que treballen en tres fronts diferents. Per una banda, s'estudia la conservació de les praderies de la posidònia oceànica, una tasca que es desenvolupa des de fa deu anys. Les proximitats de la Cala Sant Esteve, as Castell, foren ahir el punt de recollida de dades dels voluntaris i tècnics. Enguany s'estudien els fons rocosos i la seva abundància de peixos, especialment pel que fa a espècies vulnerables a la pesca. Amb l'equip de busseig, una llanxa adaptada i la taula d'apunts per anar anotant cadascun dels valors d'interès, els voluntaris avaluaren l'estat de conservació de la planta marina de la zona.

Tenint en compte que el programa s'inclou en una xarxa d'estacions de seguiment de l'estat de la posidònia a nivell estatal on es troben representades Melilla, Múrcia, Comunitat Valenciana, Catalunya i Balears, els tècnics informen que el medi marí de Menorca segueix sent dels millor conservats. Les zones de màxima alerta es troben en els tres ports. "Maó ja es dóna per mort en matèria de conservació de la posidònia, en el cas de Ciutadella, tota la zona que quedi tancada pel dic també està sentenciada i la màxima preocupació es centra a Fornells, que es va degradant a passos agegantats", assenyala David Carreras, subdirector en funcions de l'OBSAM. Així ho deixa veure el gràfic de densitats màximes, segons dades de la campanya de l'any passat. Així mateix, cal destacar que a falta que entri en funcionament la dessaladora de Ciutadella, les obres de construcció ja han afectat una superfície major de la prevista. Una altra curiositat, i en aquest cas positiva, és el recompte de fins a 40 nacres en mil metres quadrats de superfície en la zona de Fornells. O els efectes, "que actualment no són greus, ja que fins i tot s'ha inclòs en la dieta d'alguns animals", de les algues invasores tropicals. L'any 2006 se'n descobriren les primeres i actualment ja s'han estès per tota l'Illa.

La segona línia d'estudi es centra en l'anàlisi dels usos del sòl i consum de recursos en nuclis turístics (que ja es va presentar fa unes setmanes) i la tercera estudia l'evolució de la superfície de platges i la densitat d'usuaris. En aquest sentit, Carreras destaca que anualment es fan mostrejos "amb els quals constatem que la superfície de platja actual respecte a la de fa 50 anys és molt més minsa". S'ha produït un retrocés de la línia de costa, principalment per la pèrdua de sorra, ja sigui perquè n'hi ha més de submergida o perquè ha estat extreta per al seu ús en la construcció.

Carreras també destaca que malgrat la mitjana en nombre d'usuaris sigui de deu metres quadrats per usuari, a Menorca es va establir cinc metres quadrats per usuari en platges urbanes i quinze metres en platges verges. "Platges com Macarellereta, Cala en Turqueta i Cala Pregondó estan en índexs de tres o quatre metres quadrats per usuari en temporada alta, mentre que Cala Tirant i Atalis compten amb els índex més baixos". Aquesta línia d'estudi ha permès descobrir que un dia normal d'agost es troben a les platges entre 20.000 i 25.000 persones, el que és el mateix, una de cada set persones que són a l'Illa són a la platja. També es sap que la superfície de sorra de les platges representa només un 0,05 per cent del territori insular, una concentració amb valors de densitat de població pròpies dels centres de grans ciutats.

L'OBSAM comptarà amb resultats a finals d'any. La partida econòmica aportada per la CAM ha estat de 4.000 euros.