"Ens vam escriure cartes des dels 14 anys fins que vam decidir casar-nos"

La seva infància va estar lligada a Sant Lluís ¿Quins records guarda d'aquella època?
Vaig anar a l'escola de Sant Lluís i quan tenia al voltant de 15 anys vaig començar a fer feina com a dependenta a "Efectos Navales", una botiga que estava a s'Arravaleta de Maó i que era propietat del senyor Pedro Alejandre Monjo, el pare d'en Luis Alejandre.
Recordo que anava i venia de Sant Lluís a Maó primer en bicicleta i, més endavant, amb una moto petita, una "osita".

El seu marit, en Gabriel Sastre, va néixer a Alger... Com el va conèixer?
En Gabriel va néixer a Alger però té orígens menorquins, com demostra el seu llinatge. El seu besavi per part de pare, Antoine Sastre, era de Ciutadella, i la seva àvia materna va néixer a Sant Lluís. Sabem que l'àvia, que era Gornés de cognom, es va casar amb en Joan Marroc, també menorquí, i que poc després van decidir marxar cap a Alger perquè a l'Illa no hi havia gaire feina. Ella havia nascut a una casa del carrer Sant Lluís, al nombre 88, i curiosament els meus avis paterns la van comprar. Per la seva part, la família de l'àvia d'en Gabriel van adquirir un altre casa just al costat.

I ell va venir a l'Illa?
Si. El primer en arribar a Menorca va ser el seu germà gran, a l'estiu de 1953. Va passar les vacances a l'Illa i, per encàrrec de la seva mare, va venir a casa meva per saber si encara quedava família de la seva àvia a Sant Lluís. El vam enviar a la casa del costat i allà va trobar el que cercava. L'any següent, la mare i alguns dels seus tiets van decidir tornar a Menorca per conèixer els familiars que els quedaven. En Gabriel, que només tenia 14 anys, els va acompanyar i així ens vam conèixer.

Pels carrers de Sant Lluís?
Si. Ell no parlava menorquí i jo no sabia francès així que no xerràvem gens. Va estar una setmana a Menorca i després va tornar a Alger. A l'estiu de l'any 1955 va tornar a l'Illa acompanyat d'un amic. Abans s'havien aturat a Mallorca i sembla que al seu amic li va agradar més perquè un parell de dies després d'arribar a Menorca, va decidir tornar a l'illa del costat. En Gabriel tenia en aquella època 16 anys i conduïa una Vespa. Quan va marxar aquell estiu vam començar a escriure-nos cartes.

Com s'entenien?
La veritat es que no ho sé. Ell escrivia en francès i jo en castellà. Recordo que el meu veí, en Juanito Moya, parlava francès i jo solia anar a casa seva a demanar-li per paraules que no entenia.

Quan va tornar a veure en Gabriel?
El proper estiu. En Gabriel va tornar a Menorca, aquesta vegada amb la seva germana. Vam començar a festejar formalment per les festes de Sant Lluís de l'any 1957 però després va començar la guerra a Alger i ja no va tornar a Menorca fins l'any 1962. Vaig ser jo qui, a l'any 1961, vaig anar fins allà perquè la seva germana va tenir una filleta i em van convidar a conèixer-la.

Era molt jove, els seus pares la van deixar anar-hi?
El meu pare, que coneixia molt bé a alguns familiars d'en Gabriel, es va informar abans sobre quina classe de persones eren. Li van dir que era gent molt noble i finalment em va deixar anar. Recordo que, quan estava a Alger, sentia les bombes que explotaven durant la nit.

Quan es van prometre?
Les coses anaven molt malament per Alger i la mare d'en Gabriel va tornar a Sant Lluís l'any 1962 i es va quedar a casa d'un cosí seu. Ell va venir durant un permís i en aquell moment ens vam prometre. La mare i el pare van marxar finalment d'Alger i van anar a viure a La Ciotat, un petit poble situat aprop de Marsella. Jo vaig marxar cap allà el febrer de 1963 i el 20 d'abril ens vam casar. Els meus pares i una cosina van venir a la boda. Des de llavors el meu llinatge és Sastre perquè a França la dona agafa el cognom del marit.

Va ser difícil prendre la decisió de marxar de Menorca?
No, jo era molt feliç. Estimava molt a en Gabriel. Vaig tenir molta sort perquè quan ell venia a Menorca a passar els estiu totes les al·lotes li anaven darrera perquè era francès i ell em va triar a jo. Tot i així es pot dir que va ser una loteria perquè vaig marxar sense conèixer pràcticament el meu marit.

Com recorda els inicis a La Ciotat?
Va ser un canvi molt gros perquè jo no parlava francès. La meva sogra havia sentit parlar en menorquí als seus pares i amb ella podia xerrar un mica. Tot i així, als pocs mesos d'arribar nosaltres a La Ciotat, els pares d'en Gabriel van marxar a viure a Saint Tropez, on guardaven la casa a una gent molt important de París.

Es va quedar sense ningú amb qui xerrar en menorquí?
No del tot. Teníem uns veïns que eren d'origen valencià i em van ajudar molt amb l'idioma. La veritat és que al principi vaig fer moltes "llenegades" amb el francès. Recordo una vegada que vaig anar al metge perquè estava refredada i li vaig dir que estava constipada, quan "constipé" significa en francès anar restret. Amb el temps vaig aprendre l'idioma, sobre tot, quan la meva filla gran, na Cristina, va començar a anar a l'escola. La veritat és que ajudant-la a ella vaig aprendre molt. Tot i així, avui encara em diuen que tinc un accent estrany, que alguns creuen que és dels països del nord.

En quin idioma parlava amb els seus fills?
Sempre els hi he parlat en francès però ells es defenen amb el menorquí perquè passàvem les vacances tots els estius a l'Illa. De petita, la meva filla Cristina va voler aprendre espanyol i la vam apuntar amb una professora que donava classes als fills dels immigrants. A La Ciotat hi havia una drassana on es construïen petroliers i hi havia molts espanyols fent feina allà. Aquesta professora donava classe als fills d'aquest gent perquè si qualque dia havien de tornar a Espanya coneguessin l'idioma. En Gabriel també va anar a classes d'espanyol durant un època però va ser contraproduent perquè va començar a mesclar el menorquí amb el castellà. De totes maneres, ell sempre es fa entendre quan som a Menorca.

Es va adaptar amb facilitat als costums francesos?
Si, em vaig acostumar bé. Els francesos dinen al voltant de les 12 hores i sopen cap a les 19 hores. Quan vaig marxar cap a La Ciotat no sabia cuinar gaire i la mare d'en Gabriel em va ensenyar algunes receptes de cuina francesa. També em vaig treure a França el carnet de conduir i a partir d'allà tot va ser més fàcil perquè podia anar i venir i portar els fillets a l'escola.

Van viure a La Ciotat durant 40 anys, per quin motiu van decidir marxar?
El meu marit, que sempre va treballar de bomber, es va retirar ara fa 14 anys i els meus fills havien marxat de La Ciotat per anar a viure a altres llocs. La zona es va tornar molt turística i per això vam decidir marxar. L'any 2003 ens vam instal·lar a Saint Hippolyte, un poble que es troba a prop de Perpignan on viu la germana d'en Gabriel. Allà vam viure només dos anys fins que, ara fa cinc anys, vam marxar a Chorges, a prop de Gap, on viu la meva filla Daniela.

És un poble molt petit?
Chorges és un poble d'uns 2.000 habitats que es troba al peu de les muntanyes dels Alps. A l'hivern fa molt fred, fins i tot enguany hem arribat a estar a menys 15 graus. Nosaltres vivim molt a prop del llac de Serre-Poncon, a una zona molt bonica.

Han passat sempre els estius a l'Illa des de que van marxar a França?
Si. Només hem faltat dos anys: quan va néixer la meva filla Daniela i quan va fer la primera comunió. Abans viatjàvem en cotxe des de La Ciotat fins a Barcelona i allà agafàvem el vaixell, en l'època en que els cotxes encara es pujaven amb xerxes. Encara avui tenim una casa a Binibèquer, que va comprar el meu pare quan l'Ajuntament de Sant Lluís les venia només a la gent del poble.

No s'ha plantejat mai tornar a viure a Menorca?
Per una part, jo tornaria a viure a l'Illa però el meu marit no ho vol. Ell és molt actiu i allà tenim una casa grossa amb un bon jardí i sempre hi ha coses per fer. A més, a França viuen els meus néts, que em diuen "Mami Malú".

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com