Maria Lluïsa Serra, del seu puny i lletra

La major part del llegat de l'arqueòloga i arxivera maonesa Maria Lluïsa Serra romania a casa seva des que ella va morir l'any 1967, intacte i sense ús. Gràcies a l'interès de l'arqueòloga i vicepresidenta de l'Ateneu, Margarita Orfila, per fullejar el material de mà que un dels seus referents anava acumulant, s'aconseguí que la família en fes donació a l'Ateneu, entitat a la qual va pertànyer. El traspàs del material es va fer efectiu a finals de març però és ara quan es comencen a discernir i confirmar hipòtesis plantejades en un primer moment sobre aquells documents que podrien veure la llum en forma de publicació.

No hi falten notes, diaris d'excavacions, carpetes de treball escrits de puny i lletra sobre els poblats que excavava, dibuixos de les troballes i reculls arxivístics, alguns escrits en castellà i altres en menorquí. I ampli ha estat el ventall de fotografies incloses en cadascuna de les desenes de carpetes. Aquest document gràfic s'ha dipositat a l'Arxiu d'Imatge i So del Consell per a la seva custòdia. Malgrat ningú s'hagi aturat a recomptar quants documents conformen el bagatge, l'elaboració d'un llistat de les carpetes amb una petita descripció d'allò que inclouen ha fet necessaris onze folis.

La catedràtica d'Arqueologia de la Universitat de Granada, Margarita Orfila, destaca que aquest patrimoni tan enriquidor permetrà potenciar la feina en arqueologia i seguir investigant en zones que Maria Lluïsa Serra ja havia actuat. Després d'una primera ullada al material, es preveu completar la publicació de la "Història de Menorca" que Serra i Belabre havia recollit. L'any 1975, vuit anys després de la seva mort es va editar el primer tom dedicat a l'època medieval. Les carpetes dedicades a aquesta publicació inclouen informació gairebé completada de l'època Moderna i Contemporània. Així mateix, Orfila destaca les memòries d'excavació de Sant Vicenç d'Alcaidús que. "Després d'un estudi exhaustiu de la informació, podrem treure a llum alguna o altra publicació al respecte". Entre el material també s'ha trobat la memòria que es va fer als anys 50 sobre excavacions a sa Naveta des Tudons subvencionada per la Fundació March i que mai es va arribar a presentar.

L'ordre i la sistematització del treball de Serra i Belabre han captivat els apassionats per l' arqueologia. "El material estava organitzat en carpetes i subcarpetes, distribuït per prestatgeries segons la temàtica tractada i les anotacions són clares, minucioses, separades per dies i per jornades d'excavació, una feina que demostra un cop més la professionalitat de Serra i que ens dóna una lliçó a qui ens hi dediquen de com s'ha de desenvolupar la feina", indica Orfila. Afegeix que les gomes de les carpetes encara funcionen i no s'han fet malbé, un indicatiu de la correcta conservació del material. A més, emfatitza que Serra va marcar un punt de modernitat en els seus treballs ja que tenia una mentalitat avançada al seu temps. Fou gràcies a ella, que l'any 1967, el mateix any de la seva mort, es celebrà a Menorca el Congrés Nacional d'Arqueologia. "S'hi va dedicar en cos i ànima més que a la seva salut que ja era delicada". Com a curiositat, Orfila apunta a algunes carpetes que inclouen, entre anotació i anotació, algun que altre text escrit en anglès o alemany, i és que ella volia aprendre idiomes.

2011, centenari del seu naixement
L'any 2011 es compleixen cent anys des del naixement de l'arxivera i arqueòloga. Orfila assegura que l'objectiu marcat és que es converteixi en l'any Serra i Belabre retent-li l'homenatge que es mereix. "Maria Lluïsa Serra no pot quedar en un nom d'un carrer", destaca, d'aquí que ja hi hagi moviment d'algunes entitats per oferir-li aquesta distinció. Està previst que l'Arxiu d'Imatge i So faci una exposició amb el material que s'incloïa en aquestes carpetes de treball. L'Ateneu intentarà organitzar una mostra amb la informació que custòdia i el Museu així com la Biblioteca també està cercant la manera de recordar-la en l'any del seu centenari.

Per altra banda, Margarita Orfila recorda que el pont de Sant Roc de Maó era propietat de les dues germanes Serra i Belabre i que en van fer donació a l'Ajuntament. Orfila suggereix la col·locació d'una placa en record de les dues germanes.