El partit va començar a les nou del matí. Es va disputar a un camp immens, de forma irregular però prou conegut per jugadors i seguidors locals, amb una presència de públic considerable que va animar el seu equip amb una gran alegria, sense escatimar en música i aplaudiments. Com a curiositats també hi va haver més d'un descans, no es va veure enlloc l'àrbitre amb la sort que tampoc no va fer falta per a res ja que el joc va ser molt net i només es van quedar en fora de joc els que no van tenir prou forces per despertar-se a hora.
A l'equip local jugaven com a porter en Tomeu, home experimentat i tot un símbol al club, que no en deixa passar ni una; na Guida feia de defensa central, també amb un gran bagatge i una experiència que és aval de solidesa; l'acompanyava a la defensa en Yurca, un nou valor, voluntariós i treballador, incansable; als laterals, dues espires, una mica menuts com solen ser els laterals, com na Gràcia i en Pere, coneguts per la seva solvència. Al mig camp feia de canalitzador del joc en Miquelet es salero, un distribuidor incansable, criat a la pedrera i ídol de masses pel seu carisme malgrat tenir només deu anys.
L'acompanyava en tasques més fosques però igualment efectives el Lleó, cedit pel Grup Cultural Garrigues, ple de fúria i que fa respecte als rivals.
La part ofensiva era pels jugadors foranis. Quatre fixatges dels quals s'esperava molt i que no van decebre. A les bandes, Anastasi i Blanca, ambdós de Lleida, amb experiència internacional. A la davantera, Arnau de Sant Drap i Elisenda de Montcada.
L'alineació del rival estava formada per avorriment, tristor, son, rutina, maldecaps, cansament, ressaca, xafogor, timidesa, solitud i enemistat.
El partit va ser en tot moment molt desigual. L'equip local es va imposar clarament des del primer minut, amb un joc fluit i alegre, gràcies en part als ànims que rebien per part dels grallers i els integrants de la Banda de Cornetes i Tambors de Dalt Sant Joan. Aquests fidels seguidors van engrescar la resta del públic .
El domini aclaparador de l'equip local va ser fins i tot evident als descansos, en què els jugadors, tot i parar una mica per menjar i beure, no van donar treva als seus onze rivals. El partit, que es va allargar molt per sobre dels noranta minuts previstos i va acabar a la Plaça Constitució amb una triangulació final espectacular que va servir per fer embogir els seguidors.
Com si de la consecució d'un títol es tractés, la victòria de l'equip local es va celebrar a la mateixa Plaça Constitució amb una gran festa de música i cavalls, que els jugadors més veterans de la formació, com ara en Tomeu i na Guida, van presenciar amb atenció des d'una posició privilegiada.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.