Temple. Molts maonesos estaven des de primera hora del matí per participar en una missa concelebrada per una dotzena de preveres - Javier

TW
0

L'emoció continguda d'un home gran que acota respectuós el cap quan passa la imatge de la Verge de Gràcia camí de l'altar és de bon tros la millor expressió de la religiositat de la que beuen les festes de Maó. La senzillesa del seu gest, gairebé imperceptible, recorda el sentit d'una celebració centrada per a molts en els cavalls i la disbauxa però que té en els actes litúrgics un contrapunt de serenor.

El segon d'aquests actes inclosos en el programa de festes -l'arxiprestat celebra aquests dies un octavari en honor a la Plena de Gràcia- la Missa de Caixers començava ahir a les 11.30. Passava una hora de l'horari previst -"tan tard com enguany no havia estat mai", comentava una dona- però l'espera no va apaivagar l'expectació ni el fervor, per més que alguns havien arribat a Santa Maria ben prest.

L'entrada de la imatge de la Plena de Gràcia, que havia estat traslladada des de l'ermita al monestir de les Concepcionistes a primera hora del matí, es va veure acompanyada d'aplaudiments i música d'orgue. El caixer fadrí, David Callejas, posava la bandera als peus de l'altar des del que presidia la petita Verge, mentre sonava el fabiol de Laura Guàrdia.

A la missa, presidida per monsenyor Salvador Giménez a qui acompanyaven una dotzena de preveres, entre ells el caixer capellà, Mateu Seguí de Vidal, i el seu substitut, Joan Tutzó, a més dels diaques Joan Mercadal Victory i Vicent Llabrés, hi va haver paraules d'agraïment i ànim per a tots els que fan possible la festa i una reivindicació del testimoni de Maria.

"Hem de posar a la Mare de Déu de Gràcia al centre de les nostres vides", exhortà el bisbe Salvador, per a qui aquesta actitud exigiria els creients viure des de l'amor, el perdó i el servei. "Demanem a la Verge per un Maó més just, més fratern, més solidari i on la caritat sigui norma de vida", afirmà el bisbe.

Després de la seva homilia, la celebració continuà amb pinzellades com el repartiment de l'aigua-ros o la consagració, subratllada pel toc de fabiol, posant-li el punt i final el cant dels goigs a la Mare de Déu de Gràcia i la sortida de la seva imatge en calessa, escortada per quatre caixers, cap a l'ermita, travessant entre aplaudiments el pla de la Parròquia ple a vessar.