En Leroy anava ben estrinjolat, amb els renclins de costat, el mos ben col·locat, estreps i brides perfectes i gualdrapa brillant. El seu company de gesta, en Delfín, estava una mica cansat d'una jornada intensa de dissabte de festes, però ansiós per honorar de nou a la Mare de Déu de Gràcia.
En Delfín va començar a sortir als 11 anys i després de 21 anys de jaleos, ser membre de la qualcada de les festes del seu poble és "viure moments molt especials, moments que no sabria descriure en paraules", assegura.
Tot just sortir de la Missa de Caixers, en Leroy estava tranquil i és que li esperava una jornada de salts, empentes, embranzides i alguna que altra trepitjada. Així i tot, és un cavall calent, nerviós, molt menorquí. En Delfín també estava calmat, l'eufòria li arribaria en posar els peus a la Plaça Constitució.
A causa del retard en l'inici de la Missa de Caixers, la gent omplia minut a minut la Plaça a pic de martell demanant als músics alguna melodia per espantar l'avorriment. Sonà "Es Mahón" i la Plaça gairebé es ve abaix. El jaleo començà a sonar a toc de platells i buf de trompetes, trombons i clarinets migjorners a les 13.45 minuts, més d'una hora després de l'horari previst. El caixer pagès, Miquel Orfila, encapçalà el trio format pel caixer capellà, Joan Tutzó, i el batlle, Vicenç Tur. I tot seguit, de quatre en quatre, de cinc en cinc, elegants en el salt, més eufòrics, nerviosos, porucs o fins i tot exaltats fins el punt de provocar un "Ai que cau!" entre el públic.
N'Orfeo sortia a les festes amb una companya que estava d'estrena, na Cristina, 18 anys, gens de nervis però molt il·lusionada. "Veure les mans que s'alcen, que et criden i que t'aplaudeixen et dóna tanta energia; ha estat una xalada, el cavall m'ha caminat i tot, ho has de viure per expressar què se sent des de dalt", unes paraules que acompanyades amb un rostre de satisfacció i adrenal·línic, ho deien tot.
De sobte, arribà en Leroy, acompanyat per n'Esperit oferint ambient i experiència. Salts, girades de cap, rapidesa en voltar, xoc de cua, estres, i de nou la tranquil·litat. Una acaronada de guindola i un pensament: ho he fet bé. Com a recompensa, una mica de descans i fins a la propera volta.
En Leroy no se n'havia adonat. Gairebé al final de la cua hi havia en Biniati, muntat per un caixer de gran experiència ja que durant 17 anys havia portat la vara de comandament. Enguany no la portava, era qui tancava el grup de cavallers sense títol. A lloms d'en Biniati hi anava n'Arturo Bagur, actual senador per Menorca però conegut per l'extensa trajectòria a l'alcaldia de Maó. Salts petits, milers de mirades amb un mig somriure a la boca. Bagur explicava que enguany no havia pogut sortir amb cavall propi perquè el seu es va morir fa just un mes i mig. "La meva il·lusió és que l'any que ve pugui sortir amb un cavall meu".
Faltaven deu minuts per a les quatre de la tarda, el cel ja havia amenaçat de ploure un parell de cops sense aconseguir-ho, quan batlle i capellana tancaven la segona volta per iniciar el lliurament de canyes verdes, un tram que es perllongà fins les cinc i vint de la tarda. Amb només llegir els llavis d'alguns caixers com els de Sito Giménez ja s'esclaria que la Plaça s'havia omplert de gom a gom, i és que gairebé no hi havia lloc per passar.
Aconseguí la canya sense gaires problemes. En Leroy li havia respost molt bé. La cara d'en Delfín era una altra. El control i la tranquil·litat havien donat pas a l'ímpetus i l'emoció. "La recollida de les canyes és molt emocionant, entres sol i la gent està per tu, avui (per ahir) l'ambient era extraordinari, semblava que no hi cabia", declarava mentre desfeia la cullereta de plata per guardar-la a la camisa com un tresoret. "Per a mi, aquest moment i dissabte de festes quan passam per casa de la meva mare i on m'espera tota la família, són els millors moments de la festa", deia i afegia que "ara ja és un 'fins l'any que ve', un any serà molt llarg, després de dos dies tan intensos fa una mica de llàstima, així i tot estem molt cansats".
I si la Plaça estava plena, amb l'acabament del jaleo, la gent va començar a empènyer ja que no hi cabien, no hi havia lloc per a ningú més. Unes 150 botes a ritme de "Volem vi, volem vi, volem vi, en beurem, en beurem en beurem..." es llençaren entre l'exaltació de la gent. I per acabar, una mica de moviment a ritme de "I will survive", "La Abeja Maya", "Bandido" o el "Papapa" de l'estiu, entre altres, senya d'identitat de la flamant Banda de Música des Migjorn Gran que va moure la batuta enèrgicament.
En Leroy i en Delfín van expressar en fets, paraules, gestos i renills des de moments i experiències per tal de ser traslladats en tinta i paper però, sens dubte els seus noms podrien haver-se substituït per qualsevol dels 130 cavalls i cavallers que van fer de Maó una olla de sentiments en ebullició.
Segons informa Creu Roja la jornada d'ahir es saldà amb 37 intervencions i dos trasllats. Un d'ells per una ruptura de menisc per causes alienes a la festa i l'altre, per un cop al pit provocat per l'embranzida d'un cavall.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.