La cultura i societat en que va viure el bisbe Sever és poc coneguda i tanmateix Menorca és un dels referents en la història de l'època paleocristiana per disposar de documents, fonts i vestigis arqueològics excepcionals. Com a dada, només a Menorca hi ha el mateix número de basíliques paleocristianes que a Catalunya.
La Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella ha decidit dedicar les VIII Jornades de Recerca Històrica a aprofundir en el període comprès des del segle IV fins al VId.C. Les jornades es celebraran entre el 26 i 28 de novembre al Cercle Artístic de Ciutadella. S'ha obert la matrícula així com el termini per a que els interessats puguin presentar comunicacions a les jornades. Alberto Coll, president de la SHAMB; Margarita Orfila, catedràtica d'Història; i Maria Josep Rebassa, presidenta del Cercle Artístic, presentaren ahir el cicle d'enguany.
Baix el títol "Menorca Paleocristiana, l'últim llegat de Roma", les ponències s'han organitzat baix la direcció científica de Margarita Orfila Pons. Tot i la conjuntura econòmica, la "Martí i Bella" i el Cercle Artístic faran possible la vuitena edició de les jornades històriques, que lluny de desaparèixer, es consoliden i mantenen el prestigi dels ponents.
Segons Orfila, va ser al final de l'imperi romà quan el cristianisme començà a tenir més força i el 313 d.C. es legalitzà i es convertí en la religió de l'Estat. L'etapa paleocristiana es perllongà fins a l'època bizantina (els bizantins arribaren el 535 d.C. a Menorca). D'aquest període la figura més coneguda és la del bisbe Sever, autor de la Carta-Encíclica, un document del segle V d.C. considerat excepcional pels investigadors per la informació que aporta sobre la societat menorquina de l'època. Orfila apunta un altre personatge, menys conegut, anomenat Consentius. Va ser un escriptor laic de principis del segle V que vivia a l'Illa. Des de Menorca mantingué un intercanvi epistolar amb Agustí d'Hipona. "Les cartes de Consentius són documents d'important vàlua per entendre el període i demostren l'intensa activitat marítima de l'època i que Menorca estava ben comunicada per mar amb l'exterior", comenta la historiadora. També hi ha fets rellevants, com l'arribada de Sant Esteve al port de Maó. De l'època hi ha els vestigis de les basíliques de Son Bou, Fornàs de Torelló, Cap des Port de Fornells, l'Illa del Rei, l'Illa den Colom, així com el llegat de Sa Nitja, entre d'altres restes. En els últims anys, s'han trobat importants troballes al nucli antic de Ciutadella, com a les obres de l'hotel Tresants o el mosaïc del carrer del Socors, on és probable que hi hagués una basílica.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.