Per molt que el ritual es repeteixi cada any i que no hi hagi lloc per a la sorpresa, el comiat de la qualcada va ser ahir un acte solemne, un entorn favorable per a les emocions, per a l'exaltació de l'orgull del maonès i del menorquí, i el gaudi de tots, illencs i forans, que omplien els carrers més cèntrics de la ciutat.
Impossible fugir, mentre els peus s'enfonsen a la mateixa arena que han trepitjat els cavalls i milers de persones durant tot el dia, del sentiment de pèrdua que emana de la melodia del fabiol i els redoblaments del tambor.
Passades les nou de la nit els caixers van arribar a la Plaça Constitució, que va quedar inundada per un silenci només trencat pel renill d'algun cavall inquiet i el murmuri de les veus d'aquells que seguien la festa als bars.
Ahir la qualcada es va acomiadar dels protocols de las festes de la Mare de Déu de Gràcia fins l'any que ve, i a les portes de l'Ajuntament, una vegada més, la fabiolera, Laura Guàrdia, va entonar el darrer toc mentre desfilava la comitiva, encapçalada pel caixer batle, Vicenç Tur, i el caixer capellà, Joan Tutzó, i els cavallers es col·locaven en el perímetre de la plaça per començar la cerimònia.
Mentre iniciaven la retirada, els membres de la qualcada encara van respondre a l'entusiasme popular, incansable, que demanava més bots i cabrioles dels cavalls, envoltats per una multitud que es resistia a dir adéu als dies festius de Maó, a l'estiu.
Els caixers ja havien abandonat la plaça i encara se sentien crits de "Visca Menorca" i nombroses veus que cantaven l'Es Mahón, l'himne que cents de persones van entonar per iniciar les festes patronals i les notes del qual van estar presents ahir, com a punt i final dels dies de cavalls, música, pomada, amics i veneració de la Patrona.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.