M.P.F.Maó11/09/10 0:00
TW
0

autofitxa
Bernardo Bisquerra: Tenc 39 anys i sóc mallorquí. Estic casat i tenc tres fills, na Roser de tretze anys, na Carla de deu i n'Andoni de quatre anyets. M'agrada l'esport, sobretot anar en bicicleta. Fem mitja vida a Menorca ja que arribem per Sant Joan i no marxem fins aquests dies, després de les festes de la Mare de Déu de Gràcia.
Javier Orús Clavijo: També sóc mallorquí, tenc 36 anys i estic casat i amb dos fills, n'Antoni de quatre anys i en Miquel de vuit. A mi també m'agrada l'esport, en especial anar al gimnàs. Amb en Bernardo som cosins i ambdós som firaires, jo tenc el negoci dels cotxes de xoc i el meu cosí té el de la granota.


Com us endinseu en aquest món firal?
B: Ens ve de tradició, de família. Ambdós vam néixer i hem crescut dins el negoci, en aquest món del firaire. I portem tota la vida venint a Menorca, quan la fira s'ubicava a l'Esplanada ja hi érem noltros.

És una feina dura? Té l'afegit de l' itinerància, veritat?
B: És una feina pesada ja que nosaltres hi som les 24 hores del dia. El més dur de la itinerància és que veiem molt poc als nostres fills. Tenim un contacte gairebé per telèfon.
Com és el dia a dia d'un firaire?
B: Nosaltres ens encarreguem des de la neteja i el manteniment fins a l'apertura a horabaixa. El vespre és el moment més fort i ja a darrera hora evacuem la gent, recompte i cap a casa. De tot el tema de la maquinària també ens encarreguem nosaltres. Ens sentim professionals d'aquest negoci, d'aquí que ens agrada ser a l'atracció tot el dia.

Què és el més gratificant de la feina?
J: Allò més especial són les tradicions, com es desenvolupen les festes des de Ciutadella fins a Maó. Però la cosa ha canviat molt perquè fa uns anys els veïns de la fira et donaven aigua o et convidaven a sopar. Et deien "mira, si vols pots agafar l'endoll aquest", però ara ja tot això ha desaparegut, tot està controlat i tot passa per llei.

A quines zones porten les atraccions a més de Menorca?
B: Només fem les Illes. Sobre tot Mallorca i Menorca. A Eivissa també, però no tant. A Mallorca, que ara partim cap allà, és bastant diferent d'aquí perquè malgrat no haver-hi tanta afluència de gent les despeses són menors ja que ets a casa teva.

Quanta gent pot arribar a passar per una de les seves atraccions en dies forts, dies punta?
B: Un milenar de persones, però que passin no vol dir que pugin. Enguany Sant Joan i Sant Jaume han estat festes fortes i Maó, que normalment és un lloc de molta gent, ha perdut força.

És una feina o una afició?
J: Ha passat a ser una feina normal i corrent. Abans era una afició. Amb la crisis acabem les festes de Maó amb una mà davant i una darrera, perquè els guanys no cobreixen totes les despeses. Les taxes d'ocupació de la via pública a Menorca són de les més elevades de les Illes. Els ajuntaments ajuden poc i venir a Menorca ja és per fer nombres i pensar-s'ho dues vegades.

I a vostès els agrada muntar a l'atracció?
B: Jo me mareig. Hi pujo només per comprovar que el funcionament sigui correcte.