I es va fer la llum a Maó - Gemma Andreu

TW
0

Cau la fosca sobre Maó al mateix temps que s'encenen 5.624 punts de llum que espanten els fantasmes de la nit i permeten als seus ciutadans allargar la jornada entre feina uns dies i disbauxa altres. La ciutat fou pionera en introduir l'electricitat en la seva vida quotidiana. A finals del segle XIX Francesc F. Andreu fundava l'Eléctrica Mahonesa, la primera central elèctrica de Balears. Era el 4 de gener de 1892 i just cinc dies després es fundava una societat gasista que entraria en competència. Durant molt de temps van conviure els dos sistemes i els habitants de la ciutat discutien quin era el millor.

Cada cert temps els governants compten entre els seus plans la renovació de la il·luminació i opten per un disseny o altre de faroles que entren a formar part de l'estètica de la ciutat. El criteri d'eficiència energètica impera en els nostres temps per aconseguir una major protecció del medi ambient. En els darrers sis anys, gràcies al Pla d'Eficiència Energètica 2002-2008, s'ha renovat el 34 per cent de l'enllumenat públic de Maó, el que ha suposat deixar d'emetre 325 tones de CO2 a l'any. Les mesures tenen també una repercussió econòmica important, la factura anual d'electricitat descendeix fins 19.170 euros i la previsió és d'estendre totes les mesures a la totalitat de la ciutat.

La il·luminació segueix sent una de les preocupacions de la gent que provoca molts comentaris. David Busto, de 31 anys, viu al carrer Ciutadella i troba que en general a Maó falta il·luminació, "està tot molt apagat quan és fosc". Li agraden les faroles d'estil modern i ni s'ha fitxat en les caixes blanques que inunden el centre per il·luminar-lo. El mateix els passa a Julia Gonell, d'onze anys i Laia Gonell, de vuit anys. Viuen al carrer Infanta i els llums blancs per a elles passen totalment desapercebuts. Neus Carreras també fa la seva valoració. Viu a Alaior però treballa a Maó, té 26 anys i una opinió molt clara que s'atén a la d'una majoria important, "al centre hi hauria d'haver faroles d'acord amb l'estètica del casc antic, a les parts més noves de la ciutat l'estil ha de ser més modern i en qualsevol cas sempre amb bombetes de baix consum".

Joan Fortuny, de 78 anys i resident al carrer de Santa Rosa també pensa que fa falta més llum "al meu carrer davall els arbres quasi no s'hi veu. Es bergants aprofiten la fosca per rompre matrícules i miralls dels cotxes. Hi hauria d'haver més potència de llum". Els llums blancs del centre tampoc li agraden gens i sí els d'estil modern que reinterpreten clàssics com els que hi ha a la plaça Constitució. Lucas Pons, que seu amb ell a l'Explanada, té 80 anys i viu al carrer del Carme a una casa de pescadors "al nostre carrer les faroles estan damunt l'acera i quan plou un no pot anar amb el paraigües obert perquè no hi cap".

El que un temps els ciutadans cantaven de "l'hermosa electricitat" amb el temps s'ha relativitzat per la normalitat que suposa gaudir d'un enllumenat públic constant.