El Toro. - Lita Triay

TW
0

Durant segles l'home va tenir la pretensió de volar com una au i només en temps recents realment ho ha aconseguit i l'artefacte que permet sentir la llibertat del vol dinàmic i natural és el parapent que diumenge va contemplar un nombrós grup de gent que havia acudit al Toro a gaudir del dia gran de les festes de Sant Nicolau i es va sorprendre en veure al cel tres intrèpids voladors que es deixaven anar corrent amunt aprofitant l'alçada de la falda nord de la muntanya i les bones condicions meteorològiques del dia procurant ser el més respectuosos possibles amb el jaleo que s'estava celebrant i que no pretenien, en cap cas, interferir.

A Menorca hi ha un grup de sis pilots de parapent, que conformen el Club Parapent de Menorca des de fa quatre anys, que volen gairebé a diari. "La sensació de llibertat i l'adrenalina que et fa segregar volar amb parapent ho converteix en una necessitat, si passen uns dies i no pots volar te sents malament" explica Joan Portella, pilot que duu vint-i-cinc anys dedicant-se a aquest tipus d'esport d'aventura i que ha recorregut l'ampli món, "només em queda Oceania per volar" i que té el rècord de distància de Menorca "he arribat a recórrer 46 kilòmetres sortint del Toro i arribant a Cala Blanca tot bordejant la costa".

El parapent suposa una modalitat de vol del tot ecològica, no requereix de combustible, a excepció dels parapents que utilitzen motor, ni tampoc provoca cap tipus de renou. En els últims anys la perfecció de l'artefacte ha permès recórrer grans distàncies, abans no hi quedava altre que fer caure el parapent, avui l'aterratge pot ser fins i tot dalt un penya-segat com bé practiquen els pilots menorquins especialment a la costa nord. Aprofiten, com les aus rapinyaires, les corrents tèrmiques per enlairar-se i volar.

A Menorca les limitacions són naturals i els recorreguts sempre curts per als que voldrien anar més enllà, tot i així té també els seus avantatges. "La mar és una limitació però en certa manera també un element ideal donat que quan s'escalfa la terra l'aire puja i el buit es reemplaça amb la brisa que ve de la mar, llavors l'aire calent és ideal per pujar" explica Portella. També quan convergeix el vent del nord amb el del sud la intensitat amb la que el parapent puja és major.

Son Bou, Binimel·là, Cala Tirant i Cala Pilar són els vols de brisa marina més freqüents. El Toro, Terra Rotja (Ferreries) i Binidonaire els llocs interiors on els pilots de parapent troben les millors condicions. Els millors vols? Portella els té memoritzats "del Toro passant per Son Bou, Artrutx fins arribar a Cala Blanca. Hem anat dues vegades fins a Ciutadella des del Toro i amb més freqüència a Son Bou, Sant Tomàs i Cala Tirant. No anam mai cap a Maó ja que hi ha l'Aeroport". Les vistes, sempre espectaculars "es poden veure les dues costes, nord i sud, al mateix temps. Si el vol és per plaer i contemplatiu ho gaudeixes intensament, quan el vol és per recórrer distància has d'estar pendent de l'aire, dels nuvolats i també de les aus que et vas trobant que no es sorprenen gaire de trobar-te en el seu camí que finalment feim junts".