"Al principi tenia la sensació contínua d’estar dins una pel·lícula"

Amb només disset anys va marxar a Barcelona, on va estudiar COU ¿Què la va portar fins a la Ciutat Comtal?
En acabar tercer de BUP, a l'any 1997, vaig anar a Barcelona. Amb disset anys i en plena adolescència, una ciutat més gran, un canvi d'aires i l'aventura eren massa temptació com per dir que no a la possibilitat que em va sorgir de fer-ho, encara que em fes molta pena i por deixar Menorca. Sempre m'ha costat molt no aprofitar oportunitats de provar coses noves. De fet, crec que aquesta curiositat explica en part la meva trajectòria.

Per això va decidir partir a Anglaterra abans de continuar els seus estudis?
Sí. Vaig acabar COU i em vaig trobar sense saber quina carrera volia estudiar. No volia triar sense estar segura però tampoc volia perdre un any sense fer res. Mon pare em va suggerir que passés uns mesos fora, a Anglaterra, fent d'au-pair, de tal manera que així almanco aprendria l'anglès ben bé. En total vaig fer onze mesos a Walton-on-Thames, a Surrey.

Com va anar l'experiència?
Fer d'au-pair és bastant dur, sobretot si la família on pares resulta no ser molt amable, com em va passar a mi. Vaig tornar a casa meva per Nadal i realment tenia plorera d'haver de tornar allà a fer-me càrrec de dos fillets "mimats" a una casa tan freda. Però vaig tornar i vaig decidir deixar la família i espavilar-me pel meu compte. Després de trobar una altra família molt més carinyosa i simpàtica durant una curta temporada (van acabar partint cap a Austràlia), vaig trobar feina al pub del poble, vaig fer molts amics autòctons i em vaig integrar tan bé que, en tornar a Menorca de vacances al mes d'agost, ho vaig fer acompanyada del meu nou al·lot anglès. Això sí, el vaig fer botar cavalls a les festes i tot.

I de nou va tornar a Barcelona...
Sí. Vaig decidir estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona (UB), on vaig acabar el primer cicle. Però dos anys després vaig tornar a partir, aquesta vegada a Londres capital. Encara estava amb aquell al·lot anglès i, per tant, tenia raons personals per voler estar allà. Però també s'hi va afegir un fet acadèmic. Dintre de la filosofia actual hi ha vàries corrents que corresponen a estils de fer filosofia bastant diferents. Durant els meus estudis a Barcelona ja m'havia començat a decantar per la filosofia anglosaxona, mentre que a Barcelona la carrera es concentra més en les altres corrents, més populars a Alemanya o França. Així que anar a Londres em convenia també filosòficament. Com que no hi havia Erasmus a Londres, vaig decidir deixar la UB i demanar plaça com a estudiant normal i corrent a vàries universitats de la ciutat. Així vaig acabar a King's College London (KCL).

El KCL va complir les seves expectatives acadèmiques?
Sí. A Barcelona, fa uns anys, la carrera de filosofia consistia en anar a classe, prendre apunts de tot, absolutament de tot el que digués el professor, potser complementar un poquet amb la lectura del text de l'autor que havíem explicat, i ser capaç de repetir-ho tot tal qual a l'examen. Quan vaig arribar a KCL, vaig descobrir el sistema de tutories, que són uns grups d'estudi petits. Havíem d'escriure un petit treball setmanal i l'hora de tutoria la passàvem xerrant sobre el tema del treball. Record que em vaig sorprendre molt quan, a la primera tutoria, el professor em va demanar: "I tu, què en penses?"... "Jo? Ara aquest senyor vol que jo critiqui Descartes? Jo, què en pens?" El que vull dir és que a KCL em van ensenyar a fer filosofia, no només a memoritzar la filosofia que altres han fet.

Durant la seva primera estada a Anglaterra va viure a una petita localitat de Surrey i, de sobte, es va trobar a la capital... Suposo que el canvi va ser considerable...
El canvi entre Walton-on-Thames i Londres és com el canvi entre Trebalúger i Barcelona... Llevat que a Walton hi havia una estació de tren i un supermercat més gran. Diguem que vaig passar de viure a un poble dels suburbis al costat de Weybridge, a Surrey, que diuen que és (o era) el poble més ric de tota Anglaterra, al barri de Brixton, a Londres, que és el barri típicament jamaicà amb fama de tenir una gran concentració de gent que ven crack. Quan vaig manifestar els meus dubtes sobre la conveniència de viure a Brixton, uns amics em van tranquil·litzar: no tindria cap problema al barri mentre no em fiqués jo també en el negoci del crack. I realment, no vaig tenir cap problema.

Després de fer un any a Brixton, vaig viure a King's Cross, després a Herne Hill, i finalment a Berdmonsey. Vaig fer bon recorregut de la ciutat. Els barris mai eren dels millors: tenia un pressupost mínim. Si pogués triar, ara viuria per la zona d'Islington, al nord-est.

A Londres va llicenciar-se en filosofia i després va dur a terme un màster de recerca ¿En quina vessant es va especialitzar?
Vaig escriure una tesina sobre la filosofia de les matemàtiques, en particular sobre una solució contemporània al problema sobre la naturalesa de les entitats matemàtiques: què són? Existeixen de veritat o són només construccions mentals que no es corresponen amb la realitat? La solució que aquests filòsofs (que es diuen "neofregeans") defensen és que sí que existeixen de manera independent a la ment humana, però la meva conclusió va ser que la seva defensa no és tan sòlida com ells volen.

Després de quatre anys a Anglaterra, va decidir provar sort a Nova York, per què?
Em tocava començar la tesi doctoral i volia viatjar més, així que vaig aprofitar que havia de demanar plaça per començar el doctorat i vaig proposar-me provar amb Nova York. M'agraden les grans ciutats i després de Barcelona i Londres, Nova York semblava el següent pas.

Recorda el dia en que va arribar?
El dia 8 d'agost de 2005 vaig arribar a Nova York per començar el doctorat. Era un dia humit com no n'havia viscut mai. Diuen que Menorca és humida però Nova York a l'estiu és brutal. Al començament d'estar a Nova York tenia la sensació contínua d'estar dins una pel·lícula: m'esperava veure Audrey Hepburn a cada cantonada i que el meu taxista fos Robert de Niro. I recordo tres coses que vaig observar en arribar. Primer de tot, la mida de totes les coses, tot és enorme: les cases, els cotxes, la gent, les racions als restaurants. Segon, el "burdell" de Manhattan: un ritme rapidíssim, gent per tot arreu, renou, cotxes, sirenes, olors, fums, etcètera. I tercer, que la gent aquí és oberta, es miren uns als altres i si tenen qualque cosa a dir-se, s'ho diuen. La gent es xerra, es saluda, es diu 'Have a nice day' o s'insulta. Hi ha comunicació i contacte, la qual cosa em va encantar, perquè jo venia de Londres on la vida al carrer és molt més freda.

És va adaptar amb facilitat?
Nova York és una ciutat molt jove, i en molts casos, de pas. Així que l'ambient és molt animat i molt acollidor: tothom et demana d'on ets i, com que sempre hi ha gent arribant i partint, és fàcil conèixer gent, encara que sigui a un nivell superficial. En aquest sentit, és fàcil tenir una vida social, per exemple. Ara bé, és una ciutat enorme i tothom va de bòlit. Així que també és difícil mantenir amistats properes, cultivar bones amistats, sobretot a l'hivern, quan fa fred i neva i la gent surt menys. Llavors, haver d'agafar el tren durant 40 minuts per poder fer una cervesa amb algú es fa més costa amunt. La cultura del treball aquí és molt forta, s'espera de tu que facis molta més feina i produexis molt més del que jo estava acostumada. El ritme de vida, tant de treball com social, és intens i pot ser cansat.

A quina zona de la ciutat viu?
Jo visc a Brooklyn precisament per fugir de Manhattan, que és un poc massa bèstia per estar allà cada dia. Brooklyn és un dels comptats de la ciutat i ell tot sol és tan gran com Barcelona. Visc a una zona bastant tranquil·la, que no està enfora de Prospect Park, un parc quasi tan gran com Central Park i d'un estil molt semblant. No és el meu cas, però a Brooklyn hi ha moltes cases amb jardí, cases unifamiliars ben xules que me fan somiar en poder quedar-me aquí amb un sou que em permeti viure en una d'elles.

Sembla que es troba a gust...
M'encanten les ciutats i, com a exemple de ciutat, Nova York és especial. És La Ciutat. Per això m'encanta: és molt multicultural, l'arquitectura és espectacular i hi ha parcs enormes. Està viva i passen coses les 24 hores del dia. El pitjor d'estar aquí es pot dir que és una conseqüència del millor: és car, és brut i és difícil trobar llocs tranquils. També hi ha molta gent que es pensa que està al centre del món perquè viu a Nova York i, a nivell personal, el pitjor és que està molt enfora de casa. M'encantaria estar només a dues hores de vol de Menorca, com quan estava a Londres, en lloc de les set hores d'ara.

Continua amb la seva tesi doctoral?
Sí, soc estudiant a la City University of New York i estic escrivint la tesi, que continua amb el tema de les entitats matemàtiques però en lloc d'analitzar la feina d'altres filòsofs estic intentant respondre la pregunta jo mateixa. Vull produir una resposta sobre la naturalesa de les entitats matemàtiques que eviti els problemes de les altres teories. La idea és defensar que el debat no té resposta, la pregunta sobre la naturalesa de les entitats matemàtiques és buida.

També treballa com a professora, no és així?
Sí. Don classes de filosofia al Brooklyn College, que és part de la City University of New York. Ja fa més de tres anys que sóc professora adjunta i he impartit classes d'introducció a la Filosofia, de teoria de les decisions i, fins i tot, d'ètica dels negocis. Aquesta tardor tindré un grup de filosofia de les matemàtiques i un altre de lògica, cosa que em fa molta il·lusió: per fi impartiré classes de la meva especialitat.

Li agrada la docència?
Sí. M'ho pas molt bé explicant, i normalment em cauen bé els alumnes. Quan dones classes introductòries de filosofia és gratificant quan veus que l'alumne comença a pensar en les coses d'una manera nova, que no s'havia plantejat mai. A més, els estudiants del Brooklyn College són una mescla cultural molt interessant: tenc alumnes afroamericans, xinesos, musulmans, russos, jueus ortodoxos, i més. Així que treure temes a classe com l'existència de Déu o de l'ànima o el relativisme cultural i altres teories ètiques és molt divertit. Les classes més avançades són més estimulants intel·lectualment i aprenc molt intentant explicar continguts més difícils. Ara bé, els professors adjunts són bàsicament mà d'obra barata per a la universitat. Ens paguen molt poc i acabem impartint moltes classes (més classes que els professors titulars), la qual cosa fa que gairebé no tinguem temps per treballar en la tesi. És agobiant i, si pogués, deixaria d'ensenyar durant un any o dos per poder escriure la tesi amb tranquil·litat. Però no és fàcil trobar beques i em toca seguir.

Després de cinc anys a Nova York, ¿troba que la decisió de marxar va ser encertada?
Sí. El fet de venir a Nova York ha estat una aventura total i ja estic molt més integrada. M'hi trob a gust i podria veure'm aquí durant un bon temps si tingués una bona feina. A nivell professional, estic ja amb moltes ganes d'acabar la tesi i trobar una feina més ben pagada. A mida que van passant els anys, la vida precària d'un candidat al doctorat es fa més cansada. Si m'hagués quedat a Londres, ara ja hauria acabat: a Estats Units, un doctorat consisteix en la tesi, però també en molts de cursos de doctorat que no hauria d'haver fet si m'hagués quedat a Londres. Però tot i així, estic contenta d'haver vingut aquí.

Visita Menorca amb regularitat?
Llevat de l'any passat que només vaig visitar l'Illa una vegada, intent anar-hi dues vegades: al Nadal i a l'estiu. M'encantaria que fos més barat i més a prop per poder viatjar més sovint.

Tornarà a l'Illa en un futur?
Voldria tenir una casa a Menorca qualque dia, per poder venir a fer temporades. Però no crec que torni a viure-hi tot l'any perquè no sé de què treballaria. Per ara no hi ha una facultat de filosofia a Menorca, ni altres sortides per a una doctora en filosofia. Però qui sap on acabaré, ni què faré. Quan me toqui decidir, decidiré.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com