Gomila. És llicenciat en Dret i en Administració i Gestió d’Empreses - x.g

TW
0

Després de llicenciar-se en Dret i Direcció i Administració d'Empreses, Xavi Gomila (Maó, 1979), va decidir marxar a Anglaterra, on va gaudir de l'oportunitat de fer pràctiques al "Royal Bank of Scottland". Posteriorment, va tornar a Menorca per treballar al Punt de Informació Europea del Consell i, dos anys després, va coordinar el projecte "Island Games" de la Fundació Destí Menorca. No obstant, les ganes d'aprendre idiomes i d'adquirir noves experiències professionals a l'estranger van portar a Gomila fins a Brussel·les, on es va instal·lar ara fa tres anys.

La seva primera estada a l'estranger va ser a Anglaterra, ¿què el va portar fins allà?
A la universitat on vaig estudiar hi havia una bossa de pràctiques per a alumnes que estaven cursant els darrers anys de carrera. Allà em van informar que el "Royal Bank of Soctland" convocava unes pràctiques de sis mesos a Anglaterra. Després de fer una entrevista personal amb el delegat del banc a Madrid em van concedir les pràctiques. Vaig marxar cap allà l'any 2003 i, concretament, em vaig instal·lar a Watfod, una ciutat de 80.000 habitants a uns 30 quilòmetres al nord est de Londres.

¿Com va resultar l'experiència de treballar al "Royal Bank of Scotland"?
Va ser una experiència molt positiva de la que vaig aprendre molt. Al principi em va resultar feixuc, era la primera vegada que feia feina fora d'Espanya i, per tant, a més d'aprendre els continguts de la feina, s'hi afegia la dificultat de l'idioma. Per una altra banda va ser molt interessant veure com es treballa a la cultura anglo-saxona. L'ambient de feina és molt formal i es treballa per objectius. Això a vegades pot xocar amb la cultura mediterrània, que sol ser mes directe i "campechana".

Què li va aportar a nivell personal aquesta primera experiència fora d'Espanya?
La veritat és que tenc molts bons records d'aquella estada. Vaig passar tot un hivern a aquella ciutat juntament amb tres amics de Menorca. Recordo que teníem un Volvo molt antic que ens deixava tirats molt sovint, però gràcies al qual vam poder visitar poblets i paratges molt autèntics. Especialment emotiu va ser passar el cap d'any al Big Ben de Londres. Poder gaudir de l'ambient que hi havia, va ser una experiència impressionant.

Les pràctiques van finalitzar i va tornar a Menorca....
Sí. A Menorca vaig començar a treballar al Punt d'Informació Europea del Consell, on vaig fer feina durant dos anys. Tot seguit vaig treballar durant un any com a coordinador del Projecte "Island Games Menorca" per a la Fundació Destí Menorca. Va arribar un moment en que sentia que necessitava un canvi i tenia moltes ganes d'anar a l'estranger. Tot i així, prendre la decisió de marxar de Menorca va ser un fet bastant meditat, ja que significava deixar-ho tot i començar de nou. Vaig tenir moments d'incertesa però d'alguna manera sentia que si no ho feia, si no m'arriscava, em quedaria amb aquella espina clavada.

Per què va optar per Brussel·les?
Brussel·les era un destí que tenia sentit per diverses raons. En primer lloc perquè, quan cursava segon de batxillerat al Cap de Llevant vaig guanyar amb tres companys el "Premi Europa per a Joves Estudiants", que convoca anualment el Centre Balears Europa. Vam presentar un treball sobre l'euro i el premi va consistir en un viatge a Brussel·les, on vam visitar les diferents institucions europees. Aquell viatge em va despertar un gran interès pels assumptes relacionats amb l'Unió Europea, un interès que s'ha mantingut al llarg del temps. Per una altra banda, el fet d'haver treballat al "Punt d'Informació Europea" divulgant el fet Europeu va despertar les meves ganes d'experimentar tot això de primera mà a Brussel·les, la seu de les institucions i polítiques europees. A més, la meva parella ja estava vivint allà i aquest va ser un factor decisiu a l'hora de marxar.

Quina va ser la seva primera impressió a l'arribar?
Recordo que just arribar estava bastant desorientat, tot era nou. Afortunadament, una de les coses més positives que té Brussel·les és que la gent és molt oberta i acollidora. Va ser molt interessant descobrir amb més detall la ciutat i la manera de viure. Brussel·les és una ciutat culturalment molt interessant i cosmopolita que ofereix nombroses activitats. Una de les coses que més m'agraden és que és una ciutat molt activa, on s'organitzen constantment esdeveniments molt originals, ja siguin concerts, exposicions, mercats a l'aire lliure o festes a les diferents barriades.

El procés d'adaptació va ser complicat?
Potser una de les coses mes dures de Brussel·les sigui el clima, especialment per a un menorquí acostumat a que brilli el sol habitualment. Brussel·les sol ser una ciutat amb molta pluja i cels grisos, tot i que es pot gaudir de temperatures agradables durant l'estiu. Tot i així els belgues estan acostumats a conviure amb la pluja, fet que no condiciona els seus plans. No obstant, s'ha de dir que Brussel·les és una ciutat molt peculiar i que té el seu ritme propi i, per tant, requereix un temps d'adaptació.

A què es refereix?
A Brussel·les coexisteixen dues realitats ben diferenciades. Per una banda està la Brussel·les pròpiament belga on conviuen valons i flamencs, a més d'una mescla cultural molt variada. Brussel·les té una població d'origen africà molt nombrosa, sobretot provinent de l'antiga colònia del Congo Belga. També hi ha importants col·lectius d'origen marroquí i turc. D'altre banda hi ha l'anomenada "bombolla" europea que gira en torn a les institucions de la Unió Europea i d'un gran nombre d'associacions i oficines de representació. Tot això es troba concentrat en el que es denomina el "barri europeu" que atrau a un gran nombre de joves professional procedents de tot Europa.

Suposo que aquesta gran diversitat cultural és tradueix en una diversitat lingüística....
Dins l'entorn europeu, l'idioma de treball és l'anglès. Fora d'aquest entorn, la gent xerra majoritàriament el francès, tot i que el flamenc també és llengua oficial a Brussel·les. En qualsevol cas és sorprenent que et puguis moure sense dificultats per tot Brussel·les amb l'anglès.

Va trobar feina amb facilitat?
Sí. Poc després d'arribar em va sorgir l'oportunitat de treballar a la oficina del "Bank of New York". Vaig fer feina allà com a analista d'impostos durant un any i mig. S'ha de dir que, en general, el nivell de preparació dels joves professionals a Brussel·les és aclaparant. La gent, a més d'estar altament qualificada, domina al menys tres idiomes. Això significa que la competència per optar a una feina és molt elevada.

Actualment treballa a l'Associació Europea de Bancs Cooperatius ¿Quina és la seva tasca?
L'Associació Europea de Bancs Cooperatius (EACB) és una organització que agrupa la majoria de bancs cooperatius d'Europa. L'objectiu de l'Associació és representar els interessos dels seus membres davant les institucions europees i contribuir amb els seus coneixements al disseny de les polítiques europees de regulació bancària. Jo treballo com assessor en polítiques de supervisió bancària. És un tema molt interessant que està molt lligat a l'actualitat i a la regulació que s'està produint actualment a nivell europeu del sector bancari

Com està afectant la crisi econòmica al sector bancari europeu?
Actualment els bancs d'Europa (i també de fora d'Europa) es troben immersos en un procés de reforma intensa de la normativa que regula el sector. Això és degut a la resposta del Comitè de Basilea i de la Unió Europea a la crisis que estem vivint en aquests moments. A Europa s'estan intentant sol·lucionar algunes mancances com el fet que hi hagi un sistema de lliure circulació de capitals dins de l'Unió Europea. Es pretén, per tant, instaurar una autoritat bancària europea que s'encarregarà de supervisar al sector bancari a nivell europeu i que treballarà conjuntament amb els supervisors bancaris de cada país. Per altra banda, es requerirà als bancs que incrementin la quantitat i qualitat del seu capital i que apliquin uns estàndards de liquiditat més estrictes. L'objectiu d'aquesta reforma és que el sector bancari sigui més resistent per poder afrontar futures crisis i que, per tant, les crisis del sector financer no tinguin una incidència tan important sobre l'economia real.

Fa tres anys que viu a Brussel·les, es troba a gust allà?
Aquests tres anys m'han passat volant i suposo que això és un bon indicador. És una experiència que jo realment necessitava i de la que estic aprenent dia a dia. Tot i això, hi ha moltes coses que trobo a faltar de Menorca, especialment a la família i a les amistats. Sempre és dur estar enfora de la gent què estimes i aprecies.

A quin barri de la ciutat viu?
Visc al districte d'Ixelles, a l'est de Brussel·les i a uns 25 minuts a peu del centre. M'agrada viure en aquesta zona ja que és molt animada. Els dimecres, per exemple, hi ha un mercat al carrer on pots trobar aliments de molt bona qualitat. Al fosquet, quan el mercat tanca, la gent es queda a les terrasses dels bars i restaurants de la zona prenent una copa de vi o una cervesa.

Dóna la sensació que Brussel·les és una ciutat amb molta vida...
Sí. Una de les coses que més m'agraden de la ciutat són els horaris d'oci. La gent acostuma a anar a prendre una copa bastant prest i, per tant, solen retirar-se d'hora. Això et permet aprofitar millor el temps i, sobre tot, poder estar descansat el dia següent. Per un altre banda, un dels principals inconvenients de Brussel·les és la sensació de temporalitat que un té aquí. Brussel·les és una ciutat de pas, la gent ve a treballar durant un temps i després marxa, en molts casos al seu país d'origen. Això fa que de vegades t'hagis d'acomiadar de gent amb la que tens molt bona relació.

Tornarà a Menorca en un futur?
Menorca és una illa fantàstica i amb una qualitat de vida excepcional. Suposo que és qüestió que es doni el moment i les circumstàncies. Avui per avui vaig a Menorca entre tres i quatre vegades per any, tot i que les connexions aèries no són bones.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com