"Estic segur que si el Rei vingués al meu espectacle s’ho passaria bomba"

Què li demanaria vostè al Rei?
Uf! Moltes coses. Per exemple, que em raonés una mica la seva posició i el seu càrrec, el fet que tinguis un dret reial al segle XXI. Amb aquesta pregunta segur que ja donaria moltes respostes.

Amb tantes funcions teatrals ja fetes, deu haver escoltat preguntes ben curioses. En recorda alguna especialment?
L'altre dia, per exemple, una persona em va preguntar "Majestad, ¿usted hará huelga?". Em vaig posar a riure, i finalment vaig contestar: "¿Más? Hablando seriamente, voy a cumplir con los servicios mínimos que me ha recomendado mi sindicato". En una altra funció, el 2002 una senyora major em va preguntar "Majestad, ¿a usted ya le dejan hacer esto?", perquè la senyora no tenia molt clar qui era jo de veritat, un fet que parla molt clar de quin tipus de país tenim.

I a vostè, ja li deixen fer el que fa dalt l'escenari amb llibertat?
Jo aplico el meu dret a la llibertat d'expressió. Tinc el dret a ser bufó amb tots els cinc sentits, i a riure del que vulgui i criticar el que hagi de criticar.

En aquest país s'accepta que es faci crítica de qualsevol cosa?
Als Països Catalans a mi m'accepten molt bé. Tot depèn de la ironia amb la qual contestes, i de la forma. La meva única voluntat és fer riure.

Es pot fer humor de qualsevol cosa?
S'ha de poder fer humor absolutament de tot, fins i tot de les coses més cruels i terribles. Sinó, es creen tabús, i açò fa néixer morals amb voluntat de dominar els pobles i les cultures. L'humor només necessita una condició, que és la forma. Hem de riure, perquè el riure és la primera arma per fer més portable les situacions més delicades. Una tragèdia mai no se supera, sinó que un s'hi acaba acostumant. I per començar a acostumar-t'hi, una de les millors maneres és començar a riure, perquè si no viuríem en una eterna amargor.

Vostè amb quines coses riu?
Jo ric de tot. Som capaç de passar-me una tarda badant, mirant gent, formes, imagino situacions que passen i com continuarien si les portés dalt d'un escenari... I ric. Sobretot m'agrada riure dels poderosos. És molt fàcil riure del dèbil, i jo prefereixo fer-ho del poderós econòmic, polític o monàrquic. És més difícil, te la jugues més, però és que els no poderosos som majoria.

S'ha fet famós amb les imitacions. Tothom és imitable?
Tothom és imitable. De fet, jo fa trenta anys que faig teatre, i des de sempre, quan creo personatges teatrals, aquests ja són imitacions de gent que observo, mesclant el caminar d'un amb la manera de parlar de l'altre i els gestos d'aquell altre. Fins i tot a vegades barrejo gestos d'animals! Per tant, tothom és imitable, només has de conèixer allò que imites, i acabes estimant el personatge que imites. L'acabes entenent humanament.

Arriba un moment que, tot i no saber què sent el personatge, sí sé el què pensa i com ho pensa a partir de l'observació de les seves pautes de comportament. I després, a l'hora de posar el teu personatge en escena, jugues a l'ambigüitat, que és el que interessa.

Si a través de la imitació vostè acaba coneixent el personatge imitat, com diria vostè que és el Rei Joan Carles?
Més llest del que ens pensam, sinó no seria la fortuna número 147 del món. És molt intel·ligent, i també és molt 'campechano' i així es mostra perquè sap que és una bona manera d'accedir a la gent. És també una persona molt humana, que ha viscut tragèdies personals impressionants, i que li ha tocat viure un moments històrics fantàstics d'un país d'una mediocritat impressionant com és l'estat espanyol. Crec també que té alguns secrets terribles, però que sap portar molt bé a l'estil britànic. Ha après molt dels monarques britànics, de portar les situacions amb certa flema.

Què pensaria el Rei si vingués al seu espectacle?
S'ho passaria bomba! Si jo fos ell, invertiria diners en crear un canal de televisió per fer sàtira de mi mateix. Però clar, no sé si a ell li deixarien fer.