TW
0

L'antiga societat del Casino Mahonés és, segons Francisco Fornals, probablement la més antiga de Maó i de Menorca. Fornals oferirà aquest fosquet, a les 20.30 hores, una conferència als socis del Casino per explicar la història de la casa que ha acollit l'antic casino d'ençà es va fundar a l'any 1870 i recordar junts històries i anècdotes que s'han viscut en els amplis salons de la casa.

El Casino Mahonés va néixer a finals del segle XIX impulsat per una sèrie de famílies d'alt estatus de la ciutat de Maó. En aquella època proliferaven a Europa aquests tipus de casinos, paraula que prové de l'italià i que significa casa petita, en els que es passaven moltes hores lúdiques amb entreteniments diversos que ocupen espais diferents com la sala del ball, la de prendre cafè, la d'escoltar música, la dels jocs i en alguns casos un espai dedicat també a les apostes. L'exclusivitat dels casinos restringia l'entrada a persones de reputada condició social o a aquells nouvinguts que amb professions com militars o enginyers entre altres i fins fa només unes dècades la dona no podia entrar al casino si no ho feia acompanyada pel seu marit, també era així a Maó com recorda Francisco Fornals.

Pedro Soler Sans, casat amb Isabel Lockner, va fundar la casa que fa cap de cantó entre la plaça Príncep i el carrer Anuncivay. Soler procedia d'una important família de comerciants maonesa tot i que en el seu cas va exercir com a cònsol essent un dels seus destins principals la ciutat de Trivoli des d'on va regressar a Maó ja malalt. Soler i Lockner van tenir quatre filles, Isabel, Mariana, Bárbara i Ana, que van ser les hereves de la casa i les que la van vendre a la nova societat fundada per crear el Casino Mahonés com explica Fornals.

La casa Soler, com es coneix l'edifici, es caracteritza pel seu estil neoclàssic que compartimenta les seves dues façanes amb una sèrie de pilastres i impostes entre les que s'ubiquen les múltiples obertures. L'entrada a la planta baixa es realitza per una porta de belles línies modernistes, estil que s'introdueix el mateix any 1870, segons Joan Gomila explica a la seva "Menorca. Guia d'Arquitectura" i que també trobam a les tres balconades de la façana principal en les seves baranes de forja amb motius florals i els tancaments interiors de llenya. A la planta noble destaca el balcó de la gran sala sobre el que es conserva l'escut de la família Soler.

En la distribució interior de la planta noble, a la que s'accedeix per una escala ubicada al centre de l'edifici i on trobem un llum també d'estil modernista, destaquen especialment les dues sales que han acollit tradicionalment les activitats més destacades del Casino. La sala que comunica amb la façana principal presenta una decoració neoclàssica i es comunica amb dues sales més una de les quals atresora quatre originals del segle XIX pintats per Font. La gran sala és la que acull els balls que es continuen realitzant actualment, especialment per cap d'any i per carnaval.

El Casino Mahonés havia estat, com explica Fornals, la imatge exterior de Menorca de l'elegància i la prestació que donava prestigi a una societat que rebia en la seva seu les visites més destacades a l'Illa, com ara la de l'Almirall Ferragut al mateix segle XIX.

Tot i que avui el Casino no té la transcendència d'antany, compta amb 210 socis que mantenen el Casino Mahonés amb tota la seva elegància.