TW
0

autofitxa
Som en Jordi Bosch Valero. Vaig néixer a Maó el 25 de maig de 1977. N'Eva, la meva dona i jo, tenim una filla, na Inés, que té els ulls més bonics que he vist. Som metge especialista en oftalmologia i m'agrada viatjar, el cine, la lectura, la música i sobretot en Leo Messi!.

Amb vostè van tres generacions d'oftalmòlegs a la seva família. El van haver de convèncer o ja ho tenia molt clar?
No sé en quin moment ho vaig veure clar, crec que va ser més un procés, com una tendència natural que va sortir poc a poc. Quan veia fer feina el meu pare, em semblava una cosa misteriosa i plena d'humanitat. La relació metge-pacient pot ser molt enriquidora. Tot i així, vaig tenir un gran professor de Filosofia a COU que casi em fa remar en una altre direcció.

En les últimes dècades s'han produït grans avenços en oftalmologia. Menorca gaudeix d'aquests avenços o hi queda molt per fer?
L'oftalmologia és una de les especialitats més depenent de la tecnologia i això ens obliga a actualitzar-nos permanentment. Menorca està desproporcionadament ben dotada tant a la sanitat pública com privada. És l'obligació que porta la insularitat, hem d'intentar ser més autosuficients que altres indrets a la Península, que sempre tenen els grans hospitals més a l'abast.

En general, la gent cuida suficientment els seus ulls?
Tothom ens visita quan perd vista, quan té dolor... però no tants són conscients de la necessitat de fer-se revisions per descartar malalties "silencioses" com el glaucoma, que milloren molt el seu pronòstic si es detecten prest.

Quin tipus de control o prevenció cal fer especialment en el cas dels infants?
Quan es detecta una alteració, com l'estrabisme, per exemple, s'ha d'acudir ràpidament a l'oftalmòleg. Als infants sense problemes aparents el més important es valorar i tractar el risc d'ambliopia. Per açò recomenam a tots revisions als quatre i als sis anys.

Quin ha estat el darrer avanç oftalmològic?
Ara estem progressant molt amb el tema de la cirurgia de la presbícia, coneguda popularment com "vista cansada", que sol començar a partir dels quaranta anys. Amb una intervenció, podem fer que molta gent deixi d'emprar ulleres per sempre. Això ens obliga permanentment a rebaixar l'entusiasme dels pacients, ja que pot ser que hi hagi massa publicitat enganyosa. Mai no es pot banalitzar la cirurgia, és una cosa molt seria...