I.P.D.R.Ciutadella11/11/10 0:00
TW
0

autofitxa
Som Carmen Julián Marquès i Antoni Vidal Cardona, més conegut com "Joe". Tenim 57 i 62 anys, som nascuts a Ciutadella i Ferreries i tenim un fill, en Josep. La nostra afició per la música va començar de ben petits, quan vam entrar a la Capella Davídica de la Catedral, on ens vam conèixer. Des de llavors mai hem deixat de cantar amb el cor.

Quan van entrar a la Capella?
Jo (Joe) vaig començar quan el director era el senyor Guillem Coll. Devia ser l'any 1970. En aquell temps la meva dona ja hi cantava feia uns set o vuit anys, havia començat amb el senyor Biel Salord, el primer director de la Capella.
Jo (Carmen) devia tenir uns dotze anys quan vaig començar, quan encara assajàvem a la capella de Sant Josep, al carrer de Santa Clara.

Què significa per a vostès ser membres d'aquest cor?
És una cosa que ens agrada molt. S'hi gaudeix molt, hi tenim molt bons amics. Actualment som una cinquantena i tots són una gent encantadora. Per açò és una alegria, una diversió. Podem dir que és quasi com casa nostra. La Capella ens acaba de fer el dia, ens acaba d'omplir la vida. La devoció que li tenim ha fet que ens ho prenguem com una obligació, ens omple.

En quin moment està la Capella?
Estem en un bon moment, tenim un molt bon grup. I el president i el director també, Manel Barcia i Biel Barceló. El director és molt exigent, vol les coses molt ben fetes. Ens fa fer coses molt difícils, però és perquè sap que ho podem fer. En sap molt i sap que el grup respondrà. Però sempre hi ha hagut bons directors que han fet molt bona feina. Han fet que sigui un cor amb entitat, categoria. S'han fet concerts i mostres per mig món. Hem estat a Amèrica, a Itàlia, a Alemanya. També a Madrid, Eivissa, Mallorca. Avui per avui, és una entitat que pot anar a cantar a qualsevol lloc. Tothom hi posa el seu interès, el seu granet d'arena, i açò fa que hi hagi molt de nivell.

Què recorden dels primers anys, de quan hi van entrar?
Tenim molts bons records. I no ho hem deixat mai, és perquè sempre hi ha hagut molt bon ambient. Recordam el viatge a Miami, l'any 83. Semblava impossible que fóssim en un lloc com aquell, amb aquell hotel, la platja. Va ser un viatge que va pagar el doctor Fernando Rubió, que era el mecenes de la Capella. En aquell viatge érem moltíssims, uns setanta. I després d'Amèrica vam anar a Roma, amb audiència i tot amb el Papa, l'any 84.

I es van conèixer dins el cor...
Sí, a un viatge a Madrid, l'any 72. Allà es va formalitzar la relació. Però va ser un viatge amb una coral reduïda del senyor Guillem, amb el cor de Falange. Però no som l'única parella que ha sortit de la Capella, n'hi ha unes quantes.

A banda de concerts, la Capella també té diverses gravacions...
Hem gravat tres discs. N'hi ha un que es diu "Joan Pons i amics", hi ha "Les set paraules de Crist" també gravat amb Joan Pons, i un altre que vam fer amb l'orgue de la Catedral, que es diu "La Gal·lia".