TW
0

Boston. Finals del segle XVII. A palau hi ha rumors d'una conspiració contra el governador Riccardo qui, despreocupat, organitza un ball de màscares on hi acudirà Amelia, la dona que estima malgrat estar casada amb el secretari reial, Renato. A causa d'un encontre entre els dos estimats per tal d'advertir el comte de les conspiracions, Renato descobreix la traïció i assumeix que la seva esposa l'enganya. Decideix unir-se a la conjura per, ja en ple ball de màscares, posar fi a l'engany.

Una trama carregada de fidelitat però també de traïció i passió conformen "Un ballo in maschera", òpera en tres actes de Giuseppe Verdi i llibret d'Antonio Somma, basat en un llibret anterior d'Eugène Scribe, estrenada en febrer de 1859 al Teatre Apollo de Roma. A Espanya fou el Gran Teatre del Liceu de Barcelona l'escenari que l'acollí per primer cop el mes de gener de 1861.

La Fundació Menorquina de l'Òpera ha apostat fort perquè la XXXIX Temporada d'Òpera sigui tot un èxit d'aquí que el Teatre Principal aculli dia 3 de desembre a les 21 hores i dia 5 a les 19 hores aquesta prestigiosa òpera verdiana. Es tracta d'una història basada en un fet real com va ser el magnicidi del rei suec Gustavo III en 1792. S'alça com una de les òperes més problemàtiques de Verdi. Durant la seva composició, la censura va exigir grans canvis fins i tot demanant més alteracions de les que Verdi estava disposat a acceptar. I és que els censors no podien permetre un regicidi, és a dir, l'assassinat d'un rei.

Malgrat tot apuntés que l'obra seria retirada abans de representar-se, finalment "Un ballo in maschera" es va estrenar traslladant l'acció de la Suècia més absolutista a un Boston de finals del segle XVII i amb Riccardo, un governador com a protagonista, en lloc de Gustau, el rei suec. El drama flueix de manera coherent baix l'ombra d'un amor impossible, la gelosia, la traïció i el crim, tot envoltat de tocs sobrenaturals personificats en la fetillera i les seves profecies.

Cal puntualitzar que el tema de les màscares és contínuament present al llarg de tota la trama argumental. Són alguns exemples d'aquesta coberta de rostres el moment en què el governador es disfressa per visitar la fetillera, o quan Amelia es cobreix el rostre quan és sorpresa pel seu marit. El drama acaba en una gran festa de disfresses enmig de la qual es comet el magnicidi i s'hi rebel·len totes les veritats ocultes en l'obra.

El repartiment

Sota la direcció musical de Stefano Ranzani, reconegut com una de les batutes amb més prestigi del panorama internacional, i sota la direcció escènica de Massimo Gasparon, un vell conegut de l'escenari maonès, el cartell escènic comptarà amb artistes de destacada trajectòria operística i vocal que han captivat teatres d'arreu del món.

Entre ells destaquen Roberto Aronica qui en pocs anys s'ha convertit en una de les veus més interessants del panorama musical internacional i que ha encarnat els papers centrals d'òperes tan destacades com "La Bohème", "L'elisir d'amore" o "Macbeth". Per la seva banda, Tamara Wilson és coneguda com la soprano verdiana després de captar l'atenció de grans professionals operístics quan va debutar en el rol d'Amelia a l'òpera de Houston. Lado Ataneli és un dels barítons més sol·licitats del món per interpretar papers de Verdi, Puccini i autors del verisme. Cal recordar alhora la gran tasca desenvolupada pel cor d'Amics de s'Òpera, que en aquesta ocasió estrenen directora, Cristina Álvarez, així com de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears.