TW
0

autofitxa
Em dic Cristòfol Pons Bendito i sóc de Ciutadella. Vaig iniciar la meva formació com a pintor a l'Escola d'Arts i Oficis de Maó l'any 1999. Després vaig continuar els estudis a l'Escola Massana de Barcelona i vaig estudiar Belles Arts.

Què ha significat per a vostè guanyar el concurs per il·lustrar la XIII edició del Festival Internacional de Jazz de Menorca?
Sempre cau bé guanyar un concurs d'aquest tipus. Per jo és una empenta per seguir fent feina, no només un ajut econòmic. Em serveix per veure que no vaig per mal camí.

Què ha volgut representar amb la seva obra, titulada "Ombra de trompeta"?
He volgut mostrar com veig jo el jazz. Per fer-lo vaig comprar vàries trompetes de plàstic de diferents colors i vaig començar a fer proves i composicions diferents. En una d'aquestes proves em va quedar una trompeta tota sola, que em va suggerir el punt melancòlic i de solitud que transmet el jazz. Vaig pensar que era un concepte una mica tòpic però el fet de representar-lo per mitjà d'una trompeta de plàstic li donava un to irònic que feia gràcia. No sé si la gent percep açò en el cartell però era el que volia transmetre.

És difícil aconseguir aquesta connexió amb el públic?
Sí. Jo estic acostumat a la pintura, on la interpretació de les obres és molt lliure. En el cas del disseny i en concret en aquest cartell hi havia que transmetre alguna cosa en concret, i és més difícil.

Quina relació té vostè amb el món del jazz?
En sóc aficionat. M'agrada escoltar aquest tipus de música de tant en tant. I per aquest motiu ja és la segona vegada que em presento al concurs de cartells del Festival de Jazz.

En quins projectes està treballant en l'actualitat?
Junt amb el meu company Tutzó estem organitzant una exposició a Berlin, prevista per l'abril. Es tractarà d'una mostra molt eclèctica, amb molta mescla d'estils. També tenc previst col·laborar amb una revista catalana, "Carpaccio Magazines", que pretén ser un llibre d'artistes.

Té una relació especial amb Berlin. No és així?
Sí, ja he fet varies exposicions allà. Però ha estat per una qüestió de casualitats. En una mostra que vaig exposar a la galeria ADN vaig conèixer a la galerista de Vieter Stock, de Berlin, i arran d'açò he pogut exposar dues vegades en aquesta ciutat.

Com veu la situació artística de l'Illa?
És molt bona. Per ser una illa tan petita hi ha molta cultura de l'art. Tenim bons artistes en pintura, dansa i teatre.