"A Tailàndia t’adones de que el nostre ritme de vida és massa accelerat"

Fer-se un lloc al món del cinema és una tasca complicada però sembla que la sort ha acompanyat a la menorquina que, a partir de l'any 2004, es va especialitzar en cercar localitzacions per a les pel·lícules i ha participat en el rodatge de produccions espanyoles com "El Orfanato", l'òpera prima de Bayona; "La Torre del Suso", de Tom Fernández o "Biutiful" d'Alejandro González Iñarritu, entre d'altres.

"The impossible" ha portat a Huguet fins a Tailàndia i, més concretament, a un petit poble ubicat a la província de Phang Nga. La menorquina va aterrar al país asiàtic al mes d'agost de 2009 i a dia d'avui s'enfronta a les darreres setmanes de rodatge.

Va marxar a Barcelona amb 20 anys per continuar els seus estudis, ¿què és el que més l'atreia del món del cinema?
Des de sempre m'ha agradat el cinema, disfruto molt veient una bona pel·lícula. Va ser a l'hora de marxar de Menorca per estudiar quan vaig decidir intentar guanyar-me la vida amb alguna cosa relacionada amb el cinema, ja que en aquella època no estava molt segura del que volia estudiar. En un primer moment volia fer un cicle de realització però quan vaig arribar a Barcelona al setembre no hi havia places. Podia esperar un any o fer un cicle de producció i em vaig decantar per la segona opció. Vaig estudiar a l'institut Mare de Déu de la Mercè, una escola pública ubicada al barri de la Zona Franca de Barcelona. Amb el temps he pensat que vaig fer bé en decantar-me per aquesta vessant del cinema: la feina m'agrada i crec que és més fàcil entrar en aquest món a través de producció.

Com va entrar en el món laboral?
Durant el segon curs del cicle havíem de fer pràctiques a qualque empresa però les que oferien a l'escola estaven més orientades a la ràdio i la televisió. Jo tenia clar que volia fer cinema i vaig recórrer Barcelona picant a les portes de les productores preguntant si volien una noia en pràctiques. Finalment em van acceptar a una productora que estava al costat de casa meva i, durant tres o quatre mesos, treballava al matí i anava a classe al capvespre. Un dels meus companys de l'escola ja començava a fer algunes coses i sempre li deia que em truqués pel que fos. Així va ser com un dia em va oferir una "feina". Vaig acabar dalt del terrat d'un edifici del barri de Gràcia tota una nit vigilant el material d'un rodatge.

Vigilant el material?!
Sí. Al matí havien de rodar un videoclip de Rosario, dirigit per Juan Antonio Bayona. Després de passar tota la nit vigilant vaig preguntar-li al cap de producció si podia quedar-me encara que fos gratis i em va dir que sí. És el rodatge d'un videoclip que recordo amb més carinyo. Des del terrat es veia tota la ciutat, estava ple de gitanos de Gràcia cantant i ballant i vam rodar mentre sortia el sol.

Va continuar participant en el rodatge d'altres videoclips?
Sí. Després d'aquella primera experiència amb Rosario em van continuar trucant i vaig participar como a auxiliar de producció als videoclips de Camela o OBK, entre d'altres grups musicals. Feia una mica de tot, des d'anar a buscar en cotxe a qualque actor fins a fer compres de coses vàries que es necessitessin o pactar dinars als restaurants a prop del lloc de rodatge. ¡Fins i tot posava la música dels playbacks dels videoclips! Eren les primeres coses que feia i estava ben emocionada amb el món del cinema. Tot i així va ser una època complicada perquè sortia poca feina, sempre pensava que no em trucarien més...

Però no va ser així...
No. Després d'un temps vaig començar a fer d'ajudant de producció a tv-movies, que son pel·lícules realitzades per emetre's per televisió. Així vaig agafar experiència i vaig entrar en el cercle.

Quina diferència hi ha entre rodar una pel·lícula per a cinema o per a televisió?
Bàsicament és el mateix tot i que el pressupost per les tv-movies és molt reduït i has de fer malabarismes. Per un altre banda, el nivell d'exigència dels directors no és tan elevat ja que son pel·lícules d'encàrrec i no d'autor.

Quina va ser la seva primera experiència amb una pel·lícula per cinema?
"Face of Terror", una pel·lícula d'americans que es va rodar a Barcelona. Era un film d'acció amb explosions, tirotejos i persecucions. Va ser un rodatge molt dur, treballàvem moltes hores i al ser estiu feia molta calor. Hi va haver moments que ho vaig passar malament perquè no tenia quasi experiència. Em vaig esforçar molt i vaig dormir molt poc. Tot i així va ser llavors quan vaig veure clar que volia viure professionalment d'això.

Quan es va especialitzar en la localització?
A l'any 2004 vaig començar a participar en rodatges de pel·lícules més grans i em vaig especialitzar en trobar localitzacions, que consisteix en buscar els decorats interiors i exteriors. Vaig dur a terme aquesta feina a una pel·lícula i els resultats van ser bons. Des de llavors em van posar l'etiqueta de localitzadora tot i que encara avui segueixo treballant a vegades com a ajudant de producció.

En què consisteix la seva tasca a l'hora de localitzar una pel·lícula?
El primer que faig és llegir-me el guió per fer-me una idea general de la pel·lícula. Després faig un desglossament dels decorats que apareixen al guió i, finalment, m'assec amb el director i el director artístic per saber quines idees tenen ells de cada decorat concret. S'ha de dir que hi ha guions que expliquen molts detalls sobre el lloc en el que es desenvolupa l'acció i altres no.

Com aconsegueix trobar els llocs idonis?
Cerco a través d'internet, en els arxius fotogràfics d'altres pel·lícules i surto amb el cotxe o la moto a veure que trobo. Fins i tot qualque vegada he arribat a trucar a la porta d'una empresa o d'una casa particular dient: "Bon dia, ja sé que li semblarà molt estrany i que no em coneix de res però estem preparant una pel·lícula i cercam un lloc semblant a aquest. Podria fer algunes fotografies per mostrar-les al director?".

En quin moment va a començar a participar en pel·lícules rodades fora de la Ciutat Comtal?
A l'any 2005. Ja havia participat en tres o quatre tv-movies i en una sèrie per a la televisió anglesa quan vaig conèixer a la meva actual cap, na Sandra Hermida. Ella estava preparant una pel·lícula a Barcelona i buscava gent per localitzar. Un antic cap meu li va facilitar el meu telèfon i em va trucar. A partir de llavors vaig començar a treballar molt i en tot aquest temps he participat en pel·lícules com "Va a ser que nadie es perfecto", de Joaquín Oristell; "El orfanato", de Juan Antonio Bayona; "La Torre del Suso", de Tom Fernández, "Las manos del pianista", de Sergio G. Sánchez; "Retorno de Hansala", de Chus Gutiérrez; "Dieta Mediterránea", de Joaquín Oristell, o "Biutiful", d'Alejandro González Iñárritu.

"El Orfanato" va ser una de les pel·lícules espanyoles més taquilleres de 2007 ¿Com recorda l'experiència de participar en aquest projecte?
Va ser un plaer. Vaig localitzar tota la pel·lícula menys la casa, que ja estava triada quan vaig començar. El rodatge va tenir lloc a Llanes, un poblet turístic pesquer d'Astúries amb molt d'encant. Els voltants són molt bonics i la gent és molt amable i amigable. A més, es menja moltíssim bé!

També a Astúries es va rodar "La Torre del Suso"...
Sí, es va rodar a la conca minera asturiana i concretament al poble de Mieres. La veritat és que és una de les pel·lícules que recordo amb més carinyo. Va sortit tot molt bé, en Tom Fernández era molt amable i res suposava un problema per a ell i l'equip tècnic vam fer molta pinya. A més, la gent del poble era meravellosa i tothom es va bolcar en la pel·lícula. L'únic inconvenient és que tot l'equip va perdre la cintura. Ens vam portar els tresors culinaris d'Astúries a la maleta!

Els membres de l'equip solen allotjar-se a hotels?
Normalment sí, tot i que a vegades lloguem una casa entre uns quants. La veritat és que passem quasi tot el dia junts, és una mica com Gran Hermano. Els actors s'apunten a vegades a les activitats d'oci que organitzem, depèn de cadascun.

¿Quan va decidir marxar cap a Londres?
Va ser al novembre de 2006. Després de passar quasi un any a Astúries pels rodatges de "El Orfanato" i "La Torre del Suso" vaig decidir marxar a Anglaterra per millorar l'anglès, un tema pendent per a molts espanyols. L'experiència va ser molt positiva. Londres és una de les grans ciutats del món i sempre trobes coses per fer i descobrir. El que més vaig disfrutar va ser la gran i variada oferta musical de la ciutat. Vaig estar allà fins abril de 2007 i posteriorment vaig formar part de l'equip de "Retorno a Hansala".

Aquesta pel·lícula es va rodar al Marroc, no és així?
Sí. Una part del rodatge va ser a Algeciras i la resta al Marroc. La pel·lícula narra la història d'una dona marroquí que fa aquest viatge per comunicar als seus pares que el seu fill a mort intentant creuar l'estret. Vaig arribar al Marroc a finals de 2007 i el rodatge es va dur a terme a un poble perdut al mig de l'Atles que es diu Hansala. Allà viuen només unes cinquanta famílies que no tenen ni llum ni aigua. Han d'anar a cercar aigua amb un ase a una font i la civilització es troba a una hora i mitja en cotxe. Nosaltres ens vam instal·lar a un hotel d'un poble proper, Beni Mellal.

Com va reaccionar la gent del poble quan van entrar les càmeres?
La veritat és que ho van donar tot per la pel·lícula. La història estava basada en fets reals i moltes de les famílies han perdut a familiars o amics mentre intentaven creuar l'estret.
Tots van sortir a la pel·lícula com a extras. És una gent que mai oblidaré: els nens estaven sempre contents i els adults preferien donar-te de menjar a tu abans que menjar ells. Vaig dormir alguna nit amb ells a les muntanyes i va ser una experiència molt positiva.

Actualment, participa en el rodatge de "The impossible", que recrea el tsunami que va afectar les costes de Tailàndia l'any 2004...

Sí. "The impossible" és la segona pel·lícula de Juan Antonio Bayona i està protagonitzada per Ewan McGregor i Naomi Watts. Vaig arribar a Tailàndia l'agost de 2009, en plena estació de pluges i tinc previst quedar-me aquí fins el proper mes de març.

A quina zona del país es troba?
A una petita població del sudest del país ubicada a la província de Phan Nga, molt a prop de Phuket. La costa està plena de "resorts" de luxe i les platges són d'arena blanca i molt llargues. La veritat és que el poble en sí mateix no és especialment bonic però és molt famós com a destí pels submarinistes. Des d'aquí surten vaixells per anar a Similan Island, un parc natural que està considerat com un dels deu millors llocs del món per practicar submarinisme.

Coneixia el país amb anterioritat?
No, de fet mai havia visitat el continent asiàtic i la impressió ha estat molt bona. Tailàndia és un país increïble, ple de contrastos, i els tailandesos són molt amables i servicials. Estan molt acostumats a tractar amb estrangers ja que viuen en gran part del turisme. Es pot dir que són molt fàcils en el tracte i es prenen la vida amb molta filosofia, poques coses són un problema per a ells. En aquest aspecte, ens hem hagut d'adaptar perquè, en un primer moment, els estressàvem una mica i no reaccionaven bé. Quan portes un temps per aquí t'adones que el nostre ritme de vida és massa accelerat.

L'idioma ha suposat un problema per dur a terme la seva tasca?
No, quasi tota la gent amb la que tracto parla anglès, així que la comunicació és fluida. El que ens ha costat més ha estat aconseguir encaixar la manera de treballar dels tailandesos amb la nostra. Els dos equips han cedit en diferents coses i després d'un temps hem arribat a un punt d'enteniment molt bo. Ara estem afrontant el darrer mes de rodatge i tot va més rodat. En aquest punt hi ha que dir que a Tailàndia, i a la zona asiàtica en general, la gent no sap dir que no. Sempre et donen un sí, encara que moltes vegades és un no. No t'ho expliquen i et trobes problemes de darrera hora. La veritat és que fer una pel·lícula a Espanya ja és complicat però fer-la a l'altre banda del món ho és encara més.

No obstant, una part de la pel·lícula es va rodar a Alacant...
Sí. A Alacant hi ha els estudis cinematogràfics Ciudad de la Luz. Allà tenen una piscina gegant, que s'anomena "Water tank", per realitzar rodatges subaqüàtics. Com que la pel·lícula tracta sobre el tsunami de Tailàndia necessitàvem un lloc així.

Al març finalitzarà el rodatge, quins són els seus plans a curt termini?
La meva intenció és agafar-me els propers set mesos lliures per fer un màster per desenvolupar un guió d'un llargmetratge que vaig escriure ara fa dos anys i, sobretot, per poder venir a Menorca el proper estiu. Fa un parell d'anys que només puc gaudir de pocs dies d'estiu a l'Illa i ho trobo molt a faltar. A més, enyoro a la meva família i amics, el mar i disfrutar dels racons de Menorca sense aglomeracions. El passat Nadal vaig passar uns dies a l'Illa i vaig fer una excursió pel Camí de Cavalls, de Cala Galdana a Macarelleta. La mar estava molt plana i el dia era clar i assolellat. Menorca no té res que envejar als paradisos tropicals com Tailàndia.

Ha pensat en instal·lar-se a l'Illa de nou?
És una possibilitat que em plantejo a llarg termini. M'encantaria poder tenir una casa a Menorca i viure sis mesos a Barcelona i la resta de l'any a l'Illa.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info