Any rere any, alguns ciutadans esperem amb ànsia el Dia de les Illes Balears. No és la reivindicació del fet identitari balear (que, tot sigui dit, després de quasi trenta anys d'esforços des d'aquell primer Estatut clarament no ha quallat) ni la parafernàlia institucional el que ens manté en capella. No. Hem d'admetre amb sinceritat que ens mouen passions més pedestres (un jorn festiu i, enguany, un magnífic pont) sense cap altra elevada pretensió.
Però també, per a un servidor i, és segur, per a molts d'altres aquesta festivitat va lligada a la celebració del concert de la Diada, esdeveniment que al llarg dels temps s'ha convertit en un dels més distingits dins el panorama cultural a Menorca.
El cartell i el programa d'aquesta edició eren tant suggerents que ni les condicions meteorològiques adverses (s'havia de tenir vocació per a sortir de casa amb aquell oratge) impediren el Teatre Principal presentar una entrada de gala.
A part d'Alexander Sitkovetsky i Maxim Rysanov, dos grans solistes de renom internacional, el focus de tota l'atenció es centrava en Dobrinka Tabakova (1980) L'extraordinària compositora d'origen búlgar acudia a la cita amb tres propostes ben interessants: una Suite in Old Style de caràcter programàtic i els arranjaments de la Sonata per arpeggione i piano, D. 821 (arranjada per a viola i orquestra de corda) i la Fantasia per a piano a quatre mans, D. 940 (una première mundial per a nonet de corda) de Franz Schubert.
Ànima musical
Tabakova, present a la platea del teatre, va ser testimoni de l'excel·lent acollida que les seves composicions tingueren per part del públic. El seu talent inqüestionable va quedar palès tant en l'evocadora Suite com, especialment, en els arranjaments de les immortals peces de Schubert. La simbiosi musical Schubert/Tabakova sorprenia. Pareixien dues ànimes bessones. Tinc clar que el gran compositor, des del més enllà, hi assentiria complaent en escoltar una feina tan ben feta.
Durant les dues hores llargues que va durar la vetllada, el violista Maxim Rysanov es va buidar. Dirigint, interpretant a solo o participant com un component més de l'agrupació de cambra, la seva entrega va ser total i absoluta.
I què podem dir d'Alexander Sitkovetsky. Pulcre en el fraseig, l'intèrpret aconsegueix extraure del seu violí un so en extrem bell i exquisit.
Per delicadesa, sonoritat i exactitut la interpretació de la parella solista en la Simfonia concertant, K. 364 de Mozart va fregar l'excel·lència.
També l'OCIM va lluir a una gran altura. El conjunt va sonar homogeni i consistent com no record haver-lo sentit abans, amb una plenitut i vigoria que encenia l'ànim. És una evidència que està creixent a passes de gegant.
La Diada 2011 serà recordada no sols per aquest concert, sinó també per l'entrega dels Premis Ramon Llull que Joventuts Musicals de Maó i Ciutadella així com l'Orfeó Maonès van rebre dilluns de mans del President del Govern en reconeixement a tants anys de lluita en pro de la música i de la cultura a Menorca. Enhorabona.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.