Reconeixement. El Club de Jubilats i l’Ajuntament van retre un homenatge a l’autor de les peces. - A.G.

TW
0

L'artista alaiorenc Toni Vinent Gomila, conegut per les exquisides talles que reprodueixen personatges i oficis de la vida artesana, industrial, agrícola de l'Illa, en una creació bellíssima i perfecta en detalls, actituds, postures, va inaugurar dimarts a la Sala d'Exposicions de l'Ajuntament d'Alaior. Una extensa mostra de les seves creacions escultòriques. Es tracta d'una col·lecció de 28 peces, entre obres individuals o de conjunt, exposició que va causar gran admiració entre la nodrida assistència.

L'acte, organitzat per el Club de Jubilats d'Alaior amb col·laboració de l'Ajuntament, va consistir en un homenatge que li tributà aquesta entitat per la seva tasca artística, al qual es va sumar l'Ajuntament. Una multitud d'oficis amb els elements que eren d'ús habitual de cada un figuren a l'exposició, finament tallats en fusta, i reproduïts de forma absolutament fidedigna.

Va obrir l'acte el president del Club, Benito Sintes, felicitant Vinent i mostrant l'orgull i satisfacció de l'entitat per poder presentar tan atractiva col·lecció agraint a l'artista haver acceptat la invitació. A continuació li va lliurar un pergamí amb un poema dedicat a la persona i obra de l'artista que va llegir Joaquim Mercadal, rebut amb forts aplaudiments. Dues netes de l'homenatjat també dedicaren uns versos al seu avi. Seguidament l'alcalde Pau Morlà va fer lliurament d'un obsequi de reconeixement a Vinent expressant en paraules de felicitació l'orgull del poble i la complaença de tenir un artista alaiorenc de tant assenyalat mèrit.

Desitjos
Antoni Vinent va contestar, visiblement emocionat, que ell havia fet del modelatge la seva professió per la qual cosa es va tenir que traslladar a Maó per desenvolupar el seu ofici i que, una volta jubilat va començar, per passar el temps, a modelar punys de bastó en forma d'animals trobant que la fusta era, naturalment, molt més manejable i d'aquí va venir tota la resta. Va expressar la seva gratitud per les atencions rebudes tant per part del club com de l'Ajuntament i acabà dient que la seva il·lusió seria que la col·lecció, un dia, quedés en algun lloc determinat, i s'alegraria que fos a Alaior.