"El més important per fer d’arader és saber triar la llenya"

Quan i com va començar a treballar com arader?
Vaig començar fa 30 anys. El conco de la meva exparella treballava com arader. Quan ell havia de retirar-se, jo vaig tenir interès en provar aquest ofici. Així vaig començar, i fins avui. Fins l'any 2000 vaig treballar amb en Miquel, que estava en el negoci des d'abans que jo. A partir d'aquell moment he duit tot sol l'empresa, tot i que he tingut durant un temps un al·lot ajudant-me.

Després de 30 anys treballant com arader ha pogut veure l'evolució de l'ofici. Ha canviat molt?
Ha canviat una mica, sí. Sobretot pel que fa al tipus de feines que realitzem. Ara ens dediquem bàsicament a fer barreres i mànecs d'eines. Abans hi havia molta feina de reparar carros i arades. Açò s'ha perdut quasi per complert.

I pel que fa a la maquinària?
La maquinària també ha patit alguns canvis, sobretot si ho comparam amb les eines que es feien servir fa 60 o 70 anys. Abans era més manual.

L'ullastre és la llenya més utilitzada per fer barreres. Per què?
És una llenya molt resistent. Pràcticament no necessita tractament. Una barrera d'ullastre, si està ben feta, pot durar a l'exterior 20 o 25 anys. Fins i tot 30, de vegades.

Quins són els secrets d'aquest ofici?
El treball d'arader és un treball manual que requereix força i en el que el més important és saber triar la llenya. És una feina que t'ha d'agradar, hi has de prendre gust.

Quina és la situació actual d'aquesta professió?
Durant uns anys es va perdre un poc. Després semblava que tornava a arrancar però la crisi supòs que afecta d'alguna manera. A més, ara està de moda el material de PVC. Alguns el prefereixen per fer barreres perquè entre, altres coses, les barreres d'aquest material no tenen forats. Però després hi ha el tema de l'estètica, que és molt diferent d'un material a l'altre. El que està clar és que el que t'ofereix un material no t'ho dóna l'altre.