"Quan em poso a pintar no hi ha res més, és el meu moment"

Com ha estat l'experiència de participar en aquest concurs?
Molt bona. El concurs consta de dues parts. Per fer la primera va venir un model a partir del qual havíem de fer tres esbossos. L'altra part consistia en fer un autoretrat posant-nos un mirall al davant. Ens demanaven que fos molt expressiu. Jo vaig jugar molt amb el negre i vaig posar cara d'enfadada.

Què ha suposat obtenir el segon premi?
Quan m'ho han dit m'he tornat boja. M'anima a seguir.

Quan va començar a interessar-se pel dibuix?
Vaig començar a anar a classes des de molt petita, als 9 anys, i encara hi vaig. Ara el meu professor és Rafael de la Rica.

Hi dedica molt temps al dibuix en el seu dia a dia?
Sí, a casa meva tenc el meu espai per dibuixar i quan vull relaxar-me, em poso a pintar.

Què acostuma a pintar?
Agafo fotos meves i en faig una versió. Les pinto a la meva manera. Estic aprenent, encara no sóc professional, però intent ser molt expressiva.

En què s'inspira a l'hora de començar a dibuixar?
Depèn. Però, per exemple, ara que la meva família em demana que els pinti quadres, m'inspiro en la persona que m'ho ha demanat.

Què suposa per a vostè el fet de dibuixar?
Quan pinto no hi ha res més. És el meu espai i és el meu moment. Els problemes no hi són. Hi sóc jo i el dibuix.

Quines sensacions té quan ha de mostrar la seva obra a algú?
Jo accepto totes les crítiques perquè així aprenc. Però tenint molt clar que vull mantenir sempre la meva línia. Per molt que em critiquin, intento fer el que a mi m'agrada.

Té qualque referent o ídol artístic?
M'agrada molt en Sorolla, el seu traç, la seva força viva. També en Monet. Són els meus ídols, si es pot dir així.

Quines perspectives de futur té en el món de l'art?
Vull sortir de Menorca, descobrir món, sempre movent-me entre les arts. És per l'únic que serveixo. Estic pensant en fer il·lustració a Barcelona, és el que més em motiva. També hi ha l'opció del disseny gràfic.