"Ara, l’ambient a Egipte és optimista"

Com ha viscut el que ha succeït a Egipte?
Ho he seguit amb molt interès i estant en contacte amb la gent que conec d'allà. Quan veus tot el que passa fa ganes veure-ho de ben a prop però és millor observar des de fora.

Vostè diu que la revolució egípcia és una revolució del nostre temps. Es refereix a la importància que han tingut les xarxes socials en aquest conflicte?
Sí. La revolució no s'ha reproduït a partir d'un únic punt de vista, el dels mitjans, com sempre ha passat. En aquesta revolució s'han pogut seguir visions molt diferents i minut a minut a través de Facebook o Twitter. Les fonts d'informació no eren, en aquests casos, només mitjans sinó persones que estaven al lloc del conflicte.

Han contribuït les xarxes socials a fer més visible el conflicte arreu del món?
Sí. Les xarxes socials trenquen barreres geogràfiques i fins i tot ideològiques i han fet que gent que no s'interessaria mai pel que passa a Egipte, ho faci.

Es pot dir que la revolució egípcia ha estat relativament pacífica. A què creu que és degut?
Per la forma de ser de l'egipci. L'egipci és hospitalari, molt optimista i molt conformista. Són respectuosos a nivell personal i a nivell social. A més, la gent que ha estat al capdavant de la revolució era gent intel·lectual. No pertanyien a les elits però estaven molt preparats. Duien temps preparant canvis i no volien espatllar-ho. Han jugat més amb els símbols, fins i tot amb el sentit de l'humor, i no amb la violència. La Plaça de Tahir, el centre neuràlgic de la revolució, era una festa.

El paper moderat de l'exèrcit ha tingut molt a veure en el fet que hagi estat un moviment pacífic?
Sí. La policia està per fer respectar les normes socials i l'exèrcit per defensar el país. Açò és la teoria, però no sempre passa. En el cas d'Egipte sí ha estat així. Al principi van optar per la neutralitat i alguns ho van criticar. Era un paper estrany, però ha funcionat. Més endavant gran part de l'exèrcit es va proclamar a favor dels manifestants. I ara estan fent la transició amb una gran neutralitat, cosa que molta gent pensava que no era possible.

S'esperava que la revolució tingués els resultats que ha tingut?
Era imprevisible el que ha passat. Els egipcis porten 30 anys amb aquesta dictadura, tota una vida sense tenir nom. I a més no tenen una personalitat revolucionària.

El que va passar a Tunísia va ser una empenta important?
La gent que va encendre la flama a Egipte ho duia preparant tres anys. Però el que va passar a Tunísia els va fer veure que aquell era el moment de fer-ho.

La premsa internacional ha destacat molt el paper actiu de la dona egípcia a la revolució. Però és tan sorprenent com sembla? Quina és la situació de la dona a Egipte?
La dona, a Egipte, té un paper molt important, i no només a nivell familiar. Ocupa molts llocs importants. No tenen un paper secundari, però sí que és cert que fan la feina que no és visible. Els homes fan de portaveu, per dir-ho d'alguna manera. Durant la revolució sí que es van manifestar molt. No obstant, pel que sembla, no participaran molt a la transició.

Quina situació es viu a dia d'avui a Egipte?
No s'ha produït cap situació incontrolable com alguns van vaticinar. L'ambient és molt optimista i enèrgic. A més, quan els sents parlar, sembla que han tingut democràcia tota la vida.

I quines són les opcions de futur?
Els únics que podrien trencar l'esperit revolucionari són els Germans Musulmans, islamistes integristes i molt conservadors. A banda d'açò, hi ha vàries opcions. La de Mohammed El Baradei és la més revolucionària. Però hi ha certes friccions perquè hi ha gent que encara té la mentalitat prerevolucionària i pensa que amb el que s'ha aconseguit ja n'hi ha prou. En canvi, n'hi ha que continuen amb l'esperit de la revolució.