"Els tetuanís consideren necessàries les revoltes que tenen lloc als països àrabs"

A la ciutat andalusa, la jove menorquina va tenir l'oportunitat d'entrar en contacte amb persones originàries de països àrabs amb més facilitat i, durant aquell temps, va aprofitar també per viatjar i conèixer de primera mà tot allò que havia après als llibres. Però es va quedar amb ganes de més i no va dubtar a l'hora de instal·lar-se a Tetuan, on duu a terme els darrers crèdits de la carrera a la Universitat Abdelmalek Essaadi.

Va marxar a Barcelona per estudiar Filologia àrab, per què es va decantar per aquesta opció?
Aquesta és la pregunta que més m'han fet des de que vaig començar els estudis i encara no sé ben bé com contestar-la. La veritat és que va ser una decisió impulsiva, em trobava al final de batxillerat i no em decidia per res concret. Va ser durant una conversa amb una companya de classe quan se'm va aparèixer l'opció d'estudiar Filologia àrab i, de sobte, se'm va encendre la bombeta!

Què és el que l'atreia del món àrab?
Sense saber ben bé per què, sempre havia sentit una gran curiositat per la gent marroquina que havia vist a l'Illa. Volia conèixer la situació als països àrabs que m'imaginava tan llunyans i descobrir per quin motiu molts escullen l'opció d'emigrar a l'estranger. No sabia res de res sobre aquest món quan vaig començar a estudiar, però la carrera em va fascinar i m'hi vaig tirar de cap. Vaig descobrir un nou món, una nova llengua i una mateixa història universal contada des de l'altre bàndol.

Després de dos anys a Barcelona es va traslladar a Granada, quin era l'objectiu d'aquest canvi?
Durant la meva estada a Barcelona havia sentit xerrar molt de la fama de la Universitat de Granada en estudis araboislàmics. A més, s'ha de tenir en compte el pes històric de la ciutat andalusa, que va ser l'últim reducte de l'època d'al-Andalus. Per tot això vaig decidir fer una primera estada a Granada aprofitant una beca d'intercanvi nacional. Va ser una experiència fantàstica i per això vaig optar per demanar el trasllat de l'expedient pel següent any acadèmic amb l'objectiu de continuar i acabar la meva carrera a la Universitat de Granada. Tal i com esperava, l'experiència no em va decebre. Vaig apropar-me més a la cultura i vaig conèixer persones arabomusulmanes amb més facilitat i normalitat que a Barcelona.

Durant els darrers anys ha tingut l'oportunitat de visitar diversos països àrabs...
Sí. Vaig passar el mes de juliol de 2009 a Tunis, la capital de Tunísia, estudiant a un conegut institut de llengües i viatjant pel país amb dos companys de la universitat que també es van animar a fer el curs. Abans havia visitat Egipte però aquesta va ser la primera estada llarga que vaig dur a terme a un país arabomusulmà. L'experiència va ser genial: vaig conèixer sobre el terreny allò que tant havia estudiat i moltes altres coses que no m'imaginava. A l'any següent, vaig decidir passar un mes i mig al Marroc i vaig anar a parar a Tetuan, aquesta vegada amb una beca per estudiar àrab. Aquesta estada va ser decisiva a l'hora d'optar per allargar la carrera un any més i estudiar els darrers crèdits a la Universitat Abdelmalek Essaadi de Tetuan.

Quan va aterrar a la ciutat marroquina?
Vaig arribar a Tetuan el mes de setembre de l'any passat amb la intenció de quedar-m'hi tot un any. La ciutat es troba al nord del Marroc i és un antic protectorat espanyol de l'època dels generals Primo de Rivera i Francisco Franco. És un lloc que, tot i ser gran, és molt tranquil i en poc temps tothom et coneix. Vaig viatjar fins a Tetuan amb una companya d'estudis de Barcelona que també es va animar a venir al Marroc a conèixer món. Estàvem decidides a menjar-nos el Marroc sencer i a aprendre el dialecte marroquí.

Aquest dialecte és molt diferent de la llengua àrab estàndard?
Sí. Es podria dir que la llengua àrab estàndard és una mena de conveni. És la llengua oficial de tots els països àrabs que els permet la comunicació entre ells. S'utilitza als mitjans de comunicació, a gran part de la literatura, a les escoles i pels contactes diplomàtics; però, com a molts altres llocs, existeixen també les llengües del poble que són producte de l'evolució que ha patit la llengua àrab que va arribar als territoris amb l'expansió de l'imperi araboislàmic. Aquesta llegua ha evolucionat a cada territori cap a un camí diferent amb influències de les llengües anteriors a la conquesta àrab i, posteriorment, amb els fluxos de les llengües colonials. A grans trets, el marroquí actual és fruit de l'evolució de la llengua àrab que va arribar al nord d'Àfrica al segle VII, mesclada amb les llengües del pobles berebers i amb les llengües colonials francesa i espanyola.

L'empremta lingüística de la dominació espanyola encara és present?
I tant! No és gens estrany trobar-te amb avis que xerren perfectament espanyol, ja que van viure l'època en la qual Tetuan era un protectorat d'Espanya i van haver de conviure i treballar durant anys amb els espanyols. A més, el dialecte que es parla aquí té moltes semblances amb l'espanyol i es conserven gran quantitat de lèxic i estructures gramaticals i sintàctiques.

A quina zona de la ciutat es van instal·lar?
A partir d'uns contactes que tenia de la meva anterior estada a la ciutat, vam començar a cercar un lloc per viure. Tenia molt clar que no havia vingut al Marroc per viure a un pis d'estil europeu i no vaig aturar fins que vaig aconseguir una preciosa casa típica tetuaní ubicada al casc antic de la ciutat. Aquest tipus d'habitatge és de forma rectangular i no té gaires finestres a les façanes. Una claraboia al sostre il·lumina la part central de la casa que, normalment, està estructurada en dos o tres pisos. Érem dues espanyoles que vivien soles a la medina antiga i prest tots els veïns ens coneixien.

Sembla que es va adaptar fàcilment...
Sí. Sempre hi ha un xoc cultural però vaig arribar al Marroc amb una gran predisposició i molta il·lusió per conèixer coses noves. Era conscient que alguns costums em resultarien estranys però no per això havien de ser dolentes. Es tracta d'obrir els sentits, observar i aprendre. Encara que sembli mentida, el que m'ha resultat més complicat és habituar-me al clima. Ho ha dit molta gent al llarg de la història i jo ho he comprovat: Tetuan té un clima difícil a l'hivern. La ciutat es troba entre muntanyes i, a la vegada, molt a prop de la costa. Hi ha molta humitat i el clima és molt canviant. Els propis tetuanís diuen que, menys a l'estiu, la resta de l'any et pots trobar tres estacions el mateix dia. Mai saps quan pot sortir el llevant i et pot capgirar el dia!

Hi ha qualque costum que l'hagi sorprès especialment?
No sé fins a quin punt puc generalitzar però alguns dels costums que m'han sorprès més són, per exemple, que al Marroc beuen el cafè o el té amb molt sucre, mai tiren el pa i en un mateix entrepà hi poden mesclar arròs, patates fregides i ensalada russa. Aquí la gent no s'asseu mai a terra i respecten molt a les persones grans. També he aprés que la qüestió del mocador pot ser a vegades un complement de moda i que un cafè pot durar tot un capvespre mentre hi hagi una conversa entretinguda i gent passejant.

Sembla que es fa molta vida al carrer...
Sí. Tetuan no és una ciutat petita però conserva molt d'encant i, d'alguna manera, és com un poble. Al centre i a la ciutat antiga tothom es coneix i no trobes el ritme frenètic d'una gran ciutat com Casablanca. La gent té un esperit tranquil i els hi agrada passejar per la ciutat o prendre un té o un cafè a una terrassa. Personalment, el que més m'agrada de Tetuan és la ciutat antiga, que va ser reconeguda com a patrimoni mundial per la UNESCO el 1997.

Com a dona, s'ha trobat amb algun problema o obstacle?
Cap ni un. Hi ha costums que s'han de conèixer per saber com actuar adeqüadament sense ofendre ningú però en tot moment m'he sentit respectada i a gust amb tothom. El tema del paper de la dona en el món àrab és molt ampli i necessitaria el diari sencer per explicar-ne només una part, però puc dir que, tot i les dures realitats, hi ha també perillosos prejudicis i tòpics que no fan més que posar barreres entre les nostres cultures.

De quina manera s'estan vivint a Tetuan les darreres revoltes en el món àrab?
Les revoltes a països com a Tunis, Egipte, Líbia i Iemen es veuen necessàries des d'aquí. El poble era conscient de tot el que s'estava suportant en aquests països i, en general, s'alegren de l'arribada d'aquests fets històrics.

Què està aprenent d'aquesta experiència?
Que hi ha moltes maneres de veure la vida i de fer les coses. El món el feim tots i per això és molt important que ens respectem els uns als altres, més que mai en els temps que corren, quan l'immigració és una realitat. Aquí sóc jo la immigrant i m'he trobat moltes mans d'ajuda sense esperar res a canvi. Durant aquests mesos he conegut gent molt diferent que m'ha ensenyat moltes coses sobre la manera de pensar dels marroquins. Tenen uns valors que a Europa fa temps que es van perdre.

A què es refereix?
A no témer al diferent i donar sempre una mà pel simple fet d'ajudar a una persona, sigui com sigui i tengui la religió que tengui. Tothom es mereix una oportunitat i un respecte. Aquests valors, que tots coneixem perquè també han format part de la nostra cultura i que s'estan perdent avui dia.

Quant temps té previst quedar-se a Tetuan?
De moment em quedaré aquí fins finals de juny, quan espero llicenciar-me. Els meus plans a curt termini són passar l'estiu a l'Illa. Tant la meva família com Menorca es mereixen un visita llarga. Trobo a faltar als meus familiars i amics i els racons de l'Illa.
Per molt món que pugui veure, segueixo considerant que Menorca és el lloc més meravellós que he vist.

Quines són les seves aspiracions a nivell professional?
La meva intenció es dedicar-me a la interacció social. M'agradaria trobar feina a Menorca en l'àmbit de l'educació i el treball social, enfocat especialment als immigrants que arriben a l'Illa. Es tracta d'ajudar-los a integrar-se per afavorir la convivència.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info