Cinquagesma: De vega d’homes, a una concentració juvenil a les urbanitzacions

L'origen religiós de la festa es troba a la festivitat de la Pentecosta, és a dir, cinquanta dies després de la Pasqua de Ressurrecció, quan l'Esperit Sant es va fer present als apòstols. La celebració purament religiosa es va estendre a l'àmbit popular fins que amb els anys aquest ha assolit gran part del protagonisme. Tot i no conèixer la data exacta d'inici de la celebració popular, sí se sap que a Maó ja es vivia a principis del segle XX. El diari "El Liberal" recollia el dilluns de Cinquagesma de l'any 1900 el següent text: "En la tarde de ayer sobre las dos de la misma, juntáronse en la extremidad de la calle de Prieto y Caules unos setenta jóvenes obreros, para desde allí dirigirse al predio San Isidro donde de antemano tenían preparado un sencillo refrigerio". L'article explicava també que els joves anaven equipats amb guiterres i que cantaven cançons. Ja llavors es podia apreciar un dels trets diferencials d'aquesta festa: era només cosa d'homes. "Era una celebració d'adults i mascles", comenta Josep Portella.

A la segona meitat del segle XX, la festa es mantenia a Ciutadella i Ferreries, però ja no tant a la banda de llevant de l'Illa. Portella defineix al Quadern de Folklore número 81 com era aquella tradició. "El model antic de celebració era la sortida dels homes, en grups, per anar a romandre a fora, fora de casa, fora de poble". De fet, la condició indispensable per a una bona Cinquagesma és que se celebri lluny del nucli urbà, ja sigui al camp, a la platja, o més recentment a una urbanització. Jaume Mascaró creu que el fet de sortir a fora està motivat pel fet que "Cinquagesma se celebra el primer cap de setmana llarg de bon temps". Per tant, si el temps era bo, el lloc ideal per passar la festa era la platja. Sense tenda, ja fos a una cova o amb una manta. Així era als anys cinquanta, explica Mascaró. Però les vegues a les platges -recordades a moltes cançons populars menorquines- prest es trobaren amb dificultats, i fou aquest un dels motius pels quals la festa es traslladà a les urbanitzacions. "Amb els anys sorgí una dificultat creixent per anar a romandre vora la mar", explica Josep Portella, ja fos per la urbanització progressiva del litoral o per les prohibicions dels propietaris. L'alternativa, comenta, eren les casetes de camp o els xalets. "Passar de natura verge a natura urbanitzada ha modificat la festa", afegeix el folklorista, qui entén que hi ha un altre factor que també ha contribuït i molt a modificar l'essència de la celebració: l'edat cada vegada més jove dels que celebren Cinquagesma. El que havia començat com una festa d'homes s'ha convertit en bona part en celebració d'adolescents. Evidentment, la festivitat també rompé la diferenciació sexista. Primer, les dones feren la celebració per la seva banda, imitant la dels homes. Més endavant ja es veieren grups d'ambdós sexes, tot i que encara són molts els grups que van a passar aquesta festa separant homes de dones.

Els ingredients imprescindibles per a Cinquagesma són el menjar, el beure, la música i el bon humor. Era així ja des del principi, i Jaume Mascaró creu que aquesta celebració "té alguna cosa de ritual d'iniciació cap a la transgressió. Els joves fugien dels controls del moment, ja sigui el paternal o el de la pròpia societat, i podien fer coses que al poble no eren possibles. És una festa on els adolescents feien coses per primera vegada". Ara, però, el toc d'iniciació ja no és tal, afegeix l'antropòleg, "perquè els espais de llibertat actuals són molt majors que antany".

Josep Portella explica que actualment, Cinquagesma se celebra poc a Fornells, més a Ferreries i sobretot es viu a Ciutadella. S'ha donat el cas d'alguns anys en què el dilluns de Cinquagesma era lectiu, i tot i així, les aules dels instituts del municipi estaven mig buides. Enguany el dilluns no és lectiu. Serà llavors quan tocarà passar balanç del cap de setmana, durant el qual també s'hauran sentit els primers tocs de tambor i fabiol, ja que per a molts, Cinquagesma és l'avantsala de Sant Joan.