QUINTANA. El novel·lista, en una entrevista feta pel "Menorca" a casa seva fa uns mesos - Archivo

TW
0

Josep Maria Quintana serà enguany l'encarregat de pronunciar la conferència institucional commemorativa del 9 de Juliol. El novel·lista alaiorenc ha estat escollit per la fins ahir batlesa en funcions, Pilar Carbonero, qui ha obtingut el vist-i-plau del nou batle de la ciutat, José María de Sintas Zaforteza.

Quintana va guanyar el Premi de relat breu 9 de Juliol l'any 2009, certamen instituït per l'Ajuntament de Ciutadella amb ocasió del 450è aniversari dels fets del 9 de juliol de 1558, quan la ciutat va ser envaïda i assaltada per una força otomana de 15.000 soldats. Posteriorment, el propi Josep Maria Quintana publicava a Edicions Proa el llibre "Els herois de la nit", una novel·la històrica i d'aventures que s'inspira en el terrible episodi que la història local menorquina coneix com S'Any de sa Desgràcia.

La conferència de Josep Maria Quintana s'inspirarà en el tema del 9 de Juliol des d'una perspectiva novel·lística, feina en la qual l'alaiorenc ja ha demostrat la seva mestria. Per exemple, a "Els herois de la nit" recrea el setge i l'assalt que patí Ciutadella -a la novel·la citada com a "Pregonda". El protagonista de l'obra està inspirat en un personatge històric, rescatador d'esclaus, espia del rei i autor d'un diari personal de gran interès. El jove protagonista aconsegueix fugir del captiveri i trobar el seu germà gran en la bulliciosa capital otomana. Tot i la falta d'implicació del germà, que s'ha convertit a l'Islam i ha esdevingut ric i poderós, Arnau s'entossudeix a alliberar els esclaus. Cal recordar que la flota otomana va capturar a prop de 5.000 menorquins que van ser transportats a Constantinoble i venuts com a esclaus. En la novel·la, Arnau aconsegueix els diners necessaris per tornar la llibertat a Helena Martorell, esclava del metge del gran visir, i no cessa en l'intent de comprometre tant el rei Felip II com els poders illencs en el rescat dels compatriotes segrestats a terres otomanes per part de l'almirall Piale Paixà.