Un sol potent i el carrer Major des Born ple a vessar. Com cada any, obrir pas al caixer senyor per a poder fer l'entrada a la plaça des Born tornava ahir capvespre a semblar impossible. El caixer noble agafà força i esperonà el cavall. La carrera era ja inaturable. A cada passa, el carrerany de gent s'anava obrint, en una recta eterna, entre l'esvalot i la bulla dels espectadors.
Manuel de Soto protagonitzà una entrada neta i espectacular. Amb la guindola en mà i els braços aixecats, arribà fins a la tarima dels músics, en el moment que van trencar l'ànsia amb el primer jaleo de les festes. Potent i revividor. Començà el Caragol des Born: crineres al vol i els reflexes dels estels dels cavalls al sol. Bots i potes en l'aire per damunt d'un mar de gent esvalotada. El pell a pell salvatge i primitiu entre la gent i els cavalls.
Els músics de la Banda Municipal de Música eren a punt a la tarima. Una vegada iniciat el caragol, el jaleo no va deixar de sonar a la primera i tercera volta. La segona, en silenci; només ambientada pels crits de la gernació i els crits a cada bot.
La plaça des Born es convertí en escenari festiu amb la màxima expressió de la bulla davant la música i amb la tranquil·litat de la qualcada al pas davant l'Ajuntament. Tant les terrasses i finestres del palau de Cas Comte i del palau de Can Salort eren plenes d'espectadors, en una imatge inèdita de les cases senyorials, només possible per Sant Joan.
Com també hi havia gent enfilada als arbres del passeig, a les faroles i als llocs més inversemblants. La música, els periodistes, reporters gràfics, fotògrafs, la gent gran i discapacitats, a les grades.
Mentre es celebrava el caragol, van volar sabates, alguns eren asseguts a les espatlles d'altres, braços alçats, suades i els típics globus perduts volant cap el cel, per damunt de la Ciutadella festiva. O alguns dels cavallers, que en l'èmfasi dels bots, van perdre el capell i que ràpidament recuperaren a través de la cadena de mans.
Els membres de la Junta de Caixers van ser protagonistes d'una actuació destacada, seguint els protocols i fent reviure la tradició amb sentiment. Els dos caixers pagesos, Antoni Salord i Pau Bosch, van dur amb entusiasme el pes de la responsabilitat, mentre que el caixer fadrí es lluí duent la bandera, símbol de festa.
Diego de s'Aranjassa
El cavaller més jove de la tanda del Dissabte de Sant Joan va ser Nando Salord Enrich, el fill petit del caixer pagès de Son Tica; i el més veterà va ser el seu avi, Antoni Salord, l'amo de Son Catlar. Ahir no va sortir l'amo en Rafel de Son Blanc, el veterà de la qualcada que ho farà avui matí. Enguany es notà l'absència de l'amo en Diego de s'Aranjassa, un dels cavallers veterans que tothom trobarà a faltar tot i ser un genet que seguirà les festes de Sant Joan a peu.
El caragol finalitzà quasi una hora després d'haver començat i la qualcada es dirigí en tranquil·litat cap el Camí de Sant Joan de Missa, enfilant els carrers del centre, mentre la multitud es desfeia en entrega a la festa: l'experiència de viure un nou Sant Joan. Va ser un Caragol des Born per tots els que ahir hi eren i els que sempre hi seran.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.