"Volia estudiar enginyeria naval i he exercit d’advocat"

Alberto Saborido, nat a Maó el 24 d'octubre de 1931, va aprendre a llegir i escriure a ca seva, on hi havia la sastreria del seu pare. Quan era un fillet va anar a classes a una casa particular, perquè la situació social i educativa s'havia complicat amb la Guerra Civil. Després va estudiar amb Ramon Tejedor per ingressar a l'institut, que es va fer efectiu als 9 anys, tot i que, fins que va estudiar cinquè curs de Batxillerat, en acabar les classes anava a la sastreria familiar per aprendre l'ofici per imposició del seu pare. Durant l'estiu va estudiar a una acadèmia a Barcelona per completar la seva formació, obtenint el títol de sastre.

Un sastre que ha dedicat la seva vida al món del Dret.

Sí, però quan vaig acabar el Batxillerat, vaig dir a mon pare que volia estudiar per enginyer naval, m'agradaven les ciències i encara gaudesc fent problemes de matemàtiques. Me va dir que no podia ser, la carrera l'havia de fer a Madrid, a ca nostra érem cinc germans i costava molts doblers. Me van dir que estudiés per a militar, no era una carrera per a jo, i després van intentar que ingressés a l'Escola de Marina i, en ser allà dins, demanar per entrar a l'Escola d'enginyers navals, no me va agradar la cosa, però vaig pensar que podria estudiar el que volia. Però la veritat és que me van dir que ho tindria complicat entrar-hi, perquè no era fill de marino. Llavores vaig agafar una enrabiada, vaig veure quines carreres podia estudiar per lliure i entre Filosofia i Lletres i Dret vaig agafar aquesta darrera. Vaig fer l'examen d'Estat i als 16 anys vaig ingressar a l'Universitat de Barcelona. Vaig compaginar els estudis de Dret amb la feina a la sastreria i vaig acabar la carrera amb 23 o 24 anys.

On va realitzar les primeres pràctiques com a nou advocat?

Vaig treballar durant dos o tres anys amb en Antoni Lliteres, que primer va tenir el despatx al Cós i després devora el Port Mahón. En acabar, me vaig donar d'alta el 1956 i vaig obrir el meu despatx professional a la casa dels meus pares a sa costa de sa Plaça, on hi havia la sastreria Saborido. En casar-me, el 1959, vaig anar a viure al carrer de ses Moreres i al despatx s'hi entrava pel carrer de sa Lluna. Jo he actuat davall Sa Plaça amb l'Audiència Provincial, o sigui amb tres jutges que venien de Palma i, com a cosa curiosa, un dia mentre es celebrava un judici dos coloms volaven per dins la sala.

En els primers anys en que va exercir l'ofici, quins tipus de consultes tenia?

A Maó tractaven tot tipus de problemes, herències, estafes, robatoris, inclús Dret Laboral que estava regulat d'una manera diferent d'avui dia.

Quants advocats hi havia?

Abans de 1970 érem sis advocats, cinc a Maó i un a Ciutadella. A Menorca hi havia la delegació del Col·legi Oficial d'Advocats de Balears, el delegat era el pare de Pedro Monjo, després durant un curt període ho va ser el pare del general Luis Alejandre i a continuació ho vaig ser jo.

Quan van ser anomenat?

La veritat és que no me'n record, però el 1979 vaig assistir com a representant del Col·legi en el Congrés de Dret de Família a Madrid, convidat pel Ministeri de Cultura, era quan es preparaven les lleis d'avortament i de divorci, durant vuit o deu dies es va presentar les ponències amb advocats, psicòlegs i metges de tota Espanya. Vaig ser el delegat a Menorca del Col·legi fins el 1988.

Vostè es va jubilar el desembre de l'any passat després de 54 anys d'exercici professional. Haurà notat els canvis en aquest ofici.

A principis dels anys vuitanta va haver un canvi, quan es va reformar el codi penal amb la Llei del Divorci, a Maó es van donar casos i es va notar per la feina, abans pel Dret civil no n'hi havia. Es va acceptar, tot i les creences de cadascun, les meves són catòliques, però s'havia d'acceptar com advocat al formar part d'un Estat aconfessional.

Vostè també ha viscut l'increment dels professionals del Dret.

Quan el nivell de vida va ser molt més elevat que en el meu temps, més persones van poder anar a estudiar a la Universitat a la península, després es va obrir la UIB i es va facilitar l'estudi de les carreres universitàries, també hi ha la UNED. Hem estat més advocats, però també han augmentar els litigis i hi hagut prou feina per a tothom. Abans es feia un contracte per escrit o no, perquè era suficient la paraula. Però arriba un moment que hi ha una falta de confiança amb les persones i tothom ho vol per escrit. Ara ja no és suficient tenir-lo per escrit.

S'ha especialitzat en la seva feina?

He duit Dret penal, des de robatoris, assassinats i violacions, i Dret Civil, amb herències, divorcis i separacions. També Mercantil, i Laboral, un ho havia de tocar tot.

En quin ha treballat més a gust?

Amb el Dret de Família.

Per què?

No és per res en especial, però sempre m'ha agradat molt el Dret de família, també el Dret mercantil i el Penal, ho he tractat tot. A Menorca no hi havia especialistes, per tant un havia de fer de tot. Me'n record que vaig anar a Madrid per fer una especialitat en Dret administratiu. Tampoc interessava el Dret esportiu, a l'Illa només hi havia els equips de futbol del Menorca, l'Unió i el Ciutadella i eren de categories baixes.

Si hagués de definir a l'advocat Alberto Saborido, como ho faria?

(S'ho pensa durant uns segons) Una persona que ha intentat que prevalgui la justícia per damunt de tot, perquè hem de pensar que inclús aquelles persones que consideram com a culpables no tenen tanta culpa com pensam. Ni la gent és tan bona com aparenta, ni tampoc és tan dolenta com es pensen els altres.