"La gent vol veure un món perfecte, encara que irreal"

Autofitxa
Em dic Norman Pons Carcelen, tenc 22 anys i quasi tota la meva vida he viscut a Sant Lluís. Vaig estudiar Batxillerat a l'Escola d'Art de Menorca i després Gràfica Publicitària a l'Escola Serra i Abella de l'Hospitalet del Llobregat (Barcelona). Actualment, treballo d'hoste de fires i congressos i visc a cavall entre Barcelona i Menorca. M'agrada gaudir de l'art de la fotografia i la pintura.

Últimament ha donat les primeres passes en el món del disseny de roba. Què l'ha empès?
He utilitzat l'excusa de les festes patronals per fer la meva primera incursió en el disseny d'indumentària. Encara que el missatge que s'expressa a la roba no té res a veure amb l'Illa, ja que la meva intenció a priori era que funcionés com una mena de promoció entre un petit cercle d'amistats. Abans ja havia provat aquest disseny, però les tècniques que emprava eren molt diferents a les actuals.
Es considera més artista o dissenyador?
Definitivament, sóc dissenyador. En primer lloc perquè en tot el que faig de pintura i fotografia sempre preval la composició i l'estructura. Disseny és el que he estudiat i el que més m'apassiona, per açò és raonable que la influència sobre les meves obres sigui tan forta.

Com va començar en aquest món?
Des de petit sempre he tingut una vena artística, però no va ser fins el Batxillerat a l'Escola d'Art quan vaig tenir l'oportunitat de decantar-me cap allò que més m'agradava. Va ser allà on vaig tocar els primers programes de disseny i fotografia, fet que em va acabar de assegurar el camí a seguir.

Va anar a estudiar a Barcelona. Per què aquesta ciutat?
En primer lloc, Barcelona és una ciutat banyada pel Mediterrani i, com a menorquí, no hi ha altra cosa al món que m'aporti més llibertat que veure el mar, sense aquest em sent ofegat. A més, necessitava la resta de components que li manquen a l'Illa, com l'oferta d'oci, els comerços i l'ambient continu als carrers.

En els teus dissenys sempre es contempla un cert grau de provocació. Per què aquest valor?
Crec que la provocació i la incitació al desig és un valor que, en tant que tabú, suscita sempre cert interès, sobretot entre un públic més jove. La gent el que vol sentir i veure és un món perfecte, encara que irreal.

Treballa en una agència d'imatge, també és model?
Per qüestions econòmiques treball d'hoste d'imatge a fires i congressos, cosa que obliga a realitzar-te sessions de fotografia. El disseny és quelcom que avui en dia no em dona de menjar, ja que en aquest món s'ha d'anar introduint poc a poc.

Quines són les seves ambicions de futur?
Realment encara no ho tenc decidit perquè tant el disseny com la fotografia són les meves grans passions. Tot i això, m'agradaria poder treballar en alguna revista de moda i poder compaginar ambdues passions.